Apocalipsi 12:1-17

  • La dona, el xiquet i el dragó (1-6)

  • Miquel lluita contra el dragó (7-12)

    • El dragó és llançat a la terra (9)

    • El Diable sap que li queda poc de temps (12)

  • El dragó perseguix la dona (13-17)

12  Llavors, es va vore un gran senyal en el cel: hi havia una dona vestida amb el sol, tenia la lluna davall dels peus i duia una corona de 12 estreles en el cap. 2  Estava embarassada i cridava pels dolors i per l’intens patiment de donar a llum. 3  Es va vore un altre senyal en el cel. Va aparéixer un gran dragó del color del foc que tenia set caps i deu banyes, i en els caps duia set corones.* 4  La seua cua va arrastrar la tercera part de les estreles del cel i les va llançar a la terra. I el dragó es va quedar dret davant de la dona que estava a punt de donar a llum, preparat per a devorar el seu fill tan prompte com nasquera. 5  Ella va donar a llum un fill, un xiquet, que pasturarà totes les nacions amb vara de ferro. En seguida es van emportar el xiquet cap a Déu i el seu tron. 6  Aleshores, la dona va fugir al desert, on Déu li havia preparat un lloc i on seria alimentada durant 1.260 dies. 7  I va esclatar una guerra en el cel: Miquel* i els seus àngels van lluitar contra el dragó. El dragó i els seus àngels també van lluitar, 8  però no van poder véncer,* i ja no hi hagué lloc per a ells en el cel. 9  Aixina que el gran dragó, la serp original, l’anomenat Diable i Satanàs, que enganya tota la terra habitada, va ser llançat cap avall. Va ser llançat a la terra, i els seus àngels també van ser llançats cap avall amb ell. 10  I vaig sentir una veu forta en el cel que deia: «Ara s’han fet realitat la salvació, el poder i el Regne del nostre Déu, i l’autoritat del seu Crist! Perquè ha sigut llançat cap avall l’acusador dels nostres germans, que els acusa dia i nit davant del nostre Déu. 11  Ells l’han vençut gràcies a la sang del Corder i al testimoni que van donar,* i no estimaren la seua vida* ni tan sols a l’enfrontar-se a la mort. 12  Per això, alegreu-vos, cel i els que viviu en ell! Però, ai de la terra i del mar, perquè el Diable ha baixat cap a vosaltres ple de fúria, sabent que li queda poc de temps». 13  Quan el dragó va vore que havia sigut llançat a la terra, va perseguir la dona que havia donat a llum el xiquet. 14  Però a la dona se li van donar les dos ales d’una gran àguila per a que volara fins al desert, al lloc preparat per a ella, on se l’alimentaria lluny de la presència* de la serp durant un temps, dos temps i mig temps.* 15  I la serp va llançar un riu d’aigua per la boca darrere de la dona per a que el riu l’ofegara. 16  Però la terra va acudir en ajuda de la dona: va obrir la boca i es va engolir el riu que el dragó havia llançat per la seua boca. 17  Aixina que el dragó es va posar furiós amb la dona i se’n va anar a fer guerra contra els que queden* de la descendència* d’ella. Estos són els que obeïxen els manaments de Déu i tenen la comissió de donar testimoni de Jesús.

Notes

O «diademes».
Que significa ‘qui és com Déu?’.
O possiblement «però este [és a dir, el dragó] va ser derrotat».
Lit. «i per la paraula del seu testimoni».
O «ànima». Consulta el glossari.
Lit. «del rostre».
Lit. «un temps, temps i mig temps», és a dir, tres temps i mig.
Lit. «la resta».
Lit. «llavor».