Apocalipsi 1:1-20
1 Una revelació* de Jesucrist, que Déu li va donar, per a mostrar als seus esclaus les coses que han de passar d’ací poc. Jesucrist va enviar el seu àngel i, per mitjà d’este, li la va presentar en senyals* al seu esclau Joan,
2 qui ha donat testimoni del missatge de Déu i del testimoni de Jesucrist, sí, de totes les coses que ha vist.
3 Feliç el que llig en veu alta les paraules d’esta profecia, i feliços els que escolten i obeïxen el que està escrit en ella, perquè el temps fixat està prop.
4 De Joan a les set congregacions que estan en la província d’Àsia:
Que rebeu bondat immerescuda* i pau de part d’«aquell que és, que era i que ve», dels set esperits que estan davant del seu tron
5 i de Jesucrist, el Testimoni Fidel, el Primogènit d’entre els morts i el Governant dels reis de la terra.
A aquell que ens estima i ens ha alliberat dels nostres pecats per mitjà de la seua sang
6 —i que ha fet que siguem un regne i sacerdots per al seu Déu i Pare—, sí, a ell vagen la glòria i el poder per sempre. Amén.
7 Mireu, ve amb els núvols, i tots els ulls el voran, inclús aquells que el traspassaren. I a causa d’ell, totes les tribus de la terra es colpejaran el pit en senyal de dol. Sí, amén.
8 «Jo soc l’Alfa i l’Omega* —diu Jehovà* Déu—, aquell que és, que era i que ve, el Totpoderós».
9 Jo, Joan, germà i company vostre en la persecució,* en el regne i en l’aguant en unió amb Jesús, estava en l’illa anomenada Patmos per haver parlat sobre Déu i haver donat testimoni de Jesús.
10 Per inspiració,* vaig arribar a estar en el dia del Senyor, i darrere de mi vaig sentir una veu forta com el so d’una trompeta
11 que deia: «Escriu en un rotllo el que veges i envia’l a les set congregacions: a Efes, Esmirna, Pèrgam, Tiatira, Sardis, Filadèlfia i Laodicea».
12 Quan em vaig girar per a vore qui em parlava, vaig vore set canelobres d’or.
13 Enmig dels canelobres hi havia algú paregut a un fill de l’home que anava vestit amb una túnica que li arribava als peus i amb una faixa d’or en el pit.
14 A més, tenia el cap i el monyo blancs com la llana blanca, com la neu, i els seus ulls eren com una flama intensa.
15 Els seus peus eren com el coure refinat quan està candent en el forn i la seua veu era com el soroll de moltes aigües.
16 En la mà dreta tenia set estreles, de la boca li eixia una espasa de dos talls llarga i esmolada, i la seua cara era com el sol quan brilla amb tota la seua força.
17 Al vore’l, vaig caure com mort als seus peus.
En això, ell em va posar la mà dreta damunt i em va dir: «No tingues por, jo soc el Primer i l’Últim,
18 i aquell que viu; vaig estar mort, però ara visc per sempre més, i tinc les claus de la mort i de la Tomba.*
19 Aixina que escriu el que has vist, el que està passant ara i el que passarà després.
20 Este és el secret sagrat de les set estreles que has vist en la meua mà dreta i dels set canelobres d’or: les set estreles representen els àngels de les set congregacions i els set canelobres representen les set congregacions.
Notes
^ En grec, apocàlipsis. Este nom ve d’un verb que significa ‘llevar el vel’ o ‘destapar’.
^ O «símbols».
^ O «la A i la Z». L’alfa i l’omega són, respectivament, la primera i l’última lletra de l’alfabet grec.
^ Lit. «tribulació».
^ O «Ple d’esperit».
