«Educa el xiquet pel camí que ha d’anar, i no el deixarà ni tan sols quan aplegue a vell.» (Proverbis 22:6 La Biblia. Traducción del Nuevo Mundo)

 «Inicia el jove en el camí que ha de seguir: ni quan siga vell no se n’apartarà.» (Proverbis 22:6 Bíblia valenciana. Traducció interconfessional)

 Quan els pares ensenyen als seus xiquets a estimar a Déu i a respectar les Seues lleis, poden estar segurs que eixa instrucció tindrà una influència positiva i duradora en la vida dels fills.

 «Educa el xiquet pel camí que ha d’anar». Estes paraules també poden traduir-se per «inicia el xiquet pel bon camí». En el llibre de Proverbis, hi han molts versicles que animen els pares a ensenyar als seus fills des de ben xicotets a distingir entre el que està bé i el que està malament (Proverbis 19:18; 22:15; 29:15). Però els bons pares reconeixen que, igual que els adults, els seus fills tenen llibertat d’elecció. Aixina que, en comptes de dir-los el que han de fer, raonen amb ells i els ajuden a convertir-se en adults madurs i responsables que puguen prendre bones decisions per ells mateixos (Deuteronomi 6:6, 7; Colossencs 3:21).

 Alguns erudits bíblics suggerixen que esta expressió significa ‘educa el xiquet d’acord amb la seua naturalesa’, o d’acord amb les seues inclinacions. Eixa interpretació podria sonar raonable, però tot pareix indicar que l’expressió hebrea traduïda «pel camí que ha d’anar» es referix a viure de manera bona i justa. El llibre de Proverbis destaca dos camins pels quals algú pot anar. A un se l’anomena «la bona ruta», «el camí de la saviesa» i «el camí correcte» (Proverbis 2:20; 4:11; 23:19 La Biblia. Traducción del Nuevo Mundo). A l’altre, «el camí dels perversos», «el camí de l’insensat» i «el mal camí» (Proverbis 4:14; 12:15 La Santa Bíblia TBS; 16:29). Per tant, el camí pel qual un xiquet «ha d’anar» es referix al «camí correcte», és a dir, a la classe de vida que s’ensenya en la Paraula de Déu, la Bíblia (Salm 119:105).

 «No el deixarà ni tan sols quan aplegue a vell». Quan els pares ensenyen les normes morals de Déu als seus fills, és més probable que es mantinguen en el camí correcte al llarg de la seua vida. Però açò no significa que un fill que reba l’educació adequada no «deixarà» mai el camí correcte o no s’apartarà de les lleis de Déu. Per exemple, si algú passa molt de temps amb persones que animen els altres a fer el que és incorrecte, probablement deixe «el camí dret» i faça el que està malament (Proverbis 2:12-16; 1 Corintis 15:33). Inclús si això passara, quan els pares ensenyen als seus fills a seguir les normes de Déu, estan donant-los la millor opció per a que els vaja bé en la vida (Proverbis 2:1, 11).

 El capítol 22 de Proverbis conté una sèrie de dites que ens ajuden a aplicar la saviesa de Déu en diferents situacions de la vida. Estes dites emfatitzen la importància de tindre un bon nom davant de Jehovà, a cosa que podem obtindre si som humils, generosos i treballadors (Proverbis 22:1, 4, 9, 29). Per contra, altres versicles mostren que aquells que ignoren les normes de Déu i tracten malament els desvalguts patiran les conseqüències (Proverbis 22:8, 16, 22-27).

 Encara que la majoria dels versicles del capítol 22 de Proverbis no es referixen a l’educació dels fills, sí que descriuen la classe de vida que porta a la verdadera felicitat i a obtindre el favor de Déu (Proverbis 22:17-19). A l’educar els xiquets d’esta manera, els pares mostren que volen lo millor per als seus fills (Efesis 6:1-3).

 Per a fer-te una idea general del llibre de Proverbis, mira este vídeo.