«Glòria a Déu en les altures i pau en la terra per a les persones que ell aprova!» (Lluc 2:14; La Bíblia. Traducció del Nou Món)

 «Glòria a Déu a dalt del cel, i a la terra pau als hòmens que ell estima.» (Lluc 2:14; Bíblia valenciana. Traducció interconfessional)

 Estes paraules d’alabança, que proclamaren uns àngels quan Jesús va nàixer, indiquen que els qui posen fe en ell poden tindre l’aprovació de Déu i disfrutar de pau.

 «Glòria a Déu en les altures». Per mitjà d’esta expressió, els àngels emfatitzen que Déu és digne de rebre tota la glòria. Esta expressió també destaca el fet que el naixement i ministeri de Jesús en la terra contribuirien enormement a la glòria de Jehovà. a Per exemple, Jesús sempre li atribuïa a Déu el mèrit del que ensenyava, com en l’ocasió què va dir: «El que jo ensenye no és meu, sinó del que m’ha enviat» (Joan 7:16-18). Quan Jesús feia milacres, les persones que els veien «van començar a donar glòria a Déu» (Lluc 5:18, 24-26; Joan 5:19). Fins i tot, la mort de Jesús va contribuir a la glòria de Déu, perquè va fer possible que complira el Seu propòsit d’omplir la terra amb humans justos que estimen la pau (Gènesi 1:28).

 «Pau en la terra». Esta pau implica molt més que la mera absència de guerra. Inclou la pau, o calma interior, que només es pot sentir quan una persona compta amb l’aprovació de Jehovà. Gràcies a Jesús, els humans poden tindre esta relació pacífica amb Déu (Jaume 4:8). Com a rei del Regne de Déu, Jesús portarà pau completa i per sempre a tota la terra (Salm 37:11; Lluc 1:32, 33).

 «Persones que ell aprova». Esta expressió es referix només a les persones que tenen l’aprovació de Déu i compten amb el Seu favor, perquè tenen fe en ell i en aquell a qui ha enviat, Jesús. No es referix a una demostració de bona voluntat de part de Déu cap a tots els humans, sense importar l’actitud que tinguen o el que facen. Ni tampoc es referix a la bona voluntat que els humans puguen mostrar. Encara que algunes versions bíbliques, com La Santa Bíblia de la Trinitarian Bible Society, traduïxen esta expressió per «bona voluntat envers els homes», manuscrits més antics i confiables de les Escriptures gregues donen suport a la traducció que fan La Bíblia. Traducció del Nou Món i moltes altres versions modernes que transmeten la idea que esta pau només és per a les persones que Déu aprova (consulta « Lluc 2:14 en altres traduccions»).

 El capítol 2 de Lluc descriu els primers anys de la vida de Jesús en la terra. Poc després del naixement de Jesús, un àngel es va aparéixer a «uns pastors que vivien a la intempèrie i que passaven la nit vigilant els seus ramats» (Lluc 2:4-8). b L’àngel els va dir: «vos anuncie bones notícies que portaran una gran alegria a tot el poble. Perquè hui vos ha nascut en la ciutat de David un salvador, que és Crist, el Senyor» (Lluc 2:9-11). Després de saber on podien trobar el xiquet que acabava de nàixer, els pastors van poder vore una multitud de criatures espirituals alabant a Déu. Quan els pastors arribaren a Betlem, trobaren a Maria i Josep amb el seu xiquet (Lluc 2:12-16). Els van contar l’experiència sorprenent que acabaven de tindre i, en acabant, se’n tornaren a cuidar dels seus ramats «glorificant i alabant a Déu per tot el que havien vist i sentit» (Lluc 2:17-20).

 «Glòria a Déu en les altures, i a la terra pau: bona voluntat envers els homes!» (Lluc 2:14; La Santa Bíblia - Trinitarian Bible Society)

 «Glòria a Déu al cel més alt, i en la terra pau per als escollits.» (Lluc 2:14; Evangelis, per Joan F. Mira)

 «Gloria a Deu en l’alt del cel, i en la terra pau als homens benvullguts del Senyor.» (Lluc 2:14; Els Quatre Evangelis en Llengua Valenciana)

 Per a fer-te una idea general del llibre de Lluc, mira este vídeo.