Joan 19:1-42
19 Aleshores Pilat va ordenar que s’endugueren a Jesús i que l’assotaren.
2 Els soldats trenaren una corona d’espines, li la col·locaren en el cap i li posaren un mantell púrpura.
3 A més, se li acostaven i li deien: «Visca el rei dels jueus!».* I també li pegaven galtades.
4 Pilat va tornar a eixir i li va dir a la multitud: «Escolteu! Vos el trac ací fora per a que sapieu que no veig cap motiu per a acusar-lo».
5 Aixina que Jesús va eixir fora amb la corona d’espines i el mantell púrpura. I Pilat els va dir: «Mireu! L’home!».
6 Però, quan els sacerdots principals i els guardes el van vore, es posaren a cridar: «Mata’l en el pal! Mata’l en el pal!». I Pilat els va dir: «Emporteu-vos-el vosaltres mateixos i executeu-lo,* jo no veig cap motiu per a acusar-lo».
7 Els jueus li contestaren: «Nosaltres tenim una llei, i d’acord amb eixa llei ha de morir, perquè s’ha fet a si mateix fill de Déu».
8 Quan Pilat va sentir el que deien, encara li va agarrar més por.
9 Aleshores, va tornar a entrar al palau del governador i li va preguntar a Jesús: «D’on eres?». Però Jesús no li va contestar res.
10 Aixina que Pilat li va dir: «Et negues a parlar-me? No saps que tinc autoritat tant per a deixar-te lliure com per a executar-te?».*
11 I Jesús li va contestar: «No tindries cap autoritat sobre mi si no l’hagueres rebut de dalt. Per això, l’home que m’ha entregat a tu ha comés un pecat encara més gran».
12 Per esta raó, Pilat va seguir buscant la manera de deixar-lo en llibertat, però els jueus cridaven: «Si l’alliberes, no eres amic del Cèsar! Tot el que es fa rei a si mateix va* en contra del Cèsar!».
13 Al sentir eixes paraules, Pilat va traure fora a Jesús i es va assentar en el tribunal, en el lloc anomenat l’Empedrat, que en hebreu és Gàbata.
14 Era el dia de la preparació de la Pasqua, al voltant de l’hora sexta.* En això, va dir als jueus: «Mireu! El vostre rei!».
15 Però ells van cridar: «Fora! Fora! Mata’l en el pal!». Pilat els va preguntar: «Voleu que execute el vostre rei?». I els sacerdots principals contestaren: «L’únic rei que tenim és el Cèsar».
16 Llavors, els va entregar a Jesús per a que l’executaren en el pal.
I ells se l’emportaren.
17 Jesús, carregant ell a soles el pal de turment,* va eixir cap a l’anomenat Lloc de la Calavera, que en hebreu es diu Gòlgota.
18 Allí el van clavar en el pal junt amb altres dos hòmens: un a cada costat i Jesús al mig.
19 Pilat també va escriure en un cartell: «Jesús el Natzaré, el rei dels jueus», i el va penjar en el pal de turment.*
20 Molts jueus van llegir el cartell perquè el lloc on havien clavat a Jesús en el pal estava prop de la ciutat. A més, el cartell estava escrit en hebreu, en llatí i en grec.
21 Però els sacerdots principals dels jueus li digueren a Pilat: «No escrigues: “El rei dels jueus”. Escriu que va dir: “Jo soc el rei dels jueus”».
22 I Pilat va contestar: «El que he escrit, ja està escrit».
23 Després de clavar a Jesús en el pal, els soldats li agarraren la roba i la dividiren en quatre parts, una per a cada u. També li agarraren la túnica, però com esta no tenia costures, perquè estava teixida de dalt a baix d’una sola peça,
24 es digueren: «No l’esgarrem; juguem-nos-la a sorts per a vore qui se la queda». Açò va passar per a que es complira el passatge de les Escriptures que diu: «Es van repartir entre ells la meua roba i es van jugar a sorts la meua túnica». I això és just el que van fer els soldats.
25 Al costat del pal de turment* de Jesús, estaven sa mare i la germana de sa mare. També estaven Maria la dona de Clofàs i Maria Magdalena.
26 Quan Jesús va vore allí prop a sa mare i al deixeble que estimava, li va dir a sa mare: «Dona, ahí tens el teu fill!».
27 I a continuació li va dir al deixeble: «Ahí tens a ta mare!». I, des d’aquell moment, el deixeble se la va emportar a viure a sa casa.
28 Després d’això, Jesús, conscient que ja s’havia realitzat tot, va dir per a que es compliren les Escriptures: «Tinc set».
29 Com allí hi havia una gerra plena de vi agre, van posar una esponja xopada d’aquell vi en una canya d’hisop* i li la van acostar a la boca.
30 Després de tastar el vi agre, Jesús va dir: «S’ha complit!». Aleshores, va inclinar el cap i va deixar anar el seu últim alé.*
31 Com era el dia de la preparació, els jueus li van demanar a Pilat que ordenara trencar-los les cames als condemnats i que despenjaren els seus cossos per a que no es quedaren en els pals de turment en dissabte (perquè aquell era un dissabte gran).
32 Els soldats anaren i li trencaren les cames al primer home, i també li les van trencar a l’altre que estava penjat en el pal al seu costat.
33 Però, quan arribaren a Jesús, van vore que ja estava mort, aixina que no li trencaren les cames.
34 Però un dels soldats li va clavar una llança en el costat i, al moment, li va eixir sang i aigua.
35 Este és el testimoni d’aquell que va vore estes coses, i el seu testimoni és verdader. Ell sap que el que diu és veritat, i ho diu per a que vosaltres també cregueu.
36 De fet, açò va passar per a que es complira el passatge de les Escriptures que diu: «No li trencaran ni un os».
37 També hi ha un altre passatge de les Escriptures que diu: «Miraran a aquell que travessaren».
38 Després d’estes coses, Josep d’Arimatea —que era deixeble de Jesús, però en secret, perquè tenia por dels jueus— li va preguntar a Pilat si podia endur-se el cos de Jesús. Pilat li va donar permís, aixina que ell va anar i es va emportar el cos.
39 També va arribar Nicodem amb una barreja* de mirra i àloes que pesava unes 100 lliures.* Este era l’home que, en un principi, havia anat a vore a Jesús de nit.
40 Aleshores, agarraren el cos de Jesús i el van embolicar amb teles de lli amb les espècies, tal com els jueus acostumen a fer en els enterros.
41 Ara bé, resulta que en el lloc on l’havien executat* hi havia un hort, i en eixe hort hi havia una tomba* nova on encara no havien posat a ningú.
42 Com era el dia de la preparació dels jueus i la tomba estava a prop, posaren a Jesús allí.
Notes
^ O «Salve, rei dels jueus!».
^ O «executeu-lo en el pal».
^ O «executar-te en el pal».
^ O «parla».
^ És a dir, al voltant de les 12 del migdia.
^ O «i va expirar». Lit. «va entregar el seu esperit».
^ O possiblement «un rotllo».
^ Es referix a lliures romanes. Les 100 lliures romanes equivalien a uns 32,7 kg.
^ O «executat en el pal».
^ O «tomba commemorativa».