Apocalipsi 19:1-21

  • Alabeu a Jah pels seus juís (1-10)

    • La boda del Corder (7-9)

  • El genet del cavall blanc (11-16)

  • El gran sopar de Déu (17, 18)

  • La bèstia salvatge és destruïda (19-21)

19  Després d’això, vaig sentir el que pareixia una veu forta d’una gran multitud en el cel. Deien: «Alabeu a Jah!* La salvació, la glòria i el poder pertanyen al nostre Déu, 2  perquè els seus juís són verdaders i justos. De fet, ha executat la sentència* contra la gran prostituta —la que va corrompre la terra amb la seua immoralitat sexual—* i ha venjat la sang dels seus esclaus, amb la qual ella es va tacar les mans». 3  I en seguida digueren per segona volta: «Alabeu a Jah!* El fum d’ella continuarà pujant per sempre més». 4  Els 24 ancians i els quatre sers vivents es van agenollar i van adorar a Déu, que està assentat en el tron, i digueren: «Amén! Alabeu a Jah!».* 5  A més, del tron va eixir una veu que va dir: «Alabeu el nostre Déu, tots vosaltres, els seus esclaus, els que el temeu, tant menuts com grans». 6  I vaig sentir el que sonava com la veu d’una gran multitud, com el soroll de moltes aigües i com el soroll de grans trons. Deien: «Alabeu a Jah,* perquè Jehovà,* el nostre Déu, el Totpoderós, ha començat a regnar! 7  Estiguem contents i plens de goig, i donem-li glòria, perquè ha arribat la boda del Corder, i la seua nóvia* ja està preparada. 8  Se li ha concedit anar vestida de lli de qualitat, net i resplendent, ja que el lli de qualitat representa els actes justos dels sants». 9  I l’àngel em va dir: «Escriu: “Feliços els convidats al sopar de la boda del Corder”». I va afegir: «Estes són les paraules de Déu, i són verdaderes». 10  En això, vaig caure als seus peus per a adorar-lo, però ell em va dir: «Ves amb compte! No faces això! Jo només soc un esclau com tu i els teus germans, que teniu la comissió de donar testimoni de Jesús. Adora a Déu! Perquè donar testimoni de Jesús és el que inspira les profecies». 11  Aleshores vaig vore el cel obert, i va aparéixer un cavall blanc. El seu genet s’anomena Fidel i Verdader, i jutja i fa guerra amb justícia. 12  Els seus ulls són una flama intensa, i en el cap porta moltes corones.* Té un nom escrit que només coneix ell, ningú més. 13  Porta un mantell tacat* de sang, i se l’anomena La Paraula de Déu. 14  A més, els exèrcits del cel el seguien muntats en cavalls blancs i anaven vestits de lli de qualitat, blanc i net. 15  De la boca li ix una espasa llarga i esmolada per a atacar les nacions, i les pasturarà amb vara de ferro. És ell qui xafa el cup* de la terrible ira* de Déu, el Totpoderós. 16  En el mantell, a l’altura de la cuixa, porta escrit un nom: Rei de reis i Senyor de senyors. 17  També vaig vore un àngel dret en el sol que deia amb veu forta a totes les aus que volen enmig del cel: «Veniu! Reuniu-vos per al gran sopar de Déu 18  i mengeu-vos la carn dels reis, dels comandants militars, dels hòmens poderosos, dels cavalls i dels seus genets. Mengeu-vos la carn de tots: d’hòmens lliures i d’esclaus, de menuts i de grans». 19  I vaig vore la bèstia salvatge, els reis de la terra i els seus exèrcits reunits per a fer guerra contra el que anava muntat en el cavall i contra el seu exèrcit. 20  I la bèstia salvatge va ser capturada, i junt amb ella el fals profeta que havia fet senyals en la seua presència. Amb estos senyals havia enganyat tots els que havien rebut la marca de la bèstia salvatge i els que adoraven la seua imatge. I mentres encara estaven vius, els dos van ser llançats al llac de foc que crema amb sofre. 21  Però a la resta se’ls va matar amb l’espasa llarga que eixia de la boca del que anava muntat en el cavall. I totes les aus es van fartar amb la seua carn.

Notes

O «Aŀleluia!». Jah és una forma abreviada del nom Jehovà.
O «el juí».
En grec, porneia. Consulta «immoralitat sexual» en el glossari.
O «Aŀleluia!». Jah és una forma abreviada del nom Jehovà.
O «Aŀleluia!». Jah és una forma abreviada del nom Jehovà.
O «Aŀleluia!». Jah és una forma abreviada del nom Jehovà.
Consulta el glossari.
Lit. «dona».
O «diademes».
O possiblement «esguitat».
És a dir, el contingut del cup, o trull.
Lit. «de la fúria de la ira».