Fets dels Apòstols 27:1-44
27 Com es va decidir que navegàrem cap a Itàlia, van deixar a Pau i a altres presos a càrrec d’un centurió* del regiment d’August que es deia Juli.
2 Llavors vam agarrar un barco que venia d’Adramítium i que anava a recórrer els ports de la província d’Àsia. Amb nosaltres venia Aristarc, un macedoni de Tessalònica.
3 Al sendemà, desembarcàrem en Sidó. I Juli, que va tractar a Pau amb bondat,* li va permetre visitar els seus amics per a que el cuidaren.
4 Des d’allí, ens vam fer a la mar i vam navegar prop de Xipre, al recer dels vents que teníem en contra.
5 Després, navegàrem per alta mar, vam passar per davant de Cilícia i Pamfília i arribàrem a Mira de Lícia.
6 Allí, el centurió va trobar un barco d’Alexandria que es dirigia cap a Itàlia i ens va fer pujar a bord.
7 Vam navegar lentament durant molts dies, aixina que ens va costar arribar a Cnidos. Però com el vent no ens deixava avançar, vam passar per davant de Salmone i continuàrem navegant al recer de l’illa de Creta.
8 En acabant, vam seguir vorejant la costa amb dificultat fins que arribàrem a un lloc anomenat Bells Ports, prop de la ciutat de Lasea.
9 Allí vam passar molt de temps i ja entràvem en l’època en què la navegació és perillosa, perquè havia passat inclús el dejuni del Dia de l’Expiació.* Per això, Pau els va advertir:
10 «Companys, veig que en este viatge patirem danys i grans pèrdues. De fet, no només corren perill la càrrega i el barco, sinó també les nostres vides».
11 Però el centurió va fer més cas del timoner i de l’amo del barco que de Pau.
12 A més, com el port no reunia les condicions per a passar l’hivern, la majoria va recomanar salpar d’allí i vore si podien arribar a Fènix —un port de Creta que mira cap al nord-est i el sud-est— per a passar allí l’hivern.
13 Quan va començar a bufar un vent suau del sud, els mariners van pensar que podrien conseguir-ho, aixina que llevaren àncores i començaren a navegar seguint de prop la costa de Creta.
14 Però poc després es va girar un vent molt fort anomenat euraquiló*
15 que va començar a arrastrar el barco amb violència mar a dins. I com no podíem mantindre la proa de cara al vent, ens vam deixar portar a la deriva.
16 Després, vam passar prop d’una illeta anomenada Cauda, a l’abric del vent, però aixina i tot, ens va costar molt fer-nos amb el bot* que estava en la popa.
17 Quan el pujaren a bord, els mariners reforçaren el casc de la nau amarrant-lo per davall. I com tenien por d’acabar encallant en la Sirte,* van arriar les veles i van deixar que el barco continuara anant a la deriva.
18 Al sendemà, els mariners començaren a desfer-se de la càrrega per a alleugerir la nau perquè el temporal seguia sacsejant-nos amb molta força.
19 I al tercer dia, ells mateixos llançaren l’equipament* del barco per la borda.
20 Com feia molts dies que no véiem ni el sol ni les estreles i la tempestat no parava de colpejar-nos amb força, va desaparéixer tota esperança de sobreviure.
21 I quan feia molt de temps que els que estaven a bord no menjaven res, Pau es va posar dret enmig d’ells i els va dir: «Companys, hauríeu d’haver fet cas del meu consell i no haver eixit de Creta, perquè ens hauríem estalviat estos danys i estes pèrdues.
22 Però ara vos demane que sigueu valents, perquè ningú de vosaltres perdrà la vida, només es perdrà el barco.
23 Esta nit se m’ha aparegut al costat un àngel del Déu a qui jo pertany i a qui done servici sagrat,
24 i m’ha dit: “No tingues por, Pau, perquè has de comparéixer davant del Cèsar. A més, Déu t’ha concedit que se salven tots els que naveguen amb tu”.
25 Per tant, companys, sigueu valents, perquè confie en Déu i sé que farà exactament el que m’ha dit.
26 Això sí, acabarem naufragant prop d’alguna illa».
27 Feia 14 nits que navegàvem a la deriva pel mar Adriàtic,* i cap a la mitjanit, els mariners començaren a sospitar que estaven acostant-se a terra.
28 Aixina que van sondejar la profunditat i van vore que era de 20 braces.* Avançaren un poc, tornaren a sondejar-la i van vore que era de 15 braces.*
29 Com tenien por de xocar contra les roques, van tirar quatre àncores des de la popa desitjant que es fera de dia.
30 Finalment, començaren a baixar el bot a la mar amb l’excusa de fer baixar les àncores de la proa perquè volien escapar del barco.
31 En això, Pau va dir al centurió i als soldats: «Si eixos hòmens no es queden en el barco, no vos salvareu».
32 Aleshores els soldats tallaren les cordes del bot i el deixaren caure.
33 Quan ja faltava poc per a fer-se de dia, Pau va animar a tots a menjar alguna cosa dient-los: «Ja fa 14 dies que espereu amb ànsia a vore què passa, i mentrestant no heu menjat res.
34 Aixina que vos recomane pel vostre bé que mengeu alguna cosa, perquè ningú de vosaltres perdrà ni un sol cabell».
35 Després de dir això, va agarrar pa, va donar gràcies a Déu davant de tots, el va partir i va començar a menjar.
36 Açò va fer que tots s’animaren i es posaren a menjar.
37 En total érem 276 persones en el barco.
38 Quan ja havien menjat prou, van tirar el blat al mar per a alleugerir la nau.
39 Quan es va fer de dia, no van saber identificar aquella terra. Però van vore una badia amb una platja i van decidir que, si era possible, acostarien el barco fins a l’arena.
40 Aixina que tallaren les àncores i les deixaren caure al mar. Al mateix temps, van afluixar els lligams dels timons.* I després d’hissar al vent la vela del trinquet,* van dirigir el barco cap a la platja.
41 Però, quan van xocar contra un banc d’arena que tenia mar pels dos costats, el barco es va quedar encallat. La proa es va estacar en l’arena i es va quedar immòbil mentres la popa s’anava desfent a trossos per la violència de les ones.
42 Llavors, els soldats van decidir matar els presoners per a que no s’escaparen nadant.
43 Però el centurió els ho va impedir perquè volia salvar a Pau. Aixina que va manar als que sabien nadar que es tiraren a l’aigua per a que arribaren a terra primer,
44 i després ja els seguirien els altres agarrant-se de taulons o de trossos del barco. D’esta manera, tots vam arribar sans i estalvis a terra.
Notes
^ Oficial de l’exèrcit romà que tenia 100 soldats al seu càrrec.
^ O «bondat humana», «humanitat».
^ És a dir, un vent del nord-est o de gregal.
^ És a dir, un bot auxiliar que podia servir com a bot salvavides.
^ O «l’aparell».
^ En aquell temps, este nom feia referència a la zona que ara ocupen els actuals mars Adriàtic i Jònic i la part del mar Mediterrani situada entre Sicília i Creta.
^ Uns 36 m.
^ Uns 27 m.
^ És a dir, dels rems que servien de timó.
^ Pal situat més cap a proa en les embarcacions que tenen més d’un pal.
