Lluc 5:1-39
5 En una ocasió, Jesús estava a la vora del llac de Genesaret,* i la multitud es va apinyar al seu voltant per a escoltar la paraula de Déu.
2 En això, va vore dos barques en la vora del llac. Els pescadors se n’havien baixat i estaven rentant les xàrcies.
3 Ell va pujar a una de les barques i li va demanar a Simó, que era l’amo de la barca, que l’apartara una miqueta de la vora. Després, es va assentar i va començar a ensenyar a les multituds des de la barca.
4 Quan va acabar de parlar, li va dir a Simó: «Tira cap a la part més fonda i llanceu les xàrcies a l’aigua».
5 Però Simó li va respondre: «Mestre, ens hem esforçat tota la nit i no hem pescat res. Però ja que ho dius tu, llançaré les xàrcies».
6 I quan ho van fer, van capturar* tants peixos que les xàrcies començaren a esgarrar-se.
7 Aixina que van fer senyes als companys de l’altra barca per a que anaren a ajudar-los. Ells se’ls van arrimar i van omplir les dos barques. Estaven tan plenes que començaren a afonar-se.
8 Al vore-ho, Simó Pere va caure als genolls de Jesús i li va dir: «Aparta’t de mi, Senyor, perquè soc pecador».
9 I és que tant ell com els que l’acompanyaven s’havien quedat atònits al vore tots els peixos que havien tret.
10 Lo mateix els va passar a Jaume i a Joan, els fills de Zebedeu, que eren companys de Simó. Però Jesús li va dir a Simó: «Deixa de tindre por. D’ara en avant, seràs pescador d’hòmens».*
11 Aixina que ells tornaren les barques a terra, ho deixaren tot i el seguiren.
12 En una altra ocasió, Jesús estava en una ciutat, i allí hi havia un home ple de lepra. Quan va vore a Jesús, es va postrar amb el front a terra i li va suplicar: «Senyor, jo sé que si vols, pots fer que quede net».*
13 Jesús va allargar la mà, el va tocar i li va dir: «Sí que vullc! Queda net». I a l’instant, li va desaparéixer la lepra.
14 Després, li va ordenar que no li ho contara a ningú i li va dir: «Això sí, ves al sacerdot per a que t’examine i presenta una ofrena per a la teua purificació, tal com Moisés va manar. Això els demostrarà als sacerdots que t’has curat».*
15 Aixina i tot, la fama de Jesús s’estenia cada vegada més, i grans multituds acudien a ell per a escoltar-lo i per a que els curara de les seues malalties.
16 No obstant, a sovint se n’anava a llocs solitaris per a orar.
17 Un dia, Jesús estava ensenyant en una casa, i Jehovà* li havia donat poder per a curar els malalts. Allí hi havia assentats uns fariseus i uns mestres de la Llei que havien vingut de tots els pobles de Galilea i Judea, i també de Jerusalem.
18 En això, li portaren un paralític en una llitera. Encara que van intentar entrar-lo i posar-lo davant d’ell,
19 no van trobar la manera de fer-ho perquè hi havia molta gent. Aixina que pujaren al terrat, llevaren part de la teulada i el baixaren amb la llitera fins a posar-lo just enmig de la gent, davant de Jesús.
20 Ell, al vore la fe que tenien, li va dir a l’home: «Els teus pecats són perdonats».
21 Aleshores, els escribes i els fariseus començaren a raonar entre ells: «Qui és este, que s’atrevix a blasfemar? Qui pot perdonar els pecats a part de Déu?».
22 Però Jesús, que es va adonar del que estaven pensant, els va dir: «Per què raoneu aixina en el vostre cor?
23 Què és més fàcil? Dir “els teus pecats són perdonats” o dir “alça’t i camina”?
24 Però per a que sapieu que el Fill de l’Home té autoritat en la terra per a perdonar els pecats...». I en eixe moment, li va dir al paralític: «Jo et dic: alça’t, agarra la teua llitera i ves-te’n a casa».
25 Immediatament, l’home es va alçar davant de tots, va agarrar la llitera on havia estat gitat i se’n va anar a sa casa donant glòria a Déu.
26 Al vore-ho, tots es van quedar meravellats i van començar a donar glòria a Déu. Profundament impressionats,* deien: «Hui hem vist coses extraordinàries!».
27 Després d’açò, Jesús va eixir i va vore un cobrador d’impostos que es deia Leví assentat en l’oficina d’impostos, i li va dir: «Seguix-me».
28 Ell es va alçar, ho va deixar tot arrere i va començar a seguir-lo.
29 En acabant, va preparar en sa casa un gran banquet per a Jesús. Entre els convidats que estaven* a taula amb ells, hi havia molts cobradors d’impostos i altres persones.
30 Per això, els fariseus i els seus escribes van començar a queixar-se als deixebles de Jesús dient-los: «Què feu menjant i bevent amb cobradors d’impostos i pecadors?».
31 Però Jesús els va contestar: «Els que estan sans no necessiten anar al metge, però els que estan malalts, sí.
32 No he vingut a cridar els justos per a que es penedisquen, sinó els pecadors».
33 Ells li digueren: «Els deixebles de Joan dejunen a sovint i fan súpliques, i els deixebles dels fariseus també ho fan, però els teus mengen i beuen».
34 I Jesús els va respondre: «No podeu fer que els amics del nóvio dejunen mentres el nóvio està amb ells, veritat?
35 Però arribarà el dia en què el nóvio ja no estarà amb ells,* i eixe dia sí que dejunaran».
36 També els va posar este exemple:* «Ningú talla un tros de tela d’un mantell nou i el cus en un mantell vell. Si ho fera, el tros de tela nova, a l’encollir-se, faria un esgarró en el mantell vell i, a més, no casaria amb la tela vella.
37 Igualment, ningú posa vi nou en botes de vi velles. Perquè si ho fera, el vi nou rebentaria les botes i es derramaria, i les botes es llançarien a perdre.
38 Al contrari, el vi nou s’ha de posar en botes noves.
39 Ningú vol beure vi nou després d’haver tastat el vell, perquè diu: “El vell és bo”».
Notes
^ És a dir, el mar de Galilea.
^ Lit. «van rodejar».
^ O «pescaràs vius hòmens».
^ O «curar-me», «purificar-me».
^ O «Això els servirà de testimoni».
^ O «Plens de temor».
^ O «estaven reclinats».
^ O «algú s’endurà el nóvio».
^ O «esta comparació».
