«Que Jehovà et beneïsca i et protegisca. Que Jehovà faça brillar el seu rostre sobre tu i et mostre favor. Que Jehovà alce el seu rostre cap a tu i et done pau.» (Nombres 6:24-26, La Biblia. Traducción del Nuevo Mundo)

 «Que el Senyor et beneïsca i et guarde. Que et faça veure la claror de la seua mirada i s’apiade de tu. Que fixe damunt de tu la seua mirada i et done la pau.» (Nombres 6:24-26, Bíblia valenciana. Traducció interconfessional)

 Estes paraules són conegudes com la benedicció sacerdotal, o benedicció d’Aaron, ja que ell va ser el primer gran sacerdot d’Israel (Èxode 28:1). Però Déu és la Font d’esta benedicció (Nombres 6:22, 23). Ell li va dir a Moisés: «Comunica això a Aaron i als seus fills: Beneïu els israelites amb aquesta benedicció». A continuació, va dir les paraules que trobem en Nombres 6:24-26. Els sacerdots fidels obeïen eixe manament diví i també honraven el nom de Déu, Jehovà. a En el versicle 27, llegim: «Quan ells [els sacerdots] pronunciaran el meu nom sobre els israelites, jo els beneiré».

 «Que Jehovà et beneïsca i et protegisca.» Jehovà beneïx els seus servents protegint-los, guiant-los i donant-los una vida feliç (Proverbis 10:22). La benedicció de Nombres 6:24-26 està en singular, açò podria indicar el desig de Déu de beneir no només la nació en conjunt sinó també a cada israelita en particular.

 «Que Jehovà faça brillar el seu rostre sobre tu i et mostre favor.» Demanar que Déu fera «brillar el seu rostre sobre» algú implicava demanar-li que mostrara el seu favor i aprovació a eixa persona. b La frase també pot traduir-se com: «Que el Senyor somriga sobre tu» (Nombres 6:25, Nueva Traducción Viviente). Jehovà mostra favor al seu poble tractant-lo amb bondat, compassió i misericòrdia (Isaïes 30:18).

 «Que Jehovà c alce el seu rostre cap a tu i et done pau.» Jehovà alça el seu rostre cap als seus servents dirigint-los la seua atenció amorosa i donant-los pau. Segons una obra de consulta, «la paraula hebrea per a pau (xalom) no es referix simplement a una absència de conflicte sinó a felicitat i plenitud, tant físiques com espirituals». d

 Per a beneficiar-se de la benedicció que trobem en estos versicles, els israelites havien d’obeir a Jehovà (Levític 26:3-6, 9). Quan ho feien, ell complia la seua part i els beneïa. Açò es va evidenciar durant la governació d’alguns reis d’Israel, com la de Salomó i la d’Ezequies (1 Reis 4:20, 25; 2 Cròniques 31:9, 10).

 Els cristians ja no han de recitar esta benedicció, però poden expressar sentiments similars quan oren a Déu a favor dels altres o quan animen els germans i les germanes de la congregació (1 Tessalonicencs 5:11, 25). Jehovà no canvia, ell sempre vol beneir i protegir els seus servents fidels. Per tant, els cristians verdaders poden estar en pau, sabent que el «rostre» d’aprovació de Jehovà està brillant sobre ells.

 El primers deu capítols del llibre de Nombres recullen les instruccions que Déu va donar als israelites mentres estaven acampats prop de la muntanya del Sinaí de camí a la terra promesa. Durant eixe període, que va durar prop d’un any, Jehovà va organitzar el poble com a nació i li va donar normes, que són conegudes com el pacte de la Llei.

 A través de Moisés, Jehovà va comunicar als sacerdots —Aaron i els seus fills— com havien de beneir els israelites (Nombres 6:22, 23). A partir d’ahí, Aaron i els seus descendents utilitzaren les paraules de Nombres 6:24-26 per a beneir la nació. Amb el temps, es va convertir en una tradició que el sacerdot recitara esta benedicció després de l’últim sacrifici de cada dia.

 Per a fer-te una idea general del llibre de Nombres, mira este vídeo.