Fets dels Apòstols 25:1-27
25 Tres dies després d’arribar a la província i de prendre possessió del seu càrrec, Festus va pujar de Cesarea a Jerusalem.
2 Aleshores, els sacerdots principals i els jueus més importants li van presentar a Festus les acusacions que tenien contra Pau. A més, començaren a suplicar-li
3 que els fera el favor d’enviar a Pau a Jerusalem. Però en realitat, tramaven fer-li una emboscada a Pau per a matar-lo pel camí.
4 Ara bé, Festus els va contestar que Pau havia de quedar-se pres en Cesarea i que ell mateix estava a punt de tornar cap allí,
5 i els va dir: «Els que tinguen autoritat entre vosaltres que baixen amb mi i acusen eixe home, si és que ha fet alguna cosa malament».
6 Després de passar uns huit o deu dies en Jerusalem, Festus va baixar a Cesarea. Al sendemà, es va assentar en el tribunal i va ordenar que li portaren a Pau.
7 Quan este va entrar, els jueus que havien baixat de Jerusalem el rodejaren i començaren a acusar-lo de delictes molt greus, encara que no els podien demostrar.
8 Però Pau va dir en la seua defensa: «No he pecat ni contra la Llei dels jueus ni contra el temple ni contra el Cèsar».
9 En això, Festus, que volia quedar bé davant dels jueus, li va preguntar a Pau: «Vols pujar a Jerusalem i que se’t jutge allí davant de mi?».
10 Però Pau li va contestar: «Estic ací davant del tribunal del Cèsar, i és ací on se m’ha de jutjar. No he fet cap mal als jueus, com molt bé estàs veient.
11 Si realment soc un delinqüent i he fet alguna cosa que meresca la mort, no demane que se’m perdone la vida. Però si no hi ha base per a les acusacions que han fet estos hòmens contra mi, ningú té el dret d’entregar-me a ells per a fer-los un favor. Apel·le al Cèsar!».
12 I Festus, després de parlar amb els seus consellers, li va contestar: «Has apel·lat al Cèsar i al Cèsar aniràs».
13 Al cap d’uns dies, el rei Agripa i Berenice van arribar a Cesarea per a fer-li una visita de cortesia a Festus.
14 I com pensaven quedar-se allí uns quants dies, Festus li va presentar al rei el cas de Pau i li va dir:
«Ací hi ha un home a qui Fèlix va deixar en la presó.
15 I resulta que, quan vaig estar en Jerusalem, els sacerdots principals i els ancians dels jueus presentaren les acusacions que tenien contra ell i em demanaren que el condemnara.
16 Però jo els vaig respondre que, segons la llei romana, no es pot entregar un acusat a ningú com a favor sense donar-li abans l’oportunitat de trobar-se cara a cara amb els seus acusadors per a defendre’s.
17 Per això, quan arribaren ací, no vaig perdre el temps. De fet, al sendemà, em vaig assentar en el tribunal i vaig ordenar que em portaren l’acusat.
18 Però, quan es presentaren els acusadors, no van poder al·legar cap delicte dels que jo m’esperava.
19 Només tenien algunes diferències amb ell sobre la seua religió* i sobre un tal Jesús, que va morir però que Pau assegura que està viu.
20 Davant d’este conflicte, no sabia cap a on pegar, aixina que li vaig preguntar a l’acusat si volia anar a Jerusalem per a que jutjaren allí el seu cas.
21 Però, com Pau va apel·lar i va demanar quedar-se en la presó a l’espera de la decisió de l’August,* vaig ordenar que el mantingueren arrestat fins que poguera enviar-lo al Cèsar».
22 En això, Agripa li va dir a Festus: «Jo també tinc ganes de sentir el que diu este home». I ell li va respondre: «Demà l’escoltaràs».
23 Al sendemà, Agripa i Berenice arribaren amb molt de bombo* i entraren a la sala d’audiències acompanyats dels comandants militars i dels hòmens importants de la ciutat. Després, van portar a Pau per orde de Festus,
24 i este va dir: «Rei Agripa i tots els que esteu ací presents, mireu este home. Tant ací com en Jerusalem, tots els jueus m’han demanat a crits que no li permeta seguir vivint.
25 Per la meua part, no he trobat que haja fet res que meresca la mort. Per això, quan este home va apel·lar a l’August, vaig decidir enviar-li’l.
26 Ara bé, com no sé exactament què escriure-li al meu Senyor, he portat este home davant de tots vosaltres —i especialment davant de tu, rei Agripa— per a que després d’interrogar-lo sàpia què escriure.
27 Perquè no em pareix raonable enviar un presoner sense indicar de què se l’acusa».