Primera als Corintis 4:1-21

  • Els administradors han de ser fidels (1-5)

  • La humiltat dels ministres cristians (6-13)

    • «No aneu més allà del que està escrit» (6)

    • Els cristians són un espectacle per al món (9)

  • Pau es preocupa pels seus fills espirituals (14-21)

4  Tots ens haurien de vore com a ajudants* de Crist i administradors* dels secrets sagrats de Déu.  I el que s’espera dels administradors* és que siguen fidels.  A mi m’importa ben poc que em jutgeu vosaltres o un tribunal humà. De fet, ni jo em jutge a mi mateix.  Perquè tinc la consciència neta, però això no demostra que siga just; qui em jutja és Jehovà.*  Per tant, no jutgeu res abans del temps fixat, fins que vinga el Senyor. Ell traurà a la llum els secrets amagats en la foscor i revelarà les intencions dels cors. Aleshores, cada u rebrà de part de Déu l’alabança que mereix.  Ara bé, germans, he dit tot açò posant-nos a mi i a Apol·lo com a exemple per al vostre bé, per a que aprengueu açò de nosaltres: «No aneu més allà del que està escrit». Aixina no vos enorgullireu i no afavorireu a uns sobre altres.  Perquè, què et fa diferent dels altres? De fet, què tens que no hages rebut? I si ho has rebut, per què presumixes com si no ho hagueres rebut?  Ja esteu satisfets? Ja sou rics? Ja heu començat a regnar sense nosaltres? Què més voldria jo, que haguéreu començat a regnar, perquè aixina nosaltres també estaríem regnant amb vosaltres.  I és que a mi em pareix que a nosaltres, els apòstols, Déu ens ha exhibit els últims, com els condemnats a mort, ja que ens hem convertit en un espectacle* per al món, per als àngels i per als hòmens. 10  A nosaltres se’ns considera insensats per causa de Crist, però vosaltres vos considereu savis degut a Crist; nosaltres pareixem dèbils, però vosaltres pareixeu forts; a vosaltres se vos dona honra, però a nosaltres se’ns menysprea. 11  Fins a este moment, no hem deixat de patir per la fam i la set, per la falta de roba,* pels colps,* per no tindre casa 12  i per fatigar-nos treballant amb les nostres mans. Quan ens insulten, beneïm; quan ens perseguixen, aguantem amb paciència; 13  quan ens calumnien, responem amablement.* Fins ara, se’ns considera els residus del món, el rebuig de totes les coses. 14  No vos escric estes coses per a avergonyir-vos, sinó per a aconsellar-vos com a fills estimats meus. 15  De fet, encara que tingueu 10.000 tutors en Crist, en realitat no teniu molts pares, perquè jo he arribat a ser el vostre pare en Crist Jesús per mitjà de les bones notícies. 16  Per tant, vos suplique que imiteu el meu exemple. 17  Per això vos envie a Timoteu, perquè és el meu fidel i estimat fill en el Senyor. Ell vos recordarà els mètodes* que utilitze en el servici a Crist Jesús, tal com jo els ensenye per totes parts en cada congregació. 18  Alguns s’enorgullixen perquè pensen que no aniré a vore-vos. 19  Però si Jehovà* vol, vos visitaré prompte, però no per a sentir les paraules dels que s’enorgullixen, sinó per a comprovar el seu poder. 20  Perquè el Regne de Déu no és qüestió de paraules, sinó de poder. 21  Què preferiu? Que vaja amb una vara o amb amor i un esperit dòcil?

Notes

O «servents».
O «majordoms».
O «majordoms».
Consulta el glossari.
Lit. «teatre».
Lit. «anar nuets».
O «pel maltracte».
O «dòcilment». Lit. «supliquem».
Lit. «camins».
Consulta el glossari.