Primera als Corintis 14:1-40
14 Continueu mostrant amor, però, a més, continueu esforçant-vos per rebre* dons espirituals, especialment el do de profetitzar.
2 Perquè qui parla en una altra llengua no parla als hòmens, sinó a Déu, ja que ningú l’entén encara que diu secrets sagrats per mitjà de l’esperit.
3 En canvi, qui profetitza edifica, anima i consola els hòmens amb les seues paraules.
4 Qui parla en una altra llengua s’edifica a si mateix, però qui profetitza edifica la congregació.
5 M’agradaria que tots parlàreu en llengües, però preferisc que profetitzeu. De fet, qui profetitza és més gran que qui parla en llengües, a menys que este interprete* les seues paraules per a que la congregació siga edificada.
6 Perquè, germans, de què vos serviria que anara a vosaltres parlant en llengües si no vos transmetera cap revelació, coneixement, profecia o ensenyança?
7 Passa igual amb els objectes inanimats que produïxen sons, com la flauta o l’arpa. Si no es distingixen clarament les notes, com es podrà reconéixer la melodia que es toca amb la flauta o l’arpa?
8 I si el toc de la trompeta és confús, qui es prepararà per a la batalla?
9 De la mateixa manera, si gasteu la llengua per a dir paraules que no s’entenen fàcilment, com sabran el que esteu dient? Serà com si estiguéreu parlant a l’aire.
10 En el món es parlen moltes llengües, i totes tenen significat.
11 Però si no entenc el significat del que es diu, seré com un estranger per a qui parla, i qui parla serà com un estranger per a mi.
12 Lo mateix passa amb vosaltres. Ja que desitgeu els dons de l’esperit amb tantes ganes, esforceu-vos per tindre en abundància dons que edifiquen la congregació.
13 Per tant, qui parla en una altra llengua, que demane en oració poder interpretar-la.*
14 Perquè, si ore en una altra llengua, és el do que he rebut de l’esperit el que ora, però la meua ment no produïx res.
15 Aleshores, què s’ha de fer? Oraré amb el do de l’esperit, però també oraré amb la ment. Cantaré alabances amb el do de l’esperit, però també cantaré alabances amb la ment.
16 Perquè, si alabes a Déu amb un do de l’esperit, com podrà la persona normal i corrent que està amb vosaltres dir «amén» a la teua oració d’agraïment si no entén el que dius?
17 És de veres, dones gràcies d’una manera excel·lent, però l’altre no ix edificat.
18 Li done gràcies a Déu perquè parle en més llengües que tots vosaltres.
19 Aixina i tot, en la congregació preferisc dir cinc paraules amb la ment* per a ensenyar* també als altres que dir deu mil paraules en una altra llengua.
20 Germans, no sigueu xiquets en el vostre enteniment. Més bé, sigueu xiquets respecte a la maldat, però pel que fa a l’enteniment sigueu adults.
21 Està escrit en la Llei: «“A este poble li parlaré en llengües estrangeres i amb els llavis dels estrangers, però aixina i tot es negaran a escoltar-me”, diu Jehovà».*
22 Per tant, les llengües no són un senyal per als creients, sinó per als no-creients, mentres que les profecies no són per als no-creients, sinó per als creients.
23 Per això, si tota la congregació està reunida i tots parlen en llengües i, en eixe moment, entra gent normal i corrent o no creient, no diran que heu perdut el cap?
24 Però si tots esteu profetitzant i entra un no-creient o algú normal i corrent, al sentir-vos, se sentirà censurat i examinat per tots.
25 Aleshores, els secrets del seu cor seran revelats, i es postrarà amb el front tocant terra i adorarà a Déu dient: «Déu està realment entre vosaltres».
26 Per tant, què s’ha de fer, germans? Quan vos reuniu, un té un salm, un altre una ensenyança, un altre una revelació, un altre el do de llengües i un altre una interpretació. Però feu-ho tot per a edificar-vos els uns als altres.
27 Si alguns parlen en una altra llengua, que parlen dos o tres com a molt i per torns, i que algú interprete* el que diguen.
28 Però si no hi ha intèrpret,* que es queden callats en la congregació i parlen amb si mateixos i amb Déu.
29 Que parlen dos o tres profetes i que els altres analitzen el que volen dir.
30 Però si algú dels que estan assentats allí rep una revelació, que el que estava parlant calle.
31 Podeu profetitzar tots, però d’un en un, aixina tots podran aprendre i s’animaran.
32 I els dons de l’esperit que reben els profetes els han de controlar els profetes.
33 Perquè Déu no és un Déu de desorde, sinó de pau.
Igual que en totes les congregacions dels sants,
34 que les dones es queden callades en la congregació, perquè no se’ls permet parlar. Més bé, que siguen submises, tal com diu la Llei.
35 Si volen saber alguna cosa, que li ho pregunten en casa al seu home, perquè és vergonyós que una dona parle en la congregació.
36 Vos penseu que la paraula de Déu ha eixit de vosaltres o que sou els únics que l’heu rebut?
37 Si algú pensa que és profeta o que ha rebut un do de l’esperit, ha de reconéixer que tot el que vos escric és el manament del Senyor.
38 Però si algú rebutja açò, ell també serà rebutjat.*
39 Per tant, germans meus, continueu esforçant-vos per profetitzar, però no prohibiu parlar en llengües.
40 Això sí, que tot es faça de manera digna i ordenada.
Notes
^ O «buscant amb zel».
^ O «traduïsca».
^ O «traduir-la».
^ O «l’enteniment».
^ O «ensenyar oralment».
^ O «traduïsca».
^ O «traductor».
^ O possiblement «si algú és ignorant, continuarà sent ignorant».
