«La paga del pecat és la mort, però el do que Déu ens fa en Jesucrist, Senyor nostre, és la vida eterna.» (Romans 6:23, Bíblia valenciana. Traducció interconfessional)

 «El sou que el pecat paga, és la mort. En canvi, el regal que Déu fa, és la vida eterna en Crist Jesús, Senyor nostre.» (Romans 6:23, Nou Testament. Ed. Quatre Rius)

 Amb estes paraules, l’apòstol Pau explica que els humans moren perquè són pecadors. No obstant això, Déu oferix una meravellosa perspectiva als seus servents fidels —el regal de la vida eterna.

 «El sou que el pecat paga, és la mort». Tots naixem imperfectes i per això tendim a pecar a (Salm 51:7 [v. 5 en altres bíblies]; Eclesiastés 7:20). Com som pecadors, inevitablement tots envellim i morim (Romans 5:12).

 Per a iŀlustrar-ho, Pau compara el pecat a un patró que paga el salari als seus jornalers. Igual que un treballador espera cobrar un sou per la seua faena, els humans saben que els espera la mort per la seua imperfecció.

 A pesar d’això, Pau també explica que «el qui ha mort, queda lliure del pecat» (Romans 6:7 NT). Quan la persona mor, queda lliure de qualsevol pecat que haja comés. Per això, no hi ha raó per a pensar que els morts continuen sofrint en algun lloc degut als seus errors del passat. De fet, la Bíblia diu clarament que els morts no poden ni pensar ni actuar ni sentir res de res (Eclesiastés 9:5).

 «En canvi, el regal que Déu fa, és la vida eterna en Crist Jesús». El «sou» que el pecat paga contrasta amb el regal que Déu ens oferix, la vida eterna. En este text, la paraula regal també es pot traduir per ‘do immerescut’ o ‘do gratuït’. Es referix a una cosa que algú rep sense haver-se-la guanyat. Degut al pecat, cap humà pot guanyar-se la salvació i la vida eterna (Salm 49:8, 9 [vv. 7, 8 en altres bíblies]). No obstant això, Déu dona debades a aquells que exercissen fe en Jesús l’incommensurable regal de la vida eterna (Joan 3:16; Romans 5:15, 18).

 Pau va escriure esta carta als cristians de Roma al voltant de l’any 56. Sembla que alguns cristians d’aquella època havien tingut idees equivocades sobre la misericòrdia de Déu. Influenciats per la filosofia grega, és possible que alguns raonaren que com més pecaren més es beneficiarien del perdó de Déu (Romans 6:1). Altres podrien haver argumentat que no serien castigats pels seus errors, perquè ja no estaven davall de la llei mosaica (Romans 6:15). Però en la seua carta, Pau destaca que els cristians no poden beneficiar-se de la misericòrdia de Déu si permeten que el pecat domine les seues vides (Romans 6:12-14, 16).

 Les paraules de Pau asseguren als servents de Déu de hui en dia que encara que han nascut pecadors, tenen esperança. Si obeïxen les normes morals de Déu i no cedixen als mals desitjos, Ell promet concedir-los vida eterna (Romans 6:22).

 Per a fer-te una idea general del llibre de Romans, mira este vídeo.