Què és el cel?
Què diu la Bíblia
La paraula «cel» s’utilitza de tres maneres diferents en la Bíblia: 1) el cel físic, 2) el cel espiritual i, 3) una posició elevada o superior. En cada cas, el context ajuda a determinar a que es referix. a
El cel físic. En este sentit, el «cel» fa referència a l’atmòsfera de la Terra, on bufa el vent, els ocells volen, els núvols produïxen la plutja i la neu i, on es reflexa la llum dels llamps (Salm 78:26; Proverbis 30:19; Isaïes 55:10; Lluc 17:24). També pot significar l’espai, el lloc on es troba «el sol, la lluna i les estrelles» (Deuteronomi 4:19; Gènesi 1:1).
El cel espiritual. La paraula «cel» també es pot referir al cel espiritual, o regne celestial, un nivell d’existència superior a l’univers físic i que està fora d’este (1 Reis 8:27; Joan 6:38). En estos cels espirituals es troba Jehovà Déu, que és un «Esperit» i, els àngels que va crear (Joan 4:24; Mateu 24:36). De vegades, els «cels» es personifiquen per a representar els àngels fidels, «la congregació dels sants» (Salm 89:5-7 TNM).
La Bíblia també utilitza el «cel» per a fer referència a la regió espiritual on habita Jehovà (1 Reis 8:43, 49; Hebreus 9:24; Apocalipsi 13:6). Per exemple, en la Bíblia es prediu que Satanàs i els dimonis serien expulsats del cel, ja no tindrien l’oportunitat d’apropar-se a Jehovà. No obstant això, continuarien sent criatures espirituals (Apocalipsi 12:7-9, 12).
Un símbol de posició elevada. Les escriptures utilitzen «cel» per a representar una posició elevada, normalment referint-se a un govern. Esta posició pot ser ocupada per:
Jehovà el Déu sobirà i totpoderós (2 Cròniques 32:20; Lluc 15:21).
El Regne de Déu, el govern que substituirà les autoritats humanes. La Bíblia parla d’este Regne com a un «cel nou» (Isaïes 65:17; 66:22; 2 Pere 3:13). b
Els cristians que tenen l’esperança d’anar al cel (Efesis 2:6).
Els governs humans que han dominat a la gent (Isaïes 14:12-14; Daniel 4:20-22; 2 Pere 3:7).
Els esperits malvats que controlen el món (Efesis 6:12; 1 Joan 5:19).
Com és el cel?
El regne celestial és un lloc amb molta activitat. Està ocupat per centenars de milions de criatures espirituals que estan «sempre a punt d’obeir els seus manaments» (Salm 103:20, 21; Daniel 7:10).
La Bíblia diu que el cel és un lloc ple de llum (1 Timoteu 6:15, 16). En la visió que Ezequiel va rebre del cel, esta estava marcada per un «resplendor», mentre que en la visió de Daniel, el cel es descriu com si fora un «riu de foc» (Ezequiel 1:26-28; Daniel 7:9, 10). El cel és sant, net i preciós (Salm 96:6; Isaïes 63:15; Apocalipsi 4:2, 3).
La imatge que descriu la Bíblia ens deixa sense alé (Ezequiel 43:2, 3). No obstant això, per als humans no és possible comprendre del tot els cels, ja que el món espiritual s’escapa de la nostra comprensió.
a La paraula hebrea traduïda com «cel» aparentment té com origen una paraula que significa «alt» o «elevat» (Proverbis 25:3). Vore el Nuevo Comentario Ilustrado de la Biblia, pàgina 11 i, The New Brown, Driver, and Briggs Hebrew and English Lexicon of the Old Testament, pàgina 1029.
b La Cyclopedia de McClintock i Strong (volum 4, pàg. 122) comenta que els nous cels mencionats en Isaïes 65:17 signifiquen «un nou govern, un nou regne».