La resposta és no. La Bíblia descriu clarament que Déu va crear els humans de la mateixa manera que va crear «tota classe» d’animals i plantes (Gènesi 1:12, 21, 25, 27; Apocalipsi 4:11). a També relata que tota la família humana prové d’Adam i Eva, els nostres primers pares (Gènesi 3:20; 4:1). El registre bíblic no dona suport a la teoria que Déu va utilitzar l’evolució per a originar les diferents classes de vida, esta teoria es coneix com evolució teista. No obstant, la Bíblia no entra en conflicte amb les observacions científiques sobre les variacions que ocorren dins de cada classe de ser viu. b

•  Va utilitzar Déu l’evolució?

•  És compatible l’evolució amb la Bíblia?

•  Què podem dir de l’adaptació de les plantes i els animals?

 L’expressió «evolució teista» fa referència a una àmplia varietat d’idees. D’acord amb l’Encyclopædia Britannica, esta expressió fomenta la idea que «la selecció natural és un dels mecanismes que Déu fa servir per a dirigir el món natural».

 L’evolució teista també pot incloure estes idees:

•   Tots els organismes vius provenen d’un mateix avantpassat comú que va existir fa molt de temps.

•   Una classe pot evolucionar en una altra completament diferent. Este concepte se sol conéixer com macroevolució.

•   Déu, d’alguna manera, és qui està darrere d’estos processos.

 Segons l’evolució teista, el relat bíblic del Gènesi sobre la creació no és del tot correcte. No obstant, Jesús es va referir a este relat com un fet històric (Gènesi 1:26, 27; 2:18-24; Mateu 19:4-6). La Bíblia diu que, abans de vindre a la terra, Jesús va viure en el cel i va ajudar a Déu a crear totes les coses (Joan 1:3). Per tant, l’idea que Déu va utilitzar l’evolució per a originar les diferents formes de vida és incompatible amb el que ensenya la Bíblia.

 La Bíblia no explica quant pot variar una mateixa classe. Tampoc contradiu el fet que les diferents classes d’animals i plantes creades per Déu puguen variar al reproduir-se o adaptar-se a nous entorns. Encara que alguns creuen que eixes adaptacions són una forma d’evolució, en realitat, no es produïx cap classe nova de vida.