Apocalipsi 20:1-15

  • Satanàs és lligat durant 1.000 anys (1-3)

  • Els que regnaran amb Crist durant 1.000 anys (4-6)

  • Satanàs és alliberat i després destruït (7-10)

  • Els morts són jutjats davant del tron blanc (11-15)

20  Aleshores, vaig vore un àngel que baixava del cel amb la clau de l’abisme i una gran cadena en la mà.  Va agarrar el dragó —la serp original, que és el Diable i Satanàs—, el va lligar durant 1.000 anys  i el va llançar a l’abisme, on el va tancar. I va segellar l’entrada per a que ja no enganyara* més les nacions fins que s’acabaren els 1.000 anys. Després d’això, ha de ser alliberat per poc de temps.  Aleshores, vaig vore trons, i als que estaven assentats en ells se’ls va donar autoritat per a jutjar. Sí, vaig vore les ànimes* dels que havien sigut executats* per donar testimoni de Jesús i per parlar de Déu, aquells que no havien adorat la bèstia salvatge ni la seua imatge i que no havien rebut la marca en el front ni en la mà. Estos van arribar a viure i van regnar amb el Crist durant 1.000 anys.  Esta és la primera resurrecció. (La resta dels morts no va arribar a viure fins que es van acabar els 1.000 anys.)  Feliços i sants tots els que tenen part en la primera resurrecció; la segona mort no té autoritat sobre ells, sinó que seran sacerdots de Déu i del Crist, i regnaran amb ell durant els 1.000 anys.  Ara bé, tan prompte com s’hagen acabat els 1.000 anys, Satanàs serà alliberat de la seua presó  i eixirà per a enganyar eixes nacions que estan en els quatre extrems* de la terra —a Gog i a Magog— a fi de reunir-les per a la guerra. El nombre d’estes és com els grans de l’arena del mar.  I avançaren per tota la terra i rodejaren el campament dels sants i la ciutat estimada. Però va baixar foc del cel i les va consumir. 10  I el Diable, que les havia estat enganyant, va ser llançat al llac de foc i sofre, on ja estaven la bèstia salvatge i el fals profeta. I seran turmentats* dia i nit per sempre més. 11  Després, vaig vore un gran tron blanc i aquell que estava assentat en ell. La terra i el cel fugiren de la seua presència, i van desaparéixer sense deixar rastre. 12  I vaig vore els morts —tant els grans com els menuts— drets davant del tron, i es van obrir uns rotllos. Però es va obrir un altre rotllo: el rotllo de la vida. I d’acord amb el que estava escrit en els rotllos, els morts van ser jutjats per les seues accions. 13  El mar va entregar els morts que hi havia en ell, i la mort i la Tomba* també entregaren els morts que hi havia en elles. I cada u va ser jutjat per les seues accions. 14  La mort i la Tomba* van ser llançades al llac de foc. El llac de foc representa la segona mort. 15  I tots els que no tenien el seu nom escrit en el llibre de la vida també van ser llançats al llac de foc.

Notes

O «desviara», «extraviara».
Consulta el glossari i Ap 6:9, nota.
Lit. «executats amb la destral».
Lit. «angles».
O «retinguts», «empresonats».
O «l’Hades», és a dir, el lloc simbòlic on descansen els morts. Consulta «tomba» en el glossari.
O «l’Hades», és a dir, el lloc simbòlic on descansen els morts. Consulta «tomba» en el glossari.