Segona als Corintis 11:1-33
11 M’agradaria que aguantàreu una miqueta d’insensatesa de la meua part. Encara que, en realitat, ja m’esteu aguantant!
2 Perquè em preocupe* per vosaltres com ho fa Déu,* ja que jo mateix vos he promés en matrimoni a un sol espòs, el Crist, i vullc presentar-vos davant d’ell com una verge pura.*
3 Però em fa por que, d’alguna manera, igual que la serp va seduir a Eva amb la seua astúcia, les vostres ments siguen corrompudes i apartades de la sinceritat i la puresa* que el Crist es mereix.
4 Perquè ara mateix, si ve algú i vos predica un Jesús diferent al que vos vam predicar o rebeu un esperit diferent al que vos vam donar o unes bones notícies diferents a les que vau acceptar, el tolereu fàcilment.
5 Jo pense que he demostrat que no soc inferior en res als vostres «superapòstols».
6 Però, encara que no tinga molta habilitat per a parlar, sí que tinc coneixement. De fet, ja vos ho hem demostrat de totes les maneres possibles i en tot.
7 És que vaig cometre un pecat quan em vaig humiliar per a que fóreu enaltits a l’anunciar-vos gratis i de bona gana les bones notícies de Déu?
8 Per a servir-vos a vosaltres, he privat* a altres congregacions del que era seu a l’acceptar la seua ajuda material.*
9 No obstant, quan vaig passar necessitat mentres estava amb vosaltres, no vaig ser una càrrega per a ningú, perquè els germans que vingueren de Macedònia cobriren amb generositat totes les meues necessitats. En efecte, he evitat per tots els mitjans ser una càrrega per a vosaltres, i continuaré fent-ho.
10 Tan cert com que la veritat de Crist està en mi, no deixaré de presumir d’això en les regions d’Acaia.
11 I per què? Perquè no vos estime? Déu sap que sí que vos estime.
12 Però continuaré fent el que faig per a no donar un pretext a aquells que busquen una raó* per a ser considerats iguals a nosaltres en les coses de les quals presumixen.*
13 Perquè eixos hòmens són apòstols falsos, treballadors que enganyen els altres i es disfressen d’apòstols de Crist.
14 I no m’estranya, perquè el mateix Satanàs es disfressa d’àngel de llum.
15 Per això, no sorprén que els seus servents* també es disfressen de servents de la justícia. Però tindran la fi que es mereixen per les seues accions.
16 Vos ho torne a dir: que ningú pense que soc un insensat. Però, inclús si ho penseu, accepteu-me com a insensat per a que jo també puga presumir una miqueta.
17 Ara no vos parle seguint l’exemple del Senyor, sinó com ho faria un insensat, que confia en si mateix i presumix.
18 Ja que molts presumixen de coses humanes,* jo també ho faré.
19 Sou tan «sensats» que tolereu de bona gana els insensats.
20 De fet, tolereu a qualsevol que vos esclavitza, a qualsevol que devora els vostres béns, a qualsevol que vos lleva el que teniu, a qualsevol que s’enaltix per damunt de vosaltres i a qualsevol que vos pega en la cara.
21 És una deshonra que diguem açò, perquè podria paréixer que hem actuat amb debilitat.
Però si altres tenen el valor de presumir —i parle com un insensat— jo també el tinc.
22 Són hebreus? Jo també. Són israelites? Jo també. Són descendents d’Abraham? Jo també.
23 Són ministres de Crist? Responc com un boig: jo encara ho soc molt més. He treballat més, he estat empresonat més voltes, he rebut més colps dels que es poden comptar i he estat a punt de morir moltes vegades.
24 Cinc voltes he rebut dels jueus 40 colps menys un,
25 m’han pegat amb vares tres voltes, m’han apedregat una vegada, he naufragat tres voltes i he passat una nit i un dia en alta mar.
26 He fet molts viatges, m’he vist en perill a causa de rius, en perill a causa de lladres, en perill per part del meu propi poble i per part de les nacions, en perill en la ciutat, en el desert i en el mar, en perill entre falsos germans,
27 he treballat sense descans i amb molt d’esforç, he passat moltes nits en vetla, he patit fam i set, m’he quedat sense menjar moltes voltes, he passat fred i m’he quedat sense roba.*
28 I a part d’estes coses externes, també està l’angoixa que patisc* tots els dies: la preocupació per totes les congregacions.
29 Quan algú és dèbil, no em sent dèbil jo també? Quan a algú se li fa entropessar, no em bull la sang?
30 Si he de presumir, presumiré de les coses que demostren que soc dèbil.
31 El Déu i Pare del Senyor Jesús, aquell que ha de ser alabat per sempre, sap que no mentisc.
32 En Damasc, el governador que estava a les ordes del rei Aretes havia manat vigilar la ciutat dels damascens per a arrestar-me,
33 però em baixaren en una cistella per una finestra de la muralla, i em vaig escapar de les seues mans.
Notes
^ Lit. «estic zelós».
^ Lit. «amb el zel de Déu».
^ O «casta».
^ O «castedat».
^ Lit. «robat».
^ O «el seu suport».
^ O «un pretext».
^ O «en el càrrec del qual presumixen».
^ O «ministres».
^ Lit. «segons la carn».
^ O «nuet».
^ O «la pressió que sent».
