«Rebreu poder quan l’esperit sant vinga sobre vosaltres, i sereu testimonis de mi en Jerusalem, en tota Judea i Samaria, i fins als confins de la terra» (Fets 1:8, La Biblia. Traducción del Nuevo Mundo).

 «Quan l’Esperit Sant vindrà damunt vostre, rebreu una força que vos farà testimonis meus a Jerusalem, a tot Judea, a Samaria i fins a l’extrem de la terra» (Fets 1:8, Bíblia valenciana. Traducció interconfessional).

 En este versicle, Jesús promet als seus seguidors que l’esperit sant de Déu els donaria poder per a efectuar el seu ministeri fins a les parts més remotes de la terra.

 «Rebreu poder quan l’esperit sant vinga sobre vosaltres». Jesús repetix la promesa que ja havia fet als seus deixebles. Els diu que, per mitjà de l’esperit de Déu, a rebrien ajuda quan ell tornara al cel (Joan 14:16, 26). En l’any 33, deu dies després que Jesús pujara al cel, els seus seguidors reberen l’esperit sant que els havia promés (Fets 2:1-4). L’esperit de Déu no només els va permetre parlar en diferents llengües i fer milacres, sinó que també els va donar el valor per a proclamar la seua fe en Jesús (Fets 3:1-8; 4:33; 6:8-10; 14:3, 8-10).

 «Sereu testimonis de mi». Un testimoni és aquell que «testifica», o «declara», alguna cosa que sap de primera mà. Com a testimonis oculars, els apòstols podien donar fe dels successos que tingueren lloc durant el ministeri, mort i resurrecció de Jesús (Fets 2:32; 3:15; 5:32; 10:39). El seu testimoni irrefutable va convéncer a molts que Jesús era el Crist, el Messies anunciat (Fets 2:32-36, 41). I els qui cregueren als apòstols i es feren deixebles també explicaren als altres per què Jesús havia vingut a la terra, havia entregat la seua vida i havia sigut ressuscitat (Fets 17:2, 3; 18:5).

 «Fins als confins de la terra». Esta expressió també pot traduir-se com «fins a l’extrem de la terra» o «fins als límits més llunyans de la terra». Les paraules de Jesús indicaven l’abast que tindria el testimoni dels seus seguidors. Anirien més enllà de Judea i Samaria per a compartir les seues creences amb els altres. De fet, cobririen una extensió de terreny més gran que la que va cobrir Jesús i donarien testimoni a més persones (Mateu 28:19; Joan 14:12). No feia ni 30 anys que Jesús havia dit estes paraules quan l’apòstol Pau va escriure que l’evangeli havia sigut «anunciat a la humanitat sencera per tota la terra», inclús en llocs remots com Roma, Pàrtia (al sud-est de la mar Càspia) i el nord d’Àfrica (Colossencs 1:23; Fets 2:5, 9-11).

 El llibre de Fets continua on acaba l’Evangeli de Lluc (Lluc 24:44-49; Fets 1:4, 5). El seu escriptor, el deixeble Lluc, comença el relat descrivint com Jesús es va aparéixer als seus seguidors després de ressuscitar (Fets 1:1-3). Llavors, conta com es va formar la congregació cristiana i com va créixer des del 33 de la nostra era fins aproximadament l’any 61 (Fets 11:26).

 El context de Fets 1:8 mostra que els cristians es preguntaven si seria en eixe temps quan Jesús començaria a governar com a Rei del Regne de Déu (Fets 1:6). En resposta, Jesús els diu que no es preocupen massa sobre l’establiment del Regne (Fets 1:7). Més bé, els seus seguidors haurien de centrar-se en donar testimoni de Jesús «fins als confins de la terra» (Fets 1:8). Hui en dia, els cristians fan lo mateix i prediquen zelosament les bones notícies del Regne de Déu (Mateu 24:14).

 Per a fer-te una idea general del llibre de Fets, mira este vídeo.