Lluc 7:1-50
7 Després de dir-li al poble tot el que li havia de dir, va entrar en Cafarnaüm.
2 Ara bé, hi havia un centurió* que tenia un esclau a qui estimava molt, però que estava molt malalt, a punt de morir.
3 Quan el centurió va sentir parlar de Jesús, va enviar alguns ancians dels jueus a demanar-li que vinguera i curara el seu esclau.
4 A l’arribar a on estava Jesús, es posaren a suplicar-li amb insistència: «Es mereix que li faces eixe favor,
5 perquè estima la nostra nació i inclús ens va construir la sinagoga».
6 Aixina que Jesús se’n va anar amb ells. Però quan estava prop de la casa, el centurió ja havia enviat alguns dels seus amics a dir-li: «Senyor, no et molestes, perquè no meresc que entres en ma casa,
7 i tampoc m’he considerat digne de presentar-me davant de tu. Però si dones l’orde, el meu servent es curarà.
8 Perquè jo mateix obeïsc ordes i també done ordes als soldats que tinc al meu càrrec. Quan li dic a un que vaja, va; i quan li dic a un altre que vinga, ve; i si li dic al meu esclau “fes açò”, ho fa».
9 Quan Jesús ho va sentir, es va quedar impressionat. Aixina que es va girar cap a la multitud que el seguia i va dir: «Vos assegure que ni en Israel he trobat una fe tan gran».
10 I quan aquells que havia enviat el centurió van tornar a la casa, van vore que l’esclau s’havia posat bo.
11 Poc després, Jesús va viatjar a una ciutat que es diu Naïm, i anava acompanyat dels seus deixebles i d’una multitud molt gran.
12 A l’acostar-se a la porta de la ciutat, va vore que s’emportaven un mort, l’únic fill* d’una dona que, a més, era viuda. Amb ella també anava prou gent de la ciutat.
13 Quan el Senyor la va vore, se li va trencar el cor* i li va dir: «Deixa de plorar».
14 En això, es va acostar a la llitera on portaven el mort, la va tocar, i els que la duien es van parar. Aleshores, va dir: «Jove, jo et dic: alça’t!».
15 El mort es va incorporar i va començar a parlar, i Jesús li’l va donar a sa mare.
16 Tots es quedaren impressionats* i començaren a donar glòria a Déu dient: «Ha sorgit un gran profeta entre nosaltres» i «Déu s’ha enrecordat del seu poble».
17 I la notícia del que havia fet es va escampar per tota Judea i per tota aquella regió.
18 Els deixebles de Joan el van informar de tot açò.
19 Aixina que Joan va cridar dos dels seus deixebles i els va enviar per a que li preguntaren al Senyor: «Eres tu el que ha de vindre, o n’hem d’esperar un altre?».
20 Quan estos van arribar a on estava Jesús, li van dir: «Joan el Baptiste ens ha enviat a preguntar-te: “Eres tu el que ha de vindre, o n’hem d’esperar un altre?”».
21 En eixe moment, Jesús va curar molta gent de tota classe de malalties, tant lleus com greus, va expulsar molts esperits malignes i va concedir la vista a molts cegos.
22 Llavors els va respondre: «Aneu i conteu-li a Joan el que heu vist i sentit: els cegos ara veuen, els coixos caminen, els leprosos queden nets,* els sords escolten, els morts ressusciten* i als pobres se’ls anuncien les bones notícies.
23 Feliç aquell que no entropessa per causa meua».*
24 Quan els missatgers de Joan se n’hagueren anat, Jesús va començar a parlar a les multituds sobre Joan dient: «Què esperàveu vore en el desert? Una canya sacsada pel vent?
25 Si no, a què vau anar? A vore un home vestit amb roba luxosa?* Però si els que porten roba ostentosa i viuen rodejats de luxe estan en els palaus reials!
26 Vau eixir a vore un profeta, veritat? I això és el que heu trobat. Però vos assegure que és molt més que un profeta.
27 De fet, és d’ell de qui es va escriure: “Mira! Enviaré el meu missatger davant de tu,* i ell et prepararà el camí”.
28 Jo vos dic que, entre els sers humans,* no hi ha ningú més gran que Joan. Aixina i tot, el més menut en el Regne de Déu és més gran que ell».
29 (Quan tot el poble i els cobradors d’impostos ho van sentir, van declarar que Déu és just, ja que s’havien batejat amb el baptisme de Joan.
30 Però els fariseus i els experts en la Llei, al no haver acceptat que ell els batejara, van menysprear el que Déu s’havia proposat* per a ells.)
31 Jesús va continuar dient: «Per tant, a qui es pareix esta generació? A què la compararé?
32 És com quan els xiquets que estan assentats en la plaça* es criden els uns als altres: “Vos tocàrem la flauta, però no ballàreu. Vos cantàrem cançons de dol, però no ploràreu”.
33 De la mateixa manera, Joan el Baptiste ha vingut sense menjar pa ni beure vi, però dieu d’ell: “Està endimoniat”.
34 En canvi, del Fill de l’Home, que ha vingut menjant i bevent, dieu: “Mira este! Li agrada fartar i beure vi, i és amic dels cobradors d’impostos i dels pecadors!”.
35 En qualsevol cas, la saviesa queda demostrada per tots els seus resultats».*
36 Ara bé, hi havia un fariseu que no parava de demanar-li a Jesús que anara a menjar amb ell. Aixina que ell va entrar en casa del fariseu i es va assentar* a taula.
37 I una dona coneguda en la ciutat per ser pecadora es va enterar que Jesús estava menjant* en casa del fariseu i va portar una gerreta d’alabastre amb oli perfumat.
38 Aleshores, es va posar a plorar als peus de Jesús, darrere d’ell, i va començar a banyar-li els peus amb les llàgrimes i a eixugar-li’ls amb el monyo. També li’ls besava amb carinyo i abocava l’oli perfumat sobre ells.
39 Al vore-ho, el fariseu que l’havia convidat va pensar: «Si este home fora profeta de veritat, sabria qui està tocant-lo i quina classe de dona és: una pecadora».
40 Però Jesús, que sabia el que pensava, li va dir: «Simó, he de dir-te una cosa». Ell li va respondre: «Dis-me, Mestre!».
41 «Dos hòmens li devien diners a un prestador; un li devia 500 denaris,* i l’altre 50.
42 Com no tenien amb què pagar-li, el prestador els va perdonar generosament als dos. Per tant, quin dels dos l’estimarà més?».
43 Simó li va respondre: «Supose que aquell a qui se li va perdonar més». I ell li va dir: «Has contestat bé».
44 Després, es va girar cap a la dona i li va dir a Simó: «Veus esta dona? Quan he entrat en ta casa, no m’has donat aigua per a rentar-me els peus. Però ella me’ls ha banyat amb les seues llàgrimes i me’ls ha eixugat amb el monyo.
45 Tu no m’has rebut amb un bes. Però esta dona, des del moment en què he entrat, no ha deixat de besar-me els peus amb carinyo.
46 Tu no m’has posat oli en el cap, però ella m’ha derramat oli perfumat en els peus.
47 Per això et dic que, encara que els seus pecats són molts,* li són perdonats, perquè ha estimat molt. Però a qui se li perdona poc, estima poc».
48 Aleshores li va dir a la dona: «Els teus pecats són perdonats».
49 I els que estaven* a taula amb Jesús començaren a dir-se: «Qui és este home, que inclús perdona els pecats?».
50 Però ell li va dir a la dona: «La teua fe t’ha salvat. Ves-te’n en pau».
Notes
^ Oficial de l’exèrcit romà que tenia 100 soldats al seu càrrec.
^ O «el fill unigènit».
^ O «es va compadir d’ella».
^ O «s’ompliren de temor».
^ O «curats», «purificats».
^ Lit. «són alçats».
^ O «que no té obstacles per a posar fe en mi».
^ Lit. «suau».
^ Lit. «del teu rostre».
^ Lit. «entre els nascuts de dona».
^ O «el consell de Déu».
^ O «plaça del mercat».
^ O «és declarada justa per tots els seus fills».
^ O «es va reclinar».
^ O «reclinat a taula».
^ O «grans».
^ O «estaven reclinats».
