«És suficient amb la bondat immerescuda que t’he mostrat, perquè el meu poder es demostra plenament en la debilitat.» (2 Corintis 12:9, La Biblia. Traducción del Nuevo Mundo).

 «En tens prou amb la meua gràcia. En la teua debilitat actua el meu poder.» (2 Corintis 12:9, Bíblia valenciana. Traducció interconfessional)

 Déu promet donar-li a l’apòstol Pau les forces que necessita per a superar les proves i les limitacions.

 «És suficient amb la bondat immerescuda que t’he mostrat». La resposta que Déu va donar a les insistents oracions de Pau també pot traduir-se com «la meua bondat és tot el que necessites». En altres paraules, la bondat immerescuda que Déu ja li havia donat a Pau era suficient ajuda per a que poguera superar les proves. La paraula traduïda per «bondat immerescuda», o «gràcia», descriu un regal generós de part de Déu que no ens mereixem. Els escrits de Pau mostren que es va beneficiar molt de la bondat immerescuda de Déu. Encara que l’apòstol anteriorment havia perseguit els cristians, Déu li va donar les forces que necessitava per a canviar i ajudar els altres a fer-se cristians (1 Corintis 15:9, 10; 1 Timoteu 1:12-14). Pau estava totalment segur que, amb l’ajuda de Jehovà, podria superar qualsevol problema o repte que afrontara.

 «Perquè el meu poder es demostra plenament en la debilitat». Jehovà a Déu li recorda a Pau que el Seu poder es fa més evident quan actua a través de la debilitat i la imperfecció humana (2 Corintis 4:7; 12:8). Quan els cristians reconeixen les seues imperfeccions i busquen l’ajuda de Jehovà, permeten que el poder de Déu actue plenament en ells (Efesis 3:16; Filipencs 4:13). En eixe sentit, el poder de Déu es manifesta en la debilitat humana.

 Pau va escriure una carta inspirada als cristians de Corint aproximadament en l’any 55. Cap al final de la carta, va defendre la seua autoritat com a apòstol. Va haver de fer-ho perquè alguns autoproclamats mestres l’havien criticat, potser per la seua aparença o falta d’oratòria (2 Corintis 10:7-10; 11:5, 6, 13; 12:11).

 En la seua defensa, Pau explica que no haguera pogut realitzar el seu ministeri i suportar nombroses proves amb les seues pròpies forces (2 Corintis 6:4; 11:23-27; 12:12). En el capítol 12, parla figuradament d’«una espina a la carn», aparentment una afecció crònica que li causava dolor físic o emocional (2 Corintis 12:7). Encara que Pau no explica quina era eixa afecció, estava decidit a aguantar-la amb l’ajuda de Déu.

 Pot ser que els cristians hui en dia també afronten dificultats i persecució. Però els reconforta saber que el poder de Déu pot ajudar-los a aguantar qualsevol prova que puguen afrontar. Tal com Pau, poden dir amb confiança: «Quan sóc dèbil és quan sóc realment fort» (2 Corintis 12:10).

 Per a fer-te una idea general de la Segona Carta als Corintis, mira este vídeo.