Primera als Corintis 9:1-27

  • L’exemple de Pau com a apòstol (1-27)

    • «No li poses boç al bou» (9)

    • «Ai de mi si no predicara les bones notícies!» (16)

    • Pau es va adaptar a gent de tota classe (19-23)

    • Autocontrol en la carrera per la vida (24-27)

9  No soc lliure? No soc apòstol? No he vist a Jesús, el nostre Senyor? No sou vosaltres el resultat de la meua obra en el Senyor?  Encara que per a altres no siga apòstol, no hi ha dubte que per a vosaltres sí que ho soc. Perquè vosaltres sou el segell que confirma que soc apòstol del Senyor.  Esta és la meua defensa davant dels que em qüestionen:  és que no tenim dret a* menjar i beure?  No tenim dret a anar acompanyats d’una esposa creient,* igual que la resta dels apòstols, els germans del Senyor i Cefes?*  O és que Bernabé i jo som els únics que no tenim dret a deixar de treballar per a mantindre’ns?  Qui servix com a soldat pagant els seus propis gastos? Qui planta una vinya i no menja del seu fruit? O qui pastura un ramat i no agarra un poc de la llet del ramat?  És que dic estes coses des d’un punt de vista humà? No les diu també la Llei?  Perquè en la Llei de Moisés està escrit: «No li poses boç al bou mentres trilla el gra». Però, estava Déu pensant només en els bous? 10  O ho va dir per nosaltres? En realitat, va ser escrit per a nosaltres, perquè tant el que llaura com el que trilla ho han de fer amb l’esperança de rebre’n una part. 11  Si hem sembrat coses espirituals entre vosaltres, és massa demanar que collim de vosaltres ajuda material? 12  Si altres tenen el dret de demanar-vos eixa ajuda, no el tenim nosaltres amb més raó? Però nosaltres no hem fet ús d’este dret,* sinó que ho aguantem tot per a no posar ningun obstacle a les bones notícies sobre el Crist. 13  És que no sabeu que els hòmens que complixen amb els deures sagrats mengen de les coses del temple i que els que servixen regularment en l’altar reben una part del que s’oferix en l’altar? 14  Igualment, el Senyor va ordenar que els que prediquen les bones notícies visquen de les bones notícies. 15  Però jo no he fet ús ni tan sols d’una d’estes ajudes. En realitat, no vos escric tot açò per a que actueu d’eixa manera amb mi, perquè preferiria morir abans que... Ningú em llevarà els motius que tinc per a sentir-me orgullós! 16  Ara bé, si predique les bones notícies, no tinc motius per a presumir, perquè és la meua obligació. De fet, ai de mi si no predicara les bones notícies! 17  Si ho faig de bona gana, tinc una recompensa. Però, inclús si ho faig en contra de la meua voluntat, de totes maneres és la responsabilitat* que se m’ha encarregat. 18  Per tant, quina és la meua recompensa? Predicar debades les bones notícies i aixina no abusar de l’autoritat* que em dona predicar les bones notícies. 19  Perquè, encara que soc un home lliure, m’he fet esclau de tots per a poder guanyar tantes persones com siga possible. 20  Amb els jueus, m’he fet jueu per a guanyar els jueus. Amb els que estan sotmesos a la llei, m’he fet com un sotmés a la llei per a guanyar els que estan sotmesos a la llei, encara que jo no estic sotmés a la llei. 21  Amb els que estan sense llei, m’he fet com si estiguera sense llei per a guanyar els que estan sense llei, encara que jo no estic sense llei davant de Déu, sinó que estic sotmés a la llei davant de Crist. 22  Amb els dèbils, m’he fet dèbil per a guanyar els dèbils. He arribat a ser de tot amb gent de tota classe per a que, per tots els mitjans possibles, puga salvar-ne alguns. 23  Però ho faig tot per les bones notícies, per a compartir-les amb els altres. 24  ¿No sabeu que en una carrera tots els corredors corren, però només un s’emporta el premi? Correu de tal manera que el guanyeu. 25  Tots els que participen en una competició* demostren autocontrol en tot. Clar, ells ho fan per a rebre una corona que es fa malbé, però nosaltres, per a rebre’n una que no es fa malbé. 26  Per tant, córrec, però no sense una meta; pegue punyades, però no a l’aire. 27  Més bé, colpege* el meu cos i el faig el meu esclau per a que, després de predicar als altres, jo no siga desaprovat* d’alguna manera.

Notes

Lit. «autoritat per a».
O «d’una germana com a esposa».
També anomenat Pere.
Lit. «d’esta autoritat».
O «l’administració». Lit. «la majordomia».
O «dels drets».
O «Tots els atletes».
O «castigue», «discipline amb duresa».
O «desqualificat».