Segona als Corintis 2:1-17

  • Pau vol alegrar els corintis (1-4)

  • Han de perdonar i readmetre un pecador (5-11)

  • Pau en Troas i en Macedònia (12, 13)

  • El ministeri, una marxa triomfal (14-17)

    • «No som venedors ambulants de la paraula de Déu» (17)

2  Perquè he decidit que la pròxima visita que vos faça no siga trista.  Després de tot, si vos entristisc, qui m’animarà a mi? Només aquell a qui he entristit.  Vos vaig escriure el que vos vaig escriure per a que, quan vaja, no estiga trist per aquells per qui hauria d’estar content, perquè estic convençut que allò que m’alegra a mi també vos alegra a tots vosaltres.  De fet, mogut pel patiment* i l’angoixa del meu cor, vos vaig escriure amb moltes llàgrimes, però no per a entristir-vos, sinó per a que sabéreu que vos vullc moltíssim.  Ara bé, si algú ha provocat tristesa, no m’ha entristit a mi, sinó fins a cert punt a tots vosaltres (ho dic aixina per a no ser massa dur).  Eixe home ja en té prou amb la reprensió que li ha donat la majoria.  Ara l’heu de perdonar de tot cor i l’heu de consolar per a que no se senta superat* per una tristesa excessiva.  Per això, vos demane* que li confirmeu el vostre amor.  També vos vaig escriure per a açò: per a vore si demostràveu ser obedients en tot. 10  Si li perdoneu alguna cosa a algú, jo també li la perdone. De fet, tot el que he perdonat (si és que he hagut de perdonar alguna cosa), ho he fet pel vostre bé davant de Crist, 11  per a que Satanàs no s’aprofite de nosaltres,* perquè no desconeixem les seues tàctiques.* 12  Ara bé, quan vaig arribar a Troas per a anunciar les bones notícies sobre el Crist i se’m va obrir una porta en l’obra del Senyor, 13  no em vaig quedar tranquil* perquè no vaig trobar el meu germà Titus. Aixina que em vaig despedir i vaig eixir cap a Macedònia. 14  Li donem gràcies a Déu! Ell sempre ens guia en una marxa triomfal acompanyats del Crist i, per mitjà nostre, escampa* per totes parts la fragància del coneixement sobre ell. 15  Perquè per a Déu som una fragància dolça de Crist que arriba als que s’encaminen a la salvació i als que s’encaminen a la destrucció; 16  per a estos últims, és una olor* de mort que du a la mort, però per als primers, és una fragància de vida que du a la vida. I, qui està capacitat per a complir amb açò? 17  Nosaltres, perquè no som venedors ambulants de* la paraula de Déu, a diferència de molts altres, sinó que som enviats de Déu que parlem amb total sinceritat davant d’ell i acompanyats de Crist.

Notes

Lit. «per la tribulació».
O «no siga engolit».
O «exhorte».
O «no ens enganye».
O «intencions», «plans».
O «el meu esperit no es va quedar tranquil».
O «fa perceptible».
O «fragància».
O «no comerciem amb», «no guanyem diners amb».