Apocalipsi 7:1-17

  • Quatre àngels retenen els vents de la destrucció (1-3)

  • Els 144.000 segellats (4-8)

  • Una gran multitud amb túniques llargues i blanques (9-17)

7  Després d’això, vaig vore quatre àngels drets en els quatre extrems* de la terra. Estaven retenint amb força els quatre vents de la terra per a que ningun vent bufara sobre la terra ni sobre el mar ni sobre cap arbre.  També vaig vore un altre àngel que pujava de l’est* i que portava un segell del Déu viu. I va dir amb veu forta als quatre àngels que havien rebut autoritat per a fer mal a la terra i al mar:  «No feu mal a la terra ni al mar ni als arbres fins que hagem segellat en el front els esclaus del nostre Déu».  I vaig sentir el número dels que havien sigut segellats: 144.000. Eren de totes les tribus dels fills d’Israel:  de la tribu de Judà, 12.000 segellats;de la tribu de Rubén, 12.000;de la tribu de Gad, 12.000;  de la tribu d’Aser, 12.000;de la tribu de Neftalí, 12.000;de la tribu de Manassés, 12.000;  de la tribu de Simeó, 12.000;de la tribu de Leví, 12.000;de la tribu d’Issacar, 12.000;  de la tribu de Zabuló, 12.000;de la tribu de Josep, 12.000,i de la tribu de Benjamí, 12.000 segellats.  Després d’això, vaig vore una gran multitud que ningú podia comptar. Eren de totes les nacions, tribus, pobles i llengües, i estaven drets davant del tron i davant del Corder. Anaven vestits amb túniques llargues i blanques i portaven fulles de palmera en les mans. 10  A més, cridaven amb veu forta: «Els devem la salvació al nostre Déu, que està assentat en el tron, i al Corder». 11  Tots els àngels —que estaven drets al voltant del tron, dels ancians i dels quatre sers vivents— es van postrar davant del tron amb el front tocant terra i van adorar a Déu 12  dient: «Amén! Que el nostre Déu reba l’alabança, la glòria, la saviesa, l’agraïment, l’honra, el poder i la força per sempre més. Amén». 13  Aleshores, un dels ancians em va preguntar: «Qui són estos que van vestits amb túniques llargues i blanques, i d’on venen?». 14  En seguida li vaig contestar: «Senyor meu, tu eres qui ho sap». I ell em va dir: «Estos són els que ixen de la gran tribulació;* han llavat les seues túniques llargues i les han blanquejat en la sang del Corder. 15  Per això estan davant del tron de Déu i li donen servici sagrat dia i nit en el seu temple. I el que està assentat en el tron estendrà la seua tenda sobre ells.* 16  Ja no passaran fam ni tornaran a tindre set. Tampoc els castigaran el sol ni la calor abrasadora, 17  perquè el Corder, que està enmig* del tron, els pasturarà i els guiarà a fonts d’aigua de vida. I Déu els torcarà totes les llàgrimes dels ulls».

Notes

Lit. «angles».
O «des del naixement del sol».
O «gran angoixa».
O «els protegirà».
O «en el centre».