El pecat imperdonable es referix a les accions acompanyades d’una actitud que impedix que el pecador obtinga el perdó de Déu. Com es pot arribar a este punt?

 Déu perdona a aquells que es penedixen dels seus pecats, seguixen les seues normes i exercixen fe en Jesucrist (Fets 3:19, 20). No obstant, una persona podria aferrar-se tant a seguir cometent un pecat que arribe al punt de no voler canviar la seua actitud o conducta. La Bíblia diu que estes persones tenen «un cor pervers» endurit per la «la seducció del pecat» (Hebreus 3:12, 13). Igual que ja no es pot tornar a donar forma a l’argila quan s’ha cuit, una persona amb este cor ja no podrà tornar a posar-se de part de Déu (Isaïes 45:9). Com no hi ha base per al perdó, esta persona és culpable d’un pecat imperdonable (Hebreus 10:26, 27).

 En el temps de Jesús, alguns líders religiosos jueus van cometre esta classe de pecat. Sabien que Jesús feia els milacres gràcies al poder de Déu i, aixina i tot, deien amb malícia que ho feia amb el poder de Satanàs el Diable (Marc 3:22, 28-30).

Exemples de pecats que es poden perdonar

•  Blasfemar per ignorància. Encara que en un moment de la seua vida l’apòstol Pau va ser un blasfemador, temps després va dir: «Déu es va apiadar de mi perquè obrava amb ignorància, ja que encara no tenia fe» (1 Timoteu 1:13).

•  Cometre adulteri. La Bíblia menciona algunes persones que en un temps van cometre adulteri, però que després canviaren la seua conducta i Déu les va perdonar (1 Corintis 6:9-11).

«He comés el pecat imperdonable?»

 Si t’has penedit sincerament dels pecats del passat i realment vols canviar, en eixe cas no has comés un pecat imperdonable. Déu perdona fins i tot els pecats que s’hagen comés repetidament, sempre que el teu cor no s’haja endurit contra ell de manera permanent (Isaïes 1:18).

 Alguns pensen que han comés un pecat imperdonable perquè els molesten els sentiments de culpa. No obstant, la Bíblia ens diu que no sempre podem confiar en els nostres sentiments (Jeremies 17:9). Déu no ens ha autoritzat a jutjar a ningú, ni tan sols a nosaltres mateixos (Romans 14:4, 12). Ell pot perdonar-nos inclús quan el nostre cor continua condemnant-nos (1 Joan 3:19, 20).

Va cometre Judes Iscariot un pecat imperdonable?

 Sí. La cobdícia el va portar a furtar uns diners que s’havien destinat a un ús sagrat. Fins i tot, va fingir que li preocupaven els pobres, quan en realitat el que volia era furtar més diners (Joan 12:4-8). Finalment, va demostrar que el seu cor s’havia endurit de manera permanent al trair a Jesús per 30 peces de plata. Jesús sabia que Judes mai podria penedir-se sincerament pel que havia fet, i per això es va referir a ell com «el fill de la perdició» (Joan 17:12, Evangelis, per Joan F. Mira). Açò significava que quan Judes morira, no tindria esperança de ressuscitar, és a dir, seria destruït per sempre (Marc 14:21).

 Judes no es va penedir realment pel seu pecat. No el va confessar a Déu, sinó als líders religiosos jueus que també havien conspirat contra Jesús (Mateu 27:3-5; 2 Corintis 7:10).