«T’ho repetisc: sigues ferm i decidit, no tingues por, no t’acovardisques. Jo, el Senyor, el teu Déu, seré amb tu allà on aniràs.» (Josué 1:9, Bíblia valenciana. Traducció interconfessional)

 «No t’ho he manat jo? Sigues fort i valent. No tingues por ni t’acovardisques, perquè Jehovà el teu Déu està amb tu allà on vages.» (Josué 1:9, Traducció del Nou Món)

 Amb estes paraules, Jehovà a Déu li va assegurar al seu servent fidel Josué que podria ser «ferm i decidit» a pesar d’afrontar circumstàncies difícils i obstacles aparentment insuperables. Josué no tenia cap raó per a preocupar-se pel futur si obeïa els manaments de Déu, perquè seria com si Jehovà estiguera al seu costat ajudant-lo. Déu estava amb Josué donant-li instruccions i concedint-li la victòria sobre els seus enemics.

 Com podia Josué ser «ferm i decidit»? Podia obtindre forces i valor a partir dels escrits inspirats que Jehovà ja havia proporcionat en aquell moment. Això incloïa «tota la Llei» que el servent de Déu, Moisés, li havia manat a Josué (Josué 1:7). b Jehovà li va dir a Josué: «Repassa-la de nit i de dia» (Josué 1:8). Al llegir-la i meditar en ella, Josué enfortiria la seua ment i el seu cor per a fer la voluntat de Déu. Després, Josué havia d’actuar en conformitat amb el que aprenia en la Paraula de Déu «per complir tot el que hi ha escrit». Si ho feia, actuaria amb saviesa i tot li aniria bé. I això és exactament el que va passar. Encara que va afrontar reptes, Josué va tindre una vida plena i satisfactòria com a servent fidel de Jehovà (Josué 23:14; 24:15).

 Les paraules que Jehovà va dirigir a Josué continuen sent animadores. Revelen lo molt que es preocupa Jehovà pels seus servents, especialment quan afronten dificultats. Ell vol que tot els vaja bé, igual que a Josué. I tal com este servent, poden ser ferms i decidits si lligen i mediten regularment en la Paraula de Déu, la Bíblia, i actuen en harmonia amb la seua guia.

 Després de la mort de Moisés, Jehovà va decidir que Josué liderara la nació d’Israel (Josué 1:1, 2). Per aquell temps, els israelites estaven preparant-se per a entrar en la terra promesa, el país de Canaan. Però havien de lluitar contra enemics poderosos. Per exemple, Josué va haver de combatre contra els cananeus, que eren extremadament malvats (Deuteronomi 9:5; 20:17, 18). c Els cananeus superaven en quantitat als israelites i estaven millor equipats per a la guerra (Josué 9:1, 2; 17:18). Però Josué va seguir amb valor les instruccions de Jehovà, qui li va demostrar que estava amb ell al permetre que els israelites derrotaren la majoria dels seus enemics en tan sols sis anys (Josué 21:43, 44).