Segona als Corintis 10:1-18
10 Jo, Pau, vos faig una súplica per la docilitat i la bondat del Crist, jo que parec poca cosa quan estic amb vosaltres en persona, però valent quan no ho estic.
2 Vos suplique que, quan estiga amb vosaltres, no haja de ser valent i prendre mesures dràstiques —com crec que hauré de fer— contra alguns que pensen que ens guiem per un punt de vista humà.
3 Perquè, encara que vivim com qualsevol altre humà,* no lluitem com ho fan els humans.*
4 De fet, les armes de la nostra lluita no són humanes, sinó que Déu les fa poderoses per a tombar fortaleses.*
5 I és que tombem raonaments i tot allò que s’alça contra el coneixement de Déu, i fem presoner tot pensament per a que es faça obedient al Crist.
6 Estem preparats per a castigar tota desobediència tan prompte com demostreu que la vostra obediència és completa.
7 Vosaltres jutgeu les coses per la seua aparença. Si algú està convençut de pertànyer a Crist, que torne a reflexionar en açò: igual que ell pertany a Crist, nosaltres també.
8 De fet, encara que jo presumira una miqueta més del compte de l’autoritat que el Senyor ens ha donat per a edificar-vos i no per a destruir-vos, no me n’hauria d’avergonyir.
9 Però no vullc que parega que intente intimidar-vos amb les meues cartes.
10 Perquè alguns diuen: «Les seues cartes són de pes i tenen força, però en persona és dèbil i la seua manera de parlar no val res».
11 Qui diga això, que sàpia que el que diem* per carta quan no estem amb vosaltres és també el que farem* quan estiguem presents.
12 Nosaltres no ens atrevim a posar-nos a l’altura dels que es recomanen a ells mateixos ni a comparar-nos amb ells. Quan es jutgen segons els seus propis criteris i es comparen amb ells mateixos, demostren la seua falta d’enteniment.
13 Ara bé, nosaltres no presumirem del que està fora dels límits que se’ns han assignat, sinó del que està dins dels límits del territori que Déu ha fixat per a nosaltres, que arriba inclús a vosaltres.
14 De fet, no estem anant més allà dels límits del nostre territori com si no estiguéreu inclosos en ell, perquè nosaltres vam ser els primers en arribar fins a vosaltres amb les bones notícies del Crist.
15 No, no presumim del que està fora dels límits que se’ns han assignat, és a dir, del treball d’un altre. Més bé, esperem que a mesura que la vostra fe continue creixent, el que nosaltres hem fet dins del nostre territori també cresca. D’esta manera, podrem fer encara més
16 i anunciar les bones notícies en altres regions més allà de la vostra, sense presumir del que ja s’ha fet en el territori d’un altre.
17 «Qui presumisca, que presumisca de Jehovà.»*
18 Perquè qui és aprovat no és aquell que es recomana a si mateix, sinó aquell a qui Jehovà* recomana.
Notes
^ Lit. «en la carn».
^ Lit. «segons la carn».
^ O «coses molt ben atrinxerades».
^ Lit. «que el que som en paraula».
^ Lit. «també el que serem en acció».
