Primera als Corintis 11:1-34
11 Imiteu el meu exemple, tal com jo imite el de Crist.
2 Vos felicite perquè sempre em teniu present en tot i vos aferreu a les tradicions que vos vaig transmetre.
3 Ara bé, vullc que sapieu que el cap de tot home és el Crist, que el cap de la dona és l’home i que el cap del Crist és Déu.
4 Tot home que ora o profetitza amb el cap cobert avergonyix el seu cap,
5 però tota dona que ora o profetitza amb el cap descobert avergonyix el seu cap, perquè és com si duguera el cap afaitat.
6 Per tant, si una dona no es cobrix, que es talle el monyo molt curt. Però si li resulta vergonyós tallar-se el monyo molt curt o afaitar-se el cap, que es cobrisca.
7 L’home no s’ha de cobrir el cap, ja que és la imatge i la glòria de Déu, mentres que la dona és la glòria de l’home.
8 Perquè l’home no va vindre de la dona, sinó que la dona va vindre de l’home.
9 És més, l’home no va ser creat per causa de la dona, sinó la dona per causa de l’home.
10 Per esta raó i per causa dels àngels, la dona ha de dur un senyal de submissió* en el cap.
11 No obstant, en el Senyor, la dona no existix sense l’home, i l’home no existix sense la dona.
12 Perquè, tal com la dona ve de l’home, l’home naix de la dona, però tot ve de Déu.
13 Jutgeu-ho per vosaltres mateixos: és correcte que una dona ore a Déu amb el cap descobert?
14 No vos ensenya la mateixa naturalesa que el monyo llarg és una deshonra per a l’home,
15 mentres que, per a la dona, el monyo llarg és una glòria? Perquè a ella se li ha donat el monyo per a cobrir-se.
16 I si algú vol defendre un altre costum, que sàpia que nosaltres no en tenim un altre, i les congregacions de Déu tampoc.
17 Però al donar-vos estes instruccions, no puc felicitar-vos, perquè les vostres reunions vos fan més mal que bé.
18 Primer que res, m’he enterat que, quan vos reuniu com a congregació, hi ha divisions entre vosaltres. I en part, m’ho crec.
19 De fet, segur que hi ha sectes entre vosaltres, però aixina es farà evident qui de vosaltres té l’aprovació de Déu.
20 Quan vos reuniu, en realitat no ho feu per a menjar el Sopar del Senyor.
21 Perquè, quan vos el mengeu, cada un de vosaltres ja ha pres el seu propi sopar, de manera que, mentres un té fam, un altre està borratxo.
22 Que no teniu casa per a menjar i beure? O és que menyspreeu la congregació de Déu i voleu avergonyir els que no tenen res? Què voleu que vos diga? Que vos felicite? En açò no vos puc felicitar.
23 Perquè vos he transmés lo mateix que he rebut del Senyor: que la nit en què seria traït, el Senyor Jesús va agarrar un pa
24 i, després de donar gràcies a Déu, el va partir i va dir: «Açò representa el meu cos, que serà entregat a favor vostre. Continueu fent açò en memòria meua».
25 Després d’haver sopat, va fer lo mateix amb la copa i va dir: «Esta copa representa el nou pacte, validat amb la meua sang. Continueu fent açò en memòria meua cada volta que begueu d’ella».
26 Perquè cada vegada que mengeu d’este pa i begueu d’esta copa, estareu proclamant la mort del Senyor fins que ell vinga.
27 Per tant, qui menge del pa o bega de la copa del Senyor de manera indigna serà culpable de no respectar el cos i la sang del Senyor.
28 Primer, que cada u s’examine a si mateix i s’assegure que està fent lo correcte, i després que menge del pa i bega de la copa.
29 Perquè qui menja i beu sense comprendre què representa el cos menja i beu la seua pròpia condemna.
30 Per això, molts de vosaltres esteu dèbils i malalts, i no sou pocs els que esteu dormint en la mort.*
31 Ara bé, si examinàrem el que nosaltres mateixos som, no seríem jutjats.
32 Però al ser jutjats, Jehovà* ens disciplina per a que no siguem condemnats amb el món.
33 Per tant, germans meus, quan vos reuniu per a menjar eixe sopar, espereu-vos els uns als altres.
34 Si algú té fam, que menge en sa casa, per a que no se vos condemne quan vos reuniu. Respecte a la resta d’assumpts, els resoldré quan vaja cap allà.
