Un pecat és qualsevol acció, sentiment o pensament que vaja en contra de les normes de Déu. Açò inclou infringir les seues lleis al fer una cosa roïna o injusta als seus ulls (1 Joan 3:4; 5:17). A més, la Bíblia parla dels pecats per omissió, és a dir, per deixar de fer el que és correcte (Jaume 4:17).

 En els idiomes originals de la Bíblia, les paraules que es traduïxen per pecat signifiquen ‘fallar el tir’, o ‘no aconseguir l’objectiu’. Per exemple, la Bíblia parla d’un grup de soldats de l’antic Israel tan hàbils amb la fona que, al llançar una pedra, eren capaços d’encertar «sense fallar el tir» (Jutges 20:16). Si es traduïra literalment esta expressió, diria «sense pecar». Per tant, com l’objectiu del ser humà és complir les normes perfectes de Déu, pecar és errar eixe blanc.

 Com Déu és el Creador, té el dret d’establir normes per a la humanitat (Apocalipsi 4:11). I nosaltres hem de rendir-li comptes dels nostres actes (Romans 14:12).

És possible evitar el pecat per complet?

 No, perquè la Bíblia diu respecte als humans que «tots havien pecat i vivien privats de la glòria de Déu» (Romans 3:23; 1 Reis 8:46; Eclesiastés 7:20; 1 Joan 1:8). Per què estem en eixa situació?

 Al principi, Adam i Eva no eren pecadors, ja que havien sigut creats perfectes, a imatge de Déu (Gènesi 1:27). No obstant això, perderen la perfecció quan van desobeir el seu Creador (Gènesi 3:5, 6, 17-19). Quan van tindre fills els van transmetre el pecat i la imperfecció com si foren una malaltia hereditària (Romans 5:12). Per això, el rei David va dir que havia «nascut en la culpa» (Salm 51:7 [v. 5 en altres bíblies]).

Són uns pecats pitjors que altres?

 Sí. Per exemple, la Bíblia diu que els hòmens de l’antiga ciutat de Sodoma «eren uns depravats» i que el seu pecat era molt «greu» (Gènesi 13:13; 18:20). Què determina la serietat d’un pecat? Vegem tres factors:

1.   La gravetat del pecat. La Bíblia diu que la immoralitat sexual, la idolatria, el robatori, la borratxera, l’extorsió, l’assassinat i l’espiritisme són pecats greus que hem d’evitar (1 Corintis 6:9-11; Apocalipsi 21:8). La Bíblia marca una diferència entre estos pecats i altres que són involuntaris o que s’han fet sense pensar, com per exemple, dir o fer alguna cosa que ferisca a algú (Proverbis 12:18; Efesis 4:31, 32). Ara bé, la Bíblia ens anima a no restar-li importància a cap pecat, perquè això podria portar-nos a cometre’n d’altres més greus (Mateu 5:27, 28).

2.   La motivació del pecat. Alguns pecats es cometen per no conéixer els manaments de Déu (Fets 17:30; 1 Timoteu 1:13). Encara que la Bíblia no els justifica, els distingix dels pecats que es cometen per passar per alt deliberadament les normes de Déu (Nombres 15:30, 31). La Bíblia indica que la persona que peca intencionadament té un «cor obstinat i pervers» (Jeremies 16:12).

3.   La freqüència del pecat. La Bíblia fa una clara distinció entre pecar una sola volta i cometre el mateix pecat reiteradament (1 Joan 3:4-8). Els qui decidixen continuar pecant, fins i tot després d’haver aprés què és lo correcte, reben la condemna de Déu (Hebreus 10:26, 27).

 Potser algunes persones que han comés pecats greus se senten angoixades pels seus errors. Per exemple, el rei David va escriure: «Les culpes em cobreixen el cap, em dobleguen com una càrrega feixuga» (Salm 38:5 [v. 4 en altres bíblies]). No obstant, la Bíblia dona esperança als qui han pecat al dir: «Que l’injust abandone el mal camí, i el malèfic, les seues intencions! Que tornen al Senyor, que és compassiu, al nostre Déu, tan generós a perdonar!» (Isaïes 55:7).