Primera als Corintis 12:1-31
12 Germans, respecte als dons espirituals, no vullc que estigueu en la ignorància.
2 Vosaltres sabeu que, quan éreu gent de les nacions,* vos deixàveu influenciar i arrastrar cap als ídols muts, i els seguíeu allà on vos duien.
3 Però vullc que sapieu que ningú pot dir «maleït siga Jesús!» si parla per l’esperit de Déu i que ningú pot dir «Jesús és Senyor!» si no és per l’esperit sant.
4 Ara bé, hi ha diferents dons, però un mateix esperit;
5 hi ha diferents maneres de servir,* però un mateix Senyor;
6 hi ha diferents maneres en què actua l’esperit, però és el mateix Déu qui les realitza en tots.
7 En qualsevol cas, l’esperit es manifesta en cada un de nosaltres per a benefici de tots.
8 Perquè un rep el do de parlar amb saviesa* per mitjà de l’esperit; un altre, el de parlar amb coneixement gràcies al mateix esperit;
9 un altre, el de la fe pel mateix esperit; un altre, el de curar per mitjà d’eixe únic esperit;
10 un altre, el de fer milacres; un altre, el de profetitzar; un altre, el de reconéixer els missatges inspirats; un altre, el de parlar en llengües, i un altre, el d’interpretar llengües.
11 Però totes estes maneres d’actuar les realitza el mateix esperit, que les distribuïx a cada u com ell vol.
12 Perquè, aixina com el cos només és un, encara que té molts membres, i tots els membres d’eixe cos, encara que són molts, formen un sol cos, aixina també és el Crist.
13 Perquè tots nosaltres —siguem jueus o grecs, esclaus o lliures— hem sigut batejats per un sol esperit per a formar un sol cos, i a tots se’ns ha donat a beure un sol esperit.
14 En efecte, el cos no està format per un sol membre, sinó per molts.
15 Si el peu diguera «com no soc mà, no soc part del cos», no per això deixaria de ser part del cos.
16 I si l’orella diguera «com no soc ull, no soc part del cos», no per això deixaria de ser part del cos.
17 Si tot el cos fora ull, on estaria el sentit de l’oït? I si tot fora orella, on estaria el sentit de l’olfacte?
18 Però Déu ha col·locat cada membre del cos com li ha paregut bé.
19 Si tots foren el mateix membre, on estaria el cos?
20 Però la realitat és que hi ha molts membres, mentres que el cos és un.
21 L’ull no pot dir-li a la mà «no et necessite», i el cap tampoc pot dir-los als peus «no vos necessite».
22 Al contrari, els membres del cos que pareixen més dèbils són necessaris,
23 i a les parts del cos que pensem que són menys honroses, les tractem amb més honra. Aixina les parts menys dignes reben més dignitat,
24 mentres que les parts més atraients no necessiten res. No obstant, Déu ha fet el cos de tal manera que ha donat més honra a la part que la necessitava,
25 per a que no hi haja divisions en el cos, sinó que els seus membres es preocupen els uns pels altres.
26 Si un membre patix, tots els altres membres patixen amb ell; i si un membre rep honra, tots els altres membres s’alegren amb ell.
27 Vosaltres sou el cos de Crist, i cada un de vosaltres és un membre d’eixe cos.
28 I aixina és com Déu ha assignat les persones en la congregació: primer, els apòstols; segon, els profetes; tercer, els mestres; després, els que fan milacres; després, els que tenen el do de fer curacions; els que ajuden els altres; els que tenen capacitat per a dirigir; els que parlen diferents llengües.
29 Veritat que no tots són apòstols ni tots són profetes ni tots són mestres ni tots fan milacres?
30 Veritat que no tots tenen el do de fer curacions ni tots parlen en llengües ni tots són intèrprets?*
31 Continueu esforçant-vos per rebre els dons més grans. Però ara vos mostraré un camí superior.
Notes
^ És a dir, no-creients.
^ O «ministeris».
^ O «rep un missatge de saviesa».
^ O «traductors».
