«Jo sóc “el Senyor”, aquest és el meu nom. No cedisc a ningú la meua glòria, no cedisc als ídols el meu honor.» (Isaïes 42:8, Bíblia valenciana. Traducció interconfessional)

 «Jo soc Jehovà. Eixe és el meu nom; no done la meua glòria a ningú ni l’alabança que em pertany a imàtgens esculpides.» (Isaïes 42:8, Traducció del Nou Món)

 Déu ens dona a conéixer el seu nom personal i afig que no vol que l’adorem per mitjà d’ídols.

 Déu es va posar a si mateix este nom personal, que en valencià se sol traduir com «Jehovà» (Èxode 3:14, 15, nota j). a Encara que el nom diví apareix prop de 7.000 voltes en l’Antic Testament (Escriptures Hebrees-Aramees), moltes traduccions el reemplacen amb el títol «Senyor» (escrit amb majúscula inicial). Un exemple és el del Salm 110:1, que es referix profèticament a Jehovà i a Jesús. En el Nou Testament de l’Editorial Quatre Rius, diu: «Digué el Senyor [Jehovà] al meu Senyor [Jesús]» (Fets 2:34-36). La Traducció del Nou Món elimina qualsevol possible confusió entre els dos Senyors restablint el nom diví en el lloc que li correspon. I el traduïx d’esta manera: «Jehovà li va dir al meu Senyor: Assenta’t a la meua dreta fins que faça dels teus enemics el teu reposapeus».

 Molts erudits creuen que el nom de Déu significa ‘Ell Causa que Arribe a Ser’. Només el Déu verdader mereix portar este nom, perquè només ell pot causar que ell mateix o la seua creació arribe a ser el que siga necessari per a complir el seu propòsit.

 Jehovà es mereix la nostra devoció exclusiva per ser el nostre Creador i l’únic Déu verdader. Cap altre ser o cosa té el dret de ser adorat, i això inclou els ídols i les imàtgens (Èxode 20:2-6; 34:14; 1 Joan 5:21).

 En els primers versicles del capítol 42 d’Isaïes, Jehovà va predir la comissió que compliria el seu «elegit». Va dir d’este servent aprovat que portaria «la justícia a les nacions» (Isaïes 42:1). Respecte a esta promesa, Déu va declarar: «S’han complit les primeres prediccions, i ara n’anuncie de noves; vos les faig saber abans que despunten» (Isaïes 42:9). Esta profecia sobre l’«elegit» va despuntar, o es va manifestar, segles més tard quan el Messies, o Crist, va vindre a la terra i va dur a terme el seu ministeri (Mateu 3:16, 17; 12:15-21).

 «¡Yo, Jehová, éste es mi nombre! A ningún otro daré mi gloria, ni a los ídolos mi alabanza.» Reina-Valera (1995, castellà)

 «Jo sóc Jahvè, aquest és el meu nom; no cediré la meva glòria a un altre ni el meu honor a cap dels ídols.» Bíblia dels Monjos de Montserrat (2007, català)