Ser sant vol dir estar lliure de corrupció. La paraula hebrea que sol traduir-se com «sant» prové del terme «separat». Per tant, allò que és sant se separa de l’ús comú, és a dir, es manté sagrat, especialment per la seua virtut de ser net i pur.

 Déu és sant en grau superlatiu. La Bíblia diu: «Ningú no és sant com el Senyor» a (1 Samuel 2:2). Per tant, Déu té tot el dret d’establir què és sant.

 La paraula «sant» fa referència a tot allò que està directament relacionat amb Déu, especialment allò que està reservat per a ús exclusiu en l’adoració. Per exemple, la Bíblia parla de:

•   Llocs sants: Déu li va dir a Moisés prop de l’esbarzer en flames: «El lloc on trepitges és sagrat» (Èxode 3:2-5).

•   Reunions santes: Els israelites de l’antiguitat acudien periòdicament a un «aplec sagrat», o festa religiosa, per a adorar a Jehovà (Levític 23:37).

•   Objectes sagrats: Els utensilis que s’utilitzaven en l’adoració a Déu en l’antic temple de Jerusalem eren considerats «objectes sagrats» (1 Reis 8:4). Encara que no devien ser adorats, devien ser tractats amb molt de respecte. b

 Sí. Déu demana als cristians: «Sigueu sants, perquè jo sóc sant» (1 Pere 1:16). Per descomptat, els humans imperfectes mai podran arribar als estàndards de santedat de Déu. No obstant això, una persona que obeïx les lleis de Déu pot ser considerada «santa i agradable a Déu» (Romans 12:1). Una persona que s’esforça per ser santa ho demostra amb les seues paraules i accions. Per exemple, seguix estos consells bíblics: «Absteniu-vos de comportaments immorals» i «sigueu sants en tota la vostra manera de viure» (1 Tessalonicencs 4:3; 1 Pere 1:15).

 Sí. Si algú abandonara les normes de conducta de Déu, Jehovà deixaria de vore’l com una persona santa. Per exemple, el llibre bíblic d’Hebreus es dirigix al «poble sant», i l’advertix per a que no desenvolupe «un cor pervers i sense fe, que l’aparte del Déu viu» (Hebreus 3:1, 12).

 Idea errònia: El celibat ens fa més sants.

 Fet: Quan un cristià decidix quedar-se fadrí, el celibat no li atorga automàticament una posició santa als ulls de Déu. És cert que aquells que estan fadrins poden adorar Déu sense distraccions (1 Corintis 7:32-34). No obstant, la Bíblia mostra que els casats també poden ser sants. De fet, almenys un dels apòstols de Jesús, Pere, estava casat (Mateu 8:14; 1 Corintis 9:5).