Segona als Corintis 3:1-18
3 És que hem de començar a recomanar-nos a nosaltres mateixos una altra volta? És que necessitem, igual que alguns, cartes de recomanació per a vosaltres o de part vostra?
2 Vosaltres sou la nostra carta, inscrita en els nostres cors, i coneguda i llegida per tota la humanitat.
3 Perquè és evident que sou una carta de Crist que hem escrit per mitjà del nostre ministeri, no escrita amb tinta, sinó amb l’esperit d’un Déu viu; tampoc inscrita en taules de pedra, sinó en taules de carn, en cors.
4 Esta és la confiança que tenim davant de Déu per mitjà del Crist.
5 No és que estiguem capacitats gràcies als nostres mèrits com per a pensar que alguna cosa ve de nosaltres, sinó que la nostra capacitació ve de Déu.
6 De fet, ell ens ha capacitat per a ser ministres d’un nou pacte, no ministres d’un codi escrit, sinó de l’esperit, perquè el codi escrit condemna a mort, però l’esperit dona vida.
7 Ara bé, si el codi que condemna a mort i que estava gravat en pedres va vindre amb tanta glòria que els israelites no podien ni mirar-li la cara a Moisés de la glòria que eixia d’ella —i això que eixa glòria havia de desaparéixer—,
8 no hauria de ser encara més gloriosa la manera en què es dona l’esperit?
9 Perquè, si el codi que condemna va ser gloriós, la manera en què les persones són declarades justes ha de ser molt més gloriosa!
10 De fet, inclús allò que abans havia rebut glòria la va perdre a causa de la glòria que el supera.
11 Perquè, si allò que havia de desaparéixer va vindre amb glòria, la glòria d’allò que es queda ha de ser molt més gran!
12 Per això, com tenim esta esperança, parlem amb total llibertat
13 i no fem com Moisés, que es va tapar la cara amb un vel per a que els israelites no fixaren la mirada en el propòsit* d’allò que havia de ser eliminat.
14 Però les seues ments eren incapaces d’entendre. I fins al dia de hui, encara duen posat el mateix vel quan es llig l’antic pacte, ja que només es pot llevar per mitjà de Crist.
15 De fet, fins al dia de hui, cada volta que es llig a Moisés, un vel cobrix els seus cors.
16 Però quan algú es gira cap a Jehovà,* se li lleva el vel.
17 Ara bé, Jehovà* és l’Esperit, i on està l’esperit de Jehovà* hi ha llibertat.
18 I tots nosaltres, mentres reflectim com espills la glòria de Jehovà* sense cap vel en la cara, som transformats en eixa mateixa imatge que cada volta reflectix més glòria,* exactament segons l’obra de Jehovà,* l’Esperit.*
