«Em veig capaç de tot gràcies a aquell que em fa fort.» (Filipencs 4:13, Bíblia valenciana. Traducció interconfessional)

 «Puc fer front a tot, perquè Crist em fa fort.» (Filipencs 4:13, Nou Testament, Ed. Quatre Rius)

 Estes paraules, escrites per l’apòstol Pau, asseguren als qui adoren a Déu que rebran les forces necessàries per a complir la Seua voluntat.

 Algunes traduccions de la Bíblia diuen que Crist és aquell que li va donar forces a Pau. No obstant, en els manuscrits grecs més antics, la paraula Crist no apareix en este versicle. Per esta raó, moltes traduccions modernes utilitzen expressions com «aquell que em dona poder» (Traducción del Nuevo Mundo), «Aquell que em fa fort» (Nou Testament, Gràfiques “EL CID”) o «aquell qui em dóna forces» (Bíblia dels Monjos de Montserrat). Per tant, en qui estava pensant Pau?

 El context suggerix que Pau s’estava referint a Déu (Filipencs 4:6, 7, 10). Abans, en la mateixa carta, Pau va escriure als filipencs: «És Déu qui [...] impulsa [...] les vostres accions» (Filipencs 2:13). I en 2 Corintis 4:7, va escriure que Déu li va donar el poder per a dur a terme el seu ministeri (compara-ho amb 2 Timoteu 1:8). Així que, hi ha bones raons per a concloure que Pau s’estava referint a Déu quan va dir les paraules «aquell que em fa fort».

 A què es referia Pau quan va escriure que es veia «capaç de tot»? Aparentment, s’estava referint a les diferents circumstàncies que va afrontar per fer la voluntat de Déu. Tant si tenia molt com si tenia poc en sentit material, confiava que Déu el cuidaria. D’esta manera, Pau va aprendre a acontentar-se en qualsevol situació que afrontara (2 Corintis 11:23-27; Filipencs 4:11).

 Les paraules de Pau poden reconfortar els servents de Déu de l’actualitat. Déu els donarà les forces necessàries per a aguantar les proves i fer la Seua voluntat. També els pot donar poder a través del seu esperit sant, o força activa, així com per mitjà dels germans de la congregació i de la seua Paraula, la Bíblia (Lluc 11:13; Fets 14:21, 22; Hebreus 4:12).

 Estes paraules formen part de la conclusió de la carta que Pau va escriure als filipencs al voltant de l’any 60 o 61 de la nostra era, durant el seu primer empresonament en Roma. Els cristians de Filips no havien pogut donar suport material a l’apòstol Pau durant un període de temps no especificat. En canvi, ara estaven enviant-li donacions per a ajudar-lo a cobrir les seues necessitats (Filipencs 4:10, 14).

 Pau va encomiar afectuosament els cristians de Filips per la seua generositat i els va tranquiŀlitzar dient-los que tenia tot el que necessitava (Filipencs 4:18). També va aprofitar l’oportunitat per a compartir amb ells una important veritat sobre el viure cristià: tots els cristians, siguen rics o pobres, poden sentir-se verdaderament feliços si confien en l’ajuda de Déu (Filipencs 4:12).