Ha vist algú alguna volta a Déu?
Què diu la Bíblia
Ningun home ha vist mai a Déu (Èxode 33:20; Joan 1:18; 1 Joan 4:12). De fet, la Bíblia diu que «Déu és esperit», és a dir, un ser espiritual. I per tant, és invisible per als humans (Joan 4:24; 1 Timoteu 1:17).
No obstant, els àngels sí que poden vore’l, ja que ells també són sers espirituals (Mateu 18:10). A més, alguns humans al morir seran ressuscitats per a viure en el cel com a sers espirituals i podran vore també a Déu (Filipencs 3:20, 21; 1 Joan 3:2).
De quina manera podem “vore” a Déu ara?
A sovint, quan la Bíblia parla de ‘vore’, en realitat es referix a tindre comprensió espiritual (Isaïes 6:10; Jeremies 5:21; Joan 9:39-41). En este sentit, quan la Bíblia diu que una persona pot vore a Déu amb «la mirada interior del [...] cor», vol dir que gràcies a la fe pot conéixer-lo i percebre les seues qualitats (Efesis 1:18). La Bíblia descriu els passos que hem de fer per a edificar esta classe de fe:
A través de la creació, podem conéixer les Seues qualitats, com l’amor i la generositat, així com la saviesa i el poder (Romans 1:20). Després que li recordaren les obres creatives de Déu, Job es va sentir com si l’haguera vist amb els seus ulls (Job 42:5).
Gràcies a la Bíblia, podem conéixer a Déu. De fet, la Bíblia ens assegura: «Si el busques, ell es deixarà trobar» (1 Cròniques 28:9; Salm 119:2; Joan 17:3).
L’exemple de Jesús ens ajuda a conéixer millor a Déu. Com ell va reflectir a la perfecció la personalitat de son pare, Jehovà, va poder dir: «Qui m’ha vist a mi ha vist el Pare» (Joan 14:9).
Viure com a Déu li agrada i vore com ens ajuda. Jesús va dir: «Feliços els nets de cor: ells veuran Déu!». I com hem dit adés, alguns escollits per Déu ressuscitaran per a viure en el cel, i llavors «el veuran cara a cara» (Mateu 5:8; Salm 11:7).
No van vore a Déu Moisés, Abraham i altres persones?
En alguns relats de la Bíblia podria semblar que alguns humans van vore literalment a Déu. Però, el context mostra que Déu estava representat per un àngel o que es va aparéixer per mitjà d’una visió.
Angels.
En temps bíblics Déu va enviar àngels per a que el representaren davant dels sers humans i per a que transmeteren missatges de part seua (Salm 103:20). Per exemple, en una ocasió, Déu va parlar amb Moisés des d’un arbust. La Bíblia diu que en eixe moment «Moisés es va tapar la cara perquè tenia por de mirar Déu» (Èxode 3:4, 6). Però, Moisés no va vore literalment a Déu, ja que el context indica que en realitat va vore «l’àngel del Senyor» (Èxode 3:2).
De la mateixa manera, quan la Bíblia diu que «el Senyor parlava a Moisés cara a cara» vol dir que Déu parlava amb Moisés com si fora un amic (Èxode 4:10, 11; 33:11). Moisés en realitat no va vore la cara de Déu, ja que la informació que va rebre de Déu va ser «promulgada per mitjà d’àngels» (Gàlates 3:19; Fets 7:53). Aixina i tot, la fe de Moisés en Déu era tan forta que la Bíblia diu que «anava veient el Déu invisible» (Hebreus 11:27).
Igual que amb Moisés, Déu es va comunicar amb Abraham per mitjà d’àngels. Clarament, una lectura superficial de la Bíblia podria donar a entendre que Abraham va vore a Déu literalment (Gènesi 18:1, 33). No obstant, el context mostra que els «tres hòmens» que van anar a vore a Abraham en realitat eren àngels que Déu havia enviat. Com Abraham sabia que eren representants de Déu, es va dirigir a ells com si estiguera parlant directament amb Jehovà (Gènesi 18:2, 3, 22, 32; 19:1).
Visions.
Déu també es va aparéixer a humans a través de visions, o somnis. Per exemple, quan la Bíblia diu que Moisés i altres israelites «van veure el Déu d’Israel», realment van vore una visió del Déu verdader (Èxode 24:9-11). Així mateix, la Bíblia a voltes parla de profetes que van «veure el Senyor» (Isaïes 6:1; Daniel 7:9; Amós 9:1). En cada cas, el context mostra que van rebre una visió de Déu en comptes de vore’l directament (Isaïes 1:1; Daniel 7:2; Amós 1:1).