Primera als Tessalonicencs 1:1-10
1 De Pau, Silvà* i Timoteu, a la congregació dels tessalonicencs, que està en unió amb Déu, el Pare, i amb el Senyor Jesucrist:
Que tingueu bondat immerescuda* i pau.
2 Sempre li donem gràcies a Déu quan vos mencionem a tots en les nostres oracions,
3 perquè en presència del nostre Déu i Pare ens enrecordem constantment de la vostra obra fidel, de la vostra labor motivada per amor i de l’aguant que mostreu per l’esperança que teniu en el nostre Senyor Jesucrist.
4 Germans estimats per Déu, sabem que ell vos ha escollit,
5 perquè les bones notícies que prediquem no vos van arribar només amb paraules, sinó també amb poder, amb esperit sant i amb forta convicció. I ja sabeu quina classe d’hòmens vam ser entre vosaltres per al vostre bé.
6 Vosaltres vau imitar el nostre exemple i el del Senyor, perquè acceptàreu la paraula enmig de moltes dificultats amb el goig que ve de l’esperit sant.
7 D’esta manera, vau arribar a ser un exemple per als creients de Macedònia i d’Acaia.
8 La realitat és que, a més d’haver-se escoltat la paraula de Jehovà* en Macedònia i Acaia gràcies a vosaltres, també s’ha sentit parlar de la vostra fe en Déu per totes parts, aixina que no cal que diguem res més.
9 Perquè ells continuen parlant de la primera volta que ens vam vore i de com deixàreu els vostres ídols i vos tornàreu a Déu per a ser esclaus d’un Déu viu i verdader
10 i per a esperar del cel al seu Fill, a qui va ressuscitar,* és a dir, a Jesús, que ens salva de la ira que ha de vindre.
