La «nova Jerusalem» és una expressió que apareix dos voltes en la Bíblia, i es referix a una ciutat simbòlica que representa al grup de seguidors de Jesús que van al cel per a governar amb ell en el Regne de Déu (Apocalipsi 3:12; 21:2). La Bíblia mostra que a este grup també se l’anomena la nóvia de Crist.

1.   La nova Jerusalem està en el cel. Cada volta que la Bíblia menciona a la nova Jerusalem, diu que baixa del cel, a on els àngels vigilen les portes de la ciutat (Apocalipsi 3:12; 21:2, 10, 12). També, el gran tamany de la ciutat demostra que no podria estar a la Terra. A més, és una ciutat amb forma quadrada que té un perímetre de «12.000 estadis»  a (Apocalipsi 21:16). Així que els seus costats tindrien quasi 560 kilòmetres d’altura, estenent-se en l’espai.

2.   La nova Jerusalem està formada per un grup de seguidors de Jesús, la nóvia de Crist. La nova Jerusalem és anomenada «l’esposa de l’Anyell» (Apocalipsi 21:9, 10). En esta descripció simbòlica, l’Anyell es referix a Jesucrist (Joan 1:29; Apocalipsi 5:12). «L’esposa de l’Anyell», la nóvia de Crist, representa els cristians que s’uniran amb Jesús en el cel. La Bíblia compara la relació entre Jesús i estos cristians a la d’un marit i la seua muller (2 Corintis 11:2; Efesis 5:23-25). A més, en el fonament de dotze pedres de la nova Jerusalem estan inscrits «els noms dels dotze apòstols de l’Anyell» (Apocalipsi 21:14). Este detall ajuda a confirmar la identitat de la nova Jerusalem, ja que una volta que estos cristians són cridats per a viure en el cel, es convertixen en «un edifici construït sobre el fonament dels apòstols i els profetes» (Efesis 2:20).

3.   La nova Jerusalem forma part d’un govern. L’antiga Jerusalem era la capital d’Israel, el lloc on el rei David, el seu fill Salomó i els seus descendents governaren en «el tron» de Jehovà (1 Cròniques 29:23). Jerusalem, anomenada «la ciutat santa», representava el govern de Déu per mitjà dels descendents de David (Nehemies 11:1). La nova Jerusalem, també anomenada «la ciutat santa», es compon d’aquells que s’unixen a Jesús en el cel i «regnaran» sobre la Terra (Apocalipsi 5:9, 10; 21:2).

4.   La nova Jerusalem porta benediccions per a la humanitat. A la nova Jerusalem se la representa «venint de Déu», o baixant del cel, mostrant que Déu l’utilitza per a donar atenció als assumptes fora del cel (Apocalipsi 21:2). Esta expressió relaciona la nova Jerusalem amb el Regne de Déu, el qual Déu utilitza per a complir la seua voluntat «ací a la terra com es fa en el cel» (Mateu 6:10). El propòsit de Déu per a les persones a la terra inclou estes benediccions:

   •   Elimina el pecat. «El riu de l’aigua de la vida» fluïx de la nova Jerusalem i abastix d’aigua «l’arbre de la vida» que cura «tots els pobles» (Apocalipsi 22:1, 2). Esta curació física i espiritual eliminarà el pecat i permetrà la gent obtindre vida perfecta, tal com Déu es proposava al principi (Romans 8:21).

   •   Bona relació entre Déu i la humanitat. El pecat ha allunyat els humans de Déu (Isaïes 59:2). L’eliminació del pecat permetrà el compliment complet d’esta profecia: «El tabernacle on Déu habitarà amb els hòmens. Ells seran el seu poble i el seu Déu serà Déu que és amb ells» (Apocalipsi 21:3).

   •   La fi del sofriment i la mort. Per mitjà del seu Regne, Déu «eixugarà totes les llàgrimes dels seus ulls, i no existirà més la mort, ni dol, ni crits, ni sofriment» (Apocalipsi 21:4).