L’apòstol Joan va escriure respecte a la vida de Jesús: «El qui ho veié en dóna testimoni, i el seu testimoni és digne de crèdit. Ell mateix sap que diu la veritat, perquè també vosaltres cregueu» (Joan 19:35).

 Una de les raons per a confiar en els Evangelis de Mateu, Marc, Lluc i Joan és que s’escrigueren quan encara hi havia testimonis presencials dels successos que descriuen estos relats. D’acord amb algunes fonts, l’Evangeli de Mateu es va escriure al voltant de l’any 41 de la nostra era, només huit anys després de la mort de Jesús, encara que alguns erudits afirmen que es va escriure temps després. En qualsevol cas, en termes generals s’accepta que tots els llibres de les Escriptures Gregues Cristianes es van escriure en el segle I de la nostra era.

 Les persones que van ser testimonis de la vida, mort i resurrecció de Jesús podien confirmar que els relats eren verídics o indicar si tenien alguna inexactitud. L’erudit bíblic Frederick Bruce menciona: «Un dels punts forts de la predicació dels apòstols és que apeŀlaven al coneixement que tenien els qui escoltaven; no només deien “som testimonis d’estes coses”, sinó “com vosaltres mateixos també sabeu” (Fets 2:22)».