Primera als Corintis 15:1-58

  • La resurrecció de Crist (1-11)

  • La resurrecció és la base de la fe (12-19)

  • La resurrecció de Crist és una garantia (20-34)

  • El cos físic i el cos espiritual (35-49)

  • Immortalitat i incorrupció (50-57)

  • «Molt ocupats en l’obra del Senyor» (58)

15  Ara, germans, vullc recordar-vos les bones notícies que vos vaig anunciar i que acceptàreu, i per les quals vos heu mantingut ferms.  També sou salvats per mitjà d’estes bones notícies que vos vaig anunciar, sempre que vos mantingueu aferrats a elles. Si no, vos hauríeu fet creients per a res.  Perquè entre les primeres ensenyances que vos vaig transmetre està la que jo també havia rebut: que Crist va morir pels nostres pecats, tal com diuen les Escriptures;  que va ser enterrat i al tercer dia va ser ressuscitat,* tal com diuen les Escriptures,  i que se li va aparéixer a Cefes* i després als Dotze.  Després d’això, es va aparéixer a més de 500 germans alhora, la majoria dels quals continuen amb nosaltres, encara que alguns ja s’han adormit en la mort.  Més tard, es va aparéixer a Jaume i després a tots els apòstols.  Finalment, també se’m va aparéixer a mi, com a algú nascut prematurament.  I és que soc el més insignificant dels apòstols i no meresc que em diguen apòstol, ja que vaig perseguir la congregació de Déu. 10  Però, gràcies a la bondat immerescuda* de Déu, soc el que soc. I la bondat immerescuda que m’ha mostrat no ha sigut en va, perquè he treballat més que tots ells, però no he sigut jo, sinó la bondat immerescuda de Déu que està amb mi. 11  Per tant, siga jo o siguen ells, aixina és com prediquem i aixina és com heu cregut. 12  Ara bé, si prediquem que Crist ha sigut ressuscitat d’entre els morts, com és que alguns de vosaltres dieu que no hi ha resurrecció dels morts? 13  En realitat, si no hi ha resurrecció dels morts, Crist tampoc ha sigut ressuscitat. 14  Però si Crist no ha sigut ressuscitat, la nostra predicació és en va, i la vostra fe també és en va. 15  És més, seríem falsos testimonis de Déu, ja que hauríem donat testimoni contra ell al dir que ha ressuscitat al Crist, cosa que no pot ser de veres si els morts no han de ser ressuscitats. 16  Perquè si els morts no han de ser ressuscitats, Crist tampoc ha sigut ressuscitat. 17  A més, si Crist no ha sigut ressuscitat, la vostra fe és inútil; encara esteu en els vostres pecats. 18  Llavors, també els que s’han adormit en la mort en unió amb Crist han mort per sempre. 19  Si l’esperança que tenim en Crist només és per a esta vida, de tots els hòmens, som els més dignes de llàstima. 20  Però la realitat és que Crist ha sigut ressuscitat d’entre els morts com a primícies dels que s’han adormit en la mort. 21  Perquè, igual que la mort va vindre per mitjà d’un home, la resurrecció dels morts també ve per mitjà d’un home. 22  Perquè tal com en Adam tots moren, també en el Crist tots rebran vida. 23  Però cada u en l’orde que li correspon: Crist com a primícies i, més tard, durant la seua presència, aquells que pertanyen al Crist. 24  Després, la fi, quan ell entregue el Regne al seu Déu i Pare després d’haver destruït tot govern i tota autoritat i poder. 25  Perquè ha de regnar fins que Déu haja posat tots els enemics davall dels seus peus. 26  I l’últim enemic, la mort, serà destruït. 27  Perquè Déu «va sotmetre totes les coses davall dels seus peus». Però quan diu que totes les coses li han sigut sotmeses, és evident que això no inclou aquell que li va sotmetre totes les coses. 28  I quan totes les coses hagen sigut sotmeses a ell, el Fill mateix també se sotmetrà a aquell que li va sotmetre totes les coses, per a que Déu siga totes les coses per a tots. 29  Si no fora aixina, què passa amb aquells que es bategen amb el propòsit de morir? Si els morts no han de ressuscitar, per què es bategen amb eixe propòsit? 30  I quin sentit té que estiguem en perill a tothora? 31  Cada dia m’enfronte a la mort. Germans, açò és tan cert com l’orgull* que sent per vosaltres en Crist Jesús, el nostre Senyor. 32  Si he lluitat amb bèsties salvatges en Efes, igual que han fet altres hòmens,* de què em servix? Si els morts no han de ressuscitar, mengem i beguem, que demà morirem. 33  No vos deixeu enganyar, les males companyies llancen a perdre els bons costums.* 34  Entreu en raó fent el que és just i no practiqueu el pecat, perquè alguns de vosaltres no teniu coneixement de Déu. Vos dic tot açò per a que vos avergonyiu. 35  Però algú dirà: «I com ressuscitaran els morts? Amb quina classe de cos vindran?». 36  Insensat! El que sembres no arriba a viure si no mor primer. 37  El que sembres no és el cos que arribarà a ser al final, sinó un simple gra de blat o qualsevol altra llavor. 38  Però Déu li dona el cos que ell vol, i a cada llavor li dona el cos que li correspon. 39  No tots els cossos* són iguals: hi ha cossos humans, de ramat, d’aus i de peixos. 40  També hi ha cossos celestials i cossos terrenals, però la glòria dels cossos celestials és d’una classe, i la dels terrenals és d’una altra. 41  La glòria del sol és d’una classe; la de la lluna, d’una altra, i la de les estreles, d’una altra. De fet, la glòria de cada estrela és diferent. 42  Passa igual amb la resurrecció dels morts: se sembra en corrupció i es ressuscita en incorrupció, 43  se sembra en deshonra i es ressuscita en glòria, se sembra en debilitat i es ressuscita en poder, 44  se sembra un cos físic i es ressuscita un cos espiritual. Si hi ha un cos físic, també n’hi ha un espiritual. 45  Açò és el que està escrit: «El primer home, Adam, va arribar a ser un ser viu».* L’últim Adam va arribar a ser un esperit que dona vida. 46  Però primer no va allò que és espiritual. Primer va lo físic i després allò que és espiritual. 47  El primer home és de la terra, fet de la pols, i el segon home és del cel. 48  Els que estan fets de la pols són com aquell que va ser fet de la pols, i els que són celestials són com aquell que és celestial. 49  I tal com som la imatge d’aquell que va ser fet de la pols, també serem la imatge d’aquell que és celestial. 50  Però, germans, vos dic que carn i sang no poden heretar el Regne de Déu, ni la corrupció hereta la incorrupció. 51  Mireu! Vos contaré un secret sagrat: no tots ens adormirem en la mort, però tots serem transformats 52  en un moment, en un obrir i tancar d’ulls, durant el toc de l’última trompeta. Perquè la trompeta sonarà i els morts seran ressuscitats incorruptibles, i nosaltres serem transformats. 53  Perquè açò que és corruptible ha de vestir-se d’incorrupció, i açò que és mortal ha de vestir-se d’immortalitat. 54  Però quan açò que és corruptible es vista d’incorrupció i açò que és mortal es vista d’immortalitat, aleshores es complirà el que està escrit: «La mort és eliminada* per sempre». 55  «Mort, on està la teua victòria? Mort, on està el teu agulló?» 56  L’agulló que provoca la mort és el pecat, i el poder del pecat és la Llei.* 57  Però li donem gràcies a Déu perquè ens dona la victòria per mitjà del nostre Senyor Jesucrist! 58  Per tant, estimats germans meus, mantingueu-vos ferms, inamovibles, i estigueu sempre molt ocupats en l’obra del Senyor, convençuts que el vostre treball relacionat amb el Senyor no és en va.

Notes

Lit. «alçat», ací i en la resta del capítol.
També anomenat Pere.
Consulta el glossari.
O «l’alegria».
O possiblement «des d’un punt de vista humà».
O «corrompen els principis morals».
Lit. «tota carn».
O «una ànima viva».
Lit. «engolida».
O «i la Llei li dona poder al pecat».