La Bíblia no parla de manera concreta sobre la cremació o incineració. No es diu si s’ha d’enterrar o cremar els morts.

 En la Bíblia es parla de servents fidels de Déu que enterraren els seus sers volguts. Per exemple, Abraham es va esforçar molt per trobar un lloc on enterrar a la seua dona Sara (Gènesi 23:2-20; 49:29-32).

 La Bíblia també menciona alguns servents fidels que cremaren cadàvers. Per exemple, quan el rei Saül d’Israel i tres dels seus fills van morir en una batalla, els seus cossos van quedar en territori enemic, on no els van donar l’honra deguda. Quan uns soldats israelites fidels es van enterar, van recuperar els cadàvers de Saül i dels seus fills, els van cremar i van enterrar les cendres (1 Samuel 31:8-13). La Bíblia indica que esta manera de tractar els cadàvers era correcta (2 Samuel 2:4-6).

 Idea errònia: La cremació impedix que Déu ressuscite una persona.

 Fet: Déu pot ressuscitar una persona sense importar si el seu cos va ser enterrat, cremat, perdut en el mar o devorat per un animal salvatge (Apocalipsi 20:13). El Totpoderós pot fer-li un cos nou a la persona sense problemes (1 Corintis 15:35, 38).