«Honra el pare i la mare. Així tindràs llarga vida en el país que et dóna el Senyor, el teu Déu.» (Èxode 20:12, Bíblia valenciana. Traducció interconfessional)

 «Honra ton pare i ta mare, per a que visques molt de temps en la terra que et donarà Jehovà el teu Déu.» (Èxode 20:12, Traducció del Nou Món)

 Déu va manar als israelites de temps bíblics que honraren els seus pares. A l’afegir una promesa a este manament, els va donar un incentiu addicional per a obeir-lo. Encara que la llei mosaica, la llei que Déu va donar als israelites, ja no està en vigor, els seus principis no han canviat i encara estan vigents. Per tant, són importants per als cristians (Colossencs 3:20).

 Els fills, xiquets o adults, honren els seus pares quan els respecten i obeïxen (Levític 19:3; Proverbis 1:8). Encara que els fills ja siguen adults i hagen format la seua pròpia família, continuen estimant i ajudant els seus pares. Per exemple, s’asseguren que estiguen ben cuidats quan es fan majors, inclús ajudant-los econòmicament si ho necessiten (Mateu 15:4-6; 1 Timoteu 5:4, 8).

 En l’antic Israel, els fills havien d’honrar tant son pare com sa mare, al fer-ho, reconeixien que la mare també tenia un paper important en la família (Proverbis 6:20; 19:26). En l’actualitat, els fills haurien de fer lo mateix.

 El manament d’honrar els pares sempre ha tingut excepcions. Els fills israelites no havien d’obeir els pares o qualsevol altra persona si fer-ho implicava desobeir a Déu (Deuteronomi 13:6-8). De la mateixa manera, els cristians de hui en dia han d’«obeir Déu abans que els hòmens» (Fets 5:29).

 En la llei mosaica, Déu va prometre als fills israelites que honraven els seus pares: «Tindràs llarga vida i seràs feliç en el país que et» done (Deuteronomi 5:16). No patirien el castic estipulat per als fills que ignoraren la llei de Déu i es rebeŀlaren contra els seus pares (Deuteronomi 21:18-21). El temps no ha canviat els principis que hi havia implícits en aquelles lleis (Efesis 6:1-3). Tant si som jóvens com adults, hem de rendir comptes al nostre Creador. I, d’acord amb la promesa divina, els fills que obeïsquen a Déu i als seus pares tindran una llarga vida. De fet, tenen l’esperança de viure per sempre (1 Timoteu 4:8; 6:18, 19).

 El manament que trobem en Èxode 20:12 ocupa una posició significativa dins dels deu manaments, o decàleg (Èxode 20:1-17). Els manaments que el precedixen definien les obligacions dels israelites cap a Déu, com per exemple, adorar-lo només a ell. Els manaments que el seguixen definien les seues obligacions cap als altres, com el de ser fidel al cònjuge i el de no furtar. Així que el manament «honra ton pare i ta mare» se sol considerar la transició natural entre estos dos grups.