La Bíblia no diu quan va començar Déu a crear l’univers ni tampoc quant de temps va tardar. Únicament diu: «Al principi, Déu va crear el cel i la terra» (Gènesi 1:1). La Bíblia no diu específicament quan va tindre lloc el «principi». No obstant, la seqüència d’esdeveniments registrats en Gènesi el situa abans dels sis períodes, o «dies» creatius.

•  Eren estos sis dies creatius literalment de 24 hores?

•  Què va passar durant estos sis dies creatius?

•  És científicament exacte el relat de Gènesi?

•  Quan van ser creats el sol, la lluna i les estrelles?

•  Quants anys té la terra segons la Bíblia?

 No. En la Bíblia, la paraula «dia» pot fer referència a diversos períodes de temps, depenent del context. Per exemple, en una porció del relat es fa referència a un període creatiu sencer com un dia (Gènesi 2:4 NM).

 Déu va transformar la terra, «caòtica i desolada», en un planeta habitable (Gènesi 1:2). Després va crear la vida en la terra. La Bíblia descriu sis grups d’esdeveniments que van ocórrer durant els dies, o períodes creatius:

•  Dia 1: Déu va fer que la llum arribara a la superfície de la terra, donant com a resultat els cicles de dia i nit (Gènesi 1:3-5).

•  Dia 2: Déu va crear una extensió, o divisió, per a separar l’aigua de la superfície de la terra i la del cel (Gènesi 1:6-8).

•  Dia 3: Déu va fer que apareguera la terra seca i també va crear la vegetació (Gènesi 1:9-13).

•  Dia 4: Déu va fer el sol, la lluna i les estrelles visibles per a que iŀluminaren la superfície terrestre (Gènesi 1:14-19).

•  Dia 5: Déu va crear els sers vius aquàtics i les criatures voladores (Gènesi 1:20-23).

•  Dia 6: Déu va crear els animals terrestres i els humans (Gènesi 1:24-31).

 Després que acabara el sext dia, Déu va descansar del seu treball, o va deixar de crear (Gènesi 2:1, 2).

 El relat bíblic de la creació del món no pretén ser una anàlisi científica detallada. Més bé, descriu la creació de tal forma que els lectors, inclús de temps bíblics, pogueren entendre amb facilitat l’orde en el qual Déu va crear les coses. El relat de la creació no contradiu els fets científics provats. L’astrofísic Robert Jastrow escriu: «Els detalls diferixen, però els elements essencials dels registres astronòmics i bíblics de Gènesi són iguals; la cadena d’esdeveniments que desemboca en la creació de l’home va començar de forma súbita i precisa, en un temps específic».

 El sol, la lluna i les estrelles ja existien com a part del «cel» que es va crear «al principi» (Gènesi 1:1). No obstant, la llum no arribava a la superfície de la terra perquè l’atmosfera era molt densa (Gènesi 1:2). Així que encara que la llum difusa era visible des del primer dia, no es podia reconéixer d’on venia eixa llum. En el quart dia, l’atmosfera es va aclarir. La Bíblia diu que el sol, la lluna i les estrelles «iŀluminaren la terra», descrivint d’esta manera com seria la perspectiva d’un observador terrestre (Gènesi 1:17).

 La Bíblia no menciona l’edat de la terra. Gènesi 1:1 únicament diu que l’univers físic, inclosa la terra, va tindre un principi. Esta afirmació no contradiu ni els principis científics ni l’estimació científica de l’edat de la terra.