Lluc 15:1-32

  • L’exemple de l’ovella perduda (1-7)

  • L’exemple de la moneda perduda (8-10)

  • L’exemple del fill perdut (11-32)

15  Tots els cobradors d’impostos i pecadors s’acostaven a Jesús per a escoltar-lo. 2  I tant els fariseus com els escribes murmuraven: «Este home rep de bona gana els pecadors i menja amb ells». 3  Aleshores, Jesús els va posar este exemple:* 4  «Qui de vosaltres, si té 100 ovelles i en perd una, no deixa les altres 99 en el camp i se’n va a buscar la que s’ha perdut fins que la troba? 5  I quan la troba, se la carrega als muscles ple d’alegria. 6  Després, a l’arribar a casa, reunix els seus amics i veïns i els diu: “Alegreu-vos amb mi, perquè he trobat la meua ovella, la que s’havia perdut!”. 7  Vos dic que, de la mateixa manera, hi haurà més alegria* en el cel per un pecador que es penedix que per 99 justos que no necessiten penedir-se. 8  »O quina dona, si té deu dracmes* i en perd una, no encén una làmpara, agrana la casa i busca la moneda minuciosament fins que la troba? 9  I quan la troba, reunix les seues amigues i veïnes i els diu: “Alegreu-vos amb mi, perquè he trobat la moneda de dracma* que havia perdut!”. 10  Vos dic que, de la mateixa manera, els àngels de Déu també s’alegren quan un pecador es penedix». 11  Llavors va afegir: «Un home tenia dos fills. 12  I el més jove li va dir a son pare: “Pare, dona’m la part de l’herència que em correspon”. Aixina que el pare va repartir els seus béns entre els dos fills. 13  Uns pocs dies després, el fill més jove va agarrar tot el que tenia i se’n va anar a un país distant, on va malgastar la seua herència portant una mala vida.* 14  Quan ja s’ho havia gastat tot, una gran fam va afectar aquell país, i el xic va començar a passar necessitat. 15  Inclús es va posar a treballar per a un ciutadà d’aquell país, que el va enviar als seus camps a cuidar porcs. 16  I desitjava saciar-se amb les garrofes que menjaven els porcs, però ningú li donava res. 17  »Quan va recuperar el juí, va dir: “Els treballadors* de mon pare tenen pa de sobra, i jo estic ací morint-me de fam. 18  M’alçaré, tornaré a ca mon pare i li diré: ‘Pare, he pecat contra el cel i contra tu. 19  Ja no meresc que em diguen fill teu. Tracta’m com a un dels teus treballadors’”. 20  Aixina que es va alçar i se’n va anar a casa de son pare. Quan encara li faltava un bon tros per a arribar, son pare el va vore i es va compadir d’ell. De manera que va eixir corrents al seu encontre, el va abraçar* i el va besar amb tendresa. 21  Llavors el fill li va dir: “Pare, he pecat contra el cel i contra tu. Ja no meresc que em diguen fill teu”. 22  Però el pare va ordenar als seus esclaus: “Ràpid! Porteu una túnica llarga, la millor que hi haja, i poseu-li-la. Poseu-li també un anell i unes sandàlies. 23  A més, porteu el vedell engreixat i mateu-lo. Mengem i celebrem-ho! 24  Perquè este fill meu estava mort i ha tornat a la vida, estava perdut i ha sigut trobat”. I es posaren a celebrar-ho. 25  »Ara bé, el fill major estava en el camp i, al tornar, quan ja estava prop de casa, va sentir la música i el ball. 26  Aixina que va cridar un dels servents i li va preguntar què passava. 27  Ell li va respondre: “El teu germà ha tornat, i ton pare ha matat el vedell engreixat perquè ha recuperat el seu fill amb bona salut”.* 28  Però ell es va indignar i es va negar a entrar. En això, son pare va eixir i va començar a suplicar-li que entrara. 29  Però ell li va respondre: “Mira, he treballat per a tu com un esclau durant tots estos anys i mai t’he desobeït. Però en la vida m’has donat un cabrit per a que disfrute amb els meus amics. 30  En canvi, només arribar este fill teu després de malgastar* els teus béns amb prostitutes, has fet que maten per a ell el vedell engreixat”. 31  I el pare li va dir: “Fill meu, tu sempre has estat amb mi, i tot el que és meu és teu. 32  Però el teu germà estava mort i ha tornat a la vida, estava perdut i ha sigut trobat. No hauríem de celebrar-ho i alegrar-nos?”».

Notes

O «esta comparació», «esta paràbola».
O «goig».
Consulta el glossari.
Consulta el glossari.
O «una vida d’excessos», «una vida desenfrenada».
O «jornalers».
Lit. «se li va tirar al coll».
O «sa i estalvi».
Lit. «devorar».