Apocalipsi 20:1-15
20 Aleshores, vaig vore un àngel que baixava del cel amb la clau de l’abisme i una gran cadena en la mà.
2 Va agarrar el dragó —la serp original, que és el Diable i Satanàs—, el va lligar durant 1.000 anys
3 i el va llançar a l’abisme, on el va tancar. I va segellar l’entrada per a que ja no enganyara* més les nacions fins que s’acabaren els 1.000 anys. Després d’això, ha de ser alliberat per poc de temps.
4 Aleshores, vaig vore trons, i als que estaven assentats en ells se’ls va donar autoritat per a jutjar. Sí, vaig vore les ànimes* dels que havien sigut executats* per donar testimoni de Jesús i per parlar de Déu, aquells que no havien adorat la bèstia salvatge ni la seua imatge i que no havien rebut la marca en el front ni en la mà. Estos van arribar a viure i van regnar amb el Crist durant 1.000 anys.
5 Esta és la primera resurrecció. (La resta dels morts no va arribar a viure fins que es van acabar els 1.000 anys.)
6 Feliços i sants tots els que tenen part en la primera resurrecció; la segona mort no té autoritat sobre ells, sinó que seran sacerdots de Déu i del Crist, i regnaran amb ell durant els 1.000 anys.
7 Ara bé, tan prompte com s’hagen acabat els 1.000 anys, Satanàs serà alliberat de la seua presó
8 i eixirà per a enganyar eixes nacions que estan en els quatre extrems* de la terra —a Gog i a Magog— a fi de reunir-les per a la guerra. El nombre d’estes és com els grans de l’arena del mar.
9 I avançaren per tota la terra i rodejaren el campament dels sants i la ciutat estimada. Però va baixar foc del cel i les va consumir.
10 I el Diable, que les havia estat enganyant, va ser llançat al llac de foc i sofre, on ja estaven la bèstia salvatge i el fals profeta. I seran turmentats* dia i nit per sempre més.
11 Després, vaig vore un gran tron blanc i aquell que estava assentat en ell. La terra i el cel fugiren de la seua presència, i van desaparéixer sense deixar rastre.
12 I vaig vore els morts —tant els grans com els menuts— drets davant del tron, i es van obrir uns rotllos. Però es va obrir un altre rotllo: el rotllo de la vida. I d’acord amb el que estava escrit en els rotllos, els morts van ser jutjats per les seues accions.
13 El mar va entregar els morts que hi havia en ell, i la mort i la Tomba* també entregaren els morts que hi havia en elles. I cada u va ser jutjat per les seues accions.
14 La mort i la Tomba* van ser llançades al llac de foc. El llac de foc representa la segona mort.
15 I tots els que no tenien el seu nom escrit en el llibre de la vida també van ser llançats al llac de foc.
