Segona als Corintis 7:1-16
7 Per tant, estimats, ja que tenim estes promeses, netegem-nos de tot el que contamina el cos* i l’esperit, perfeccionant la nostra santedat amb el temor de Déu.
2 Feu-nos lloc en el vostre cor. Nosaltres no hem tractat injustament a ningú, no hem corromput a ningú ni ens hem aprofitat de ningú.
3 I no ho dic per a condemnar-vos, perquè com ja vos he dit, vos duem en el nostre cor, tant per a morir junts com per a viure junts.
4 Puc parlar-vos amb total llibertat. Estic molt orgullós de vosaltres. Sent un gran consol; em sent immensament feliç enmig de tots els nostres patiments.
5 De fet, quan vam arribar a Macedònia, no vam trobar* descans, sinó que vam seguir tenint tota classe de patiments: lluites per fora i pors per dins.
6 Però Déu, que consola els que estan desanimats, ens va consolar amb la presència de Titus.
7 I no només amb la seua presència, sinó també amb el consol que va rebre gràcies a vosaltres. De fet, ell ens va contar que teniu moltes ganes de vore’m, que vos sentiu molt tristos i que esteu molt preocupats* per mi, i això em va alegrar encara més.
8 Si vos vaig posar tristos amb la meua carta, no ho lamente. Encara que al principi sí que ho vaig lamentar (perquè la carta vos havia posat tristos, però només per un poc de temps),
9 ara m’alegre, no per haver-vos posat tristos, sinó perquè eixa tristesa vos va motivar a penedir-vos. Vos vau entristir de la manera que a Déu li agrada, aixina que no vos hem perjudicat en res.
10 Perquè la tristesa que li agrada a Déu produïx un penediment que du a la salvació, i d’això ningú es lamenta, però la tristesa del món produïx mort.
11 Mireu el gran efecte que ha tingut en vosaltres la tristesa que li agrada a Déu! Ha fet que netegeu el vostre nom, que vos indigneu, que tingueu temor, que sentiu un desig sincer, que vos esforceu de tot cor, que corregiu el mal comés. En esta qüestió, heu demostrat ser purs* en tot sentit.
12 Si vos vaig escriure, no va ser per aquell que va causar l’ofensa ni per aquell que la va patir, sinó per a que la vostra bona disposició a obeir-nos es fera evident entre vosaltres i a la vista de Déu.
13 Això és el que ens ha consolat.
Però a part de sentir-nos consolats, ens hem alegrat encara més al vore l’alegria de Titus, perquè tots vosaltres l’heu animat.*
14 Perquè, si li he parlat amb orgull de vosaltres, no m’he hagut d’avergonyir. Al contrari, tal com tot el que vos vam dir era veritat, també s’ha demostrat que és veritat tot el que li vam dir amb orgull a Titus.
15 A més, el tendre carinyo que ell vos té és encara més gran quan recorda l’obediència de tots vosaltres i que el vau rebre amb temor i profund respecte.*
16 M’alegre perquè en tot puc confiar en* vosaltres.
Notes
^ Lit. «la carn».
^ Lit. «la nostra carn no va tindre».
^ O «sentiu molt de zel».
^ O «castos», «innocents».
^ O «heu animat el seu esperit».
^ Lit. «i tremolor».
^ O possiblement «animar-me gràcies a».
