Lluc 14:1-35
14 En una altra ocasió, Jesús va anar a menjar a casa d’un dels líders dels fariseus en dissabte, i els que estaven allí no li llevaven l’ull de damunt.
2 Resulta que davant d’ell hi havia un home amb hidropesia.*
3 Aixina que Jesús els va preguntar als experts en la Llei i als fariseus: «Està permés curar en dissabte, o no?».
4 Però ells es van quedar callats. En això, Jesús va agarrar l’home, el va curar i va fer que se n’anara.
5 Aleshores els va dir: «Qui de vosaltres, si el seu fill o el seu bou cau en un pou, no el traurà en seguida, encara que siga dissabte?».
6 I no van ser capaços de contestar res.
7 Al vore que els convidats estaven agarrant els llocs més importants, els va fer este raonament:*
8 «Quan et conviden a un banquet de bodes, no t’assentes* en el lloc més important, perquè tal volta hagen convidat algú més prominent que tu.
9 Aleshores vindrà el que vos ha convidat als dos i et dirà: “Deixa-li el teu lloc a este home”, i a tu et tocarà anar-te’n tot avergonyit a l’últim lloc.
10 Al contrari, quan et conviden, ves i assenta’t en l’últim lloc. Aixina, quan vinga l’home que t’ha convidat, et dirà: “Amic, assenta’t en un lloc més important”, i rebràs honra davant de tots els altres convidats.
11 Perquè tot aquell que s’enaltisca serà humiliat, però tot aquell que s’humilie serà enaltit».
12 Després, li va dir a l’home que l’havia convidat: «Quan faces un dinar o un sopar, no convides els teus amics, germans, familiars o veïns rics. Perquè, si ho feres, ells també podrien convidar-te a tu, i eixa seria la teua recompensa.
13 Més bé, quan faces un banquet, convida els pobres, els impedits, els coixos i els cegos.
14 Aixina seràs feliç, perquè ells no tenen res amb què tornar-t’ho, i Déu et recompensarà en la resurrecció dels justos».
15 Al sentir açò, un dels convidats que estaven amb Jesús li va dir: «Feliç el que menge* en el Regne de Déu!».
16 Jesús li va contestar: «Un home estava preparant un gran banquet i va convidar molta gent.
17 A l’hora del sopar va enviar el seu esclau per a dir als convidats: “Veniu, que ja està tot preparat!”.
18 Però tots van començar a posar excuses. El primer li va dir: “He comprat un camp i he d’anar a vore’l. Ho sent molt, però no puc anar”.
19 Un altre li va dir: “He comprat cinc parelles de bous i me’n vaig a examinar-los. Ho sent molt, però no puc anar”.
20 I un altre li va dir: “Acabe de casar-me i no puc anar”.
21 Aixina que l’esclau va tornar i li ho va contar al seu amo. En això, l’amo de la casa es va enfadar molt i va ordenar al seu esclau: “Ves corrents als carrers principals i als carrerons de la ciutat i porta ací els pobres, els impedits, els cegos i els coixos”.
22 Quan l’esclau va tornar, va dir: “Amo, he fet el que m’has ordenat i encara queda lloc”.
23 De manera que l’amo li va dir a l’esclau: “Ves als camins i a les sendes i fes que la gent vinga per a que ma casa s’òmpliga.
24 Perquè vos dic que cap dels que estaven convidats tastarà el meu sopar”».
25 Ara bé, mentres Jesús viatjava l’acompanyaven grans multituds, i ell es va girar i els va dir:
26 «Si algú ve a mi i no odia* a son pare, sa mare, la seua dona, els seus fills, els seus germans i germanes i inclús la seua pròpia vida,* no pot ser el meu deixeble.
27 Qui no carregue amb el seu pal de turment* i em seguisca, no pot ser el meu deixeble.
28 Per exemple, qui de vosaltres, si vol construir una torre, no s’assenta primer i calcula els gastos per a vore si en té prou per a completar-la?
29 Perquè si no, tal volta posaria els fonaments, però no podria acabar-la, i tots els que ho veren es posarien a burlar-se d’ell
30 dient: “Este home va començar a construir, però no ha pogut acabar”.
31 O, quin rei que vol anar a la guerra contra un altre rei no s’assenta primer i consulta si amb 10.000 soldats podrà véncer a l’altre, que en té 20.000?
32 I si veu que no pot, envia un grup d’ambaixadors per a demanar la pau mentres l’altre rei encara està lluny.
33 De la mateixa manera, podeu estar segurs que si algú de vosaltres no renuncia a tots els seus béns, no pot ser el meu deixeble.
34 »Està clar que la sal és bona, però si perd la seua força, amb què es podrà recuperar el seu sabor?
35 Ja no aprofita ni per a la terra ni per al fem,* i la gent es desfà d’ella. Qui tinga oït,* que escolte».
Notes
^ O «edemes». Acumulació anormal de líquid en el cos.
^ Lit. «els va dir esta paràbola».
^ O «et reclines».
^ Lit. «menge pa».
^ O «no estima menys».
^ O «ànima».
^ O «guano».
^ Lit. «orelles».
