Lluc 8:1-56
-
Les dones que acompanyen a Jesús (1-3)
-
L’exemple del sembrador (4-8)
-
Per què Jesús ensenyava amb exemples (9, 10)
-
Explicació de l’exemple del sembrador (11-15)
-
Ningú tapa una làmpara (16-18)
-
La mare i els germans de Jesús (19-21)
-
Jesús calma una tempestat (22-25)
-
Ordena a uns dimonis entrar en uns porcs (26-39)
-
La filla de Jaire; una dona toca el mantell de Jesús (40-56)
8 Poc després, Jesús va anar de ciutat en ciutat i de poble en poble predicant i anunciant les bones notícies del Regne de Déu. L’acompanyaven els Dotze
2 i algunes dones que havien sigut curades d’esperits malignes i de malalties: Maria, a qui anomenaven Magdalena —de qui havien eixit set dimonis—,
3 Joana, la dona de Cuses —l’administrador de la casa d’Herodes—, Susanna i moltes altres dones que utilitzaven els seus recursos per a atendre’ls.
4 Ara bé, una gran multitud s’havia unit a la gent que acudia a Jesús de ciutat en ciutat, i ell els va posar un exemple:*
5 «Un home va eixir a sembrar la seua llavor. Mentres sembrava, algunes llavors caigueren en la vora del camí, on les xafaren i les aus se les menjaren.
6 Altres van caure sobre roca. I després de brotar, es van secar perquè no tenien humitat.
7 Unes altres van caure entre els arbustos espinosos, que van créixer al mateix temps i les van ofegar.
8 Però altres van caure en terra bona, van brotar i van donar 100 voltes més del que s’havia sembrat». Després de dir estes coses, Jesús va dir amb veu forta: «Qui tinga oït,* que escolte».
9 Però els seus deixebles li van preguntar què significava aquell exemple.
10 Ell els va contestar: «A vosaltres se vos ha permés entendre els secrets sagrats del Regne de Déu, però als altres tot se’ls presenta en exemples per a que, per més que miren, no vegen res, i per més que escolten, no entenguen res.
11 Açò és el que vol dir l’exemple: la llavor és la paraula de Déu.
12 Per una banda, estan les llavors que cauen a la vora del camí; este és el cas dels que escolten la paraula però després ve el Diable i se l’emporta del seu cor per a que no creguen ni se salven.
13 Després estan les que cauen sobre roca; este és el cas dels que escolten la paraula i l’accepten amb alegria. Encara que creuen durant un temps, com no tenen arrels, es fan arrere quan arriba una època de proves.
14 També estan les que cauen entre els arbustos espinosos; este és el cas dels que escolten la paraula, però com es deixen portar per les preocupacions, les riqueses i els plaers d’esta vida, acaben completament ofegats i mai arriben a madurar.*
15 Per últim, estan les que cauen en terra bona; este és el cas de les persones que, després d’escoltar la paraula amb un cor sincer i bo, la retenen i donen fruit amb aguant.
16 »Quan algú encén una làmpara d’oli,* no la tapa després amb un gerro ni la posa davall del llit, sinó que la posa en alt* per a que tots els que vinguen puguen vore la llum.
17 Igualment, no hi ha res ocult que no acabe revelant-se ni res tan ben amagat que no acabe sabent-se i fent-se públic.
18 Per tant, fixeu-vos bé en com escolteu, perquè a qui té se li donarà més, però a qui no té se li llevarà inclús el que es pensa que té».
19 Ara bé, la mare i els germans de Jesús van anar a vore’l, però com hi havia tanta gent, no se li pogueren acostar.
20 Aixina que algú li va dir: «Ta mare i els teus germans estan fora i volen vore’t».
21 Ell els va contestar: «Ma mare i els meus germans són estos que escolten la paraula de Déu i la posen en pràctica».
22 Un dia, Jesús va pujar a una barca amb els seus deixebles i els va dir: «Creuem a l’altra vora del llac». I ells es posaren en marxa.
23 Mentres navegaven, Jesús es va adormir. Aleshores, un vent molt fort va baixar sobre el llac. I com la barca començava a omplir-se d’aigua i es trobaven en perill,
24 el despertaren i li digueren: «Mestre! Mestre! Estem a punt de morir!». En això, es va alçar i va reprendre* el vent i la fúria de l’aigua. Estos van parar i es va quedar tot en calma.
25 Llavors, Jesús va dir als deixebles: «On està la vostra fe?». Però ells es quedaren molt espantats i desconcertats, i es deien els uns als altres: «Qui és este home, que inclús dona ordes al vent i a l’aigua, i l’obeïxen?».
26 Finalment, desembarcaren en la regió dels gerasencs, que està enfront de Galilea.
27 Tan prompte com Jesús va baixar de la barca, va eixir al seu encontre un home de la ciutat que estava endimoniat. Feia molt de temps que anava nuet i no vivia en una casa, sinó entre les tombes.*
28 Només vore a Jesús, va cridar, va caure als seus peus i li va dir amb veu forta: «Què vols de mi,* Jesús, Fill del Déu Altíssim? Et suplique que no em turmentes».
29 (I és que Jesús li havia estat ordenant a l’esperit maligne* que isquera de l’home, de qui s’havia apoderat en moltes ocasions.* Encara que lligaven l’home amb cadenes i grillons i el tenien vigilat, ell sempre els trencava, i el dimoni el feia anar a llocs aïllats.)
30 Jesús li va preguntar: «Com et diuen?». I ell va contestar: «Legió», perquè havien entrat molts dimonis dins d’ell.
31 I estos no deixaven de suplicar-li que no els enviara a l’abisme.*
32 Ara bé, allà en la muntanya hi havia un gran ramat de porcs pasturant. Aixina que els esperits li suplicaren que els deixara entrar en els porcs, i ell els va donar permís.
33 En això, els dimonis eixiren de l’home i entraren en els porcs. El ramat es va llançar al llac pel precipici i es va ofegar.
34 Quan els amos dels porcs van vore el que havia passat, pegaren a fugir i ho contaren tot en la ciutat i en el camp.
35 Llavors, la gent va eixir a vore el que havia passat. Van acudir on estava Jesús i van vore que l’home de qui havien eixit els dimonis estava vestit, en els seus cabals i assentat als peus de Jesús, aixina que els va entrar molta por.
36 A més, els que havien vist el que havia passat els van contar com s’havia curat l’endimoniat.
37 Aleshores, molta gent de la regió dels gerasencs li va demanar a Jesús que fera el favor d’anar-se’n d’allí, perquè tenien molta por. Aixina que ell va pujar a la barca i se’n va anar.
38 Ara bé, l’home de qui havien eixit els dimonis no parava de suplicar-li que el deixara anar amb ell, però Jesús el va despatxar dient-li:
39 «Torna-te’n a casa i conta-li a tot el món el que Déu ha fet per tu». Aixina que l’home se’n va anar i va anunciar per tota la ciutat el que Jesús havia fet per ell.
40 Quan Jesús va tornar, la gent el va acollir molt bé, ja que tots estaven esperant-lo.
41 En això, va arribar un home que es deia Jaire, que era un dels presidents de la sinagoga. Va caure als peus de Jesús i es va posar a suplicar-li que anara a sa casa,
42 perquè la seua única filla,* que tenia uns 12 anys, estava morint-se.
Mentres Jesús anava de camí cap allí, la multitud l’oprimia.*
43 Ara bé, hi havia una dona que tenia hemorràgies des de feia 12 anys, i ningú havia sigut capaç de curar-la.
44 Ella es va acostar a Jesús per darrere i li va tocar la vora del mantell.* I a l’instant, l’hemorràgia se li va tallar.
45 Jesús va preguntar: «Qui m’ha tocat?». Tots negaven haver-ho fet, i Pere va dir: «Mestre, però si la multitud està rodejant-te i oprimint-te!».
46 Però Jesús li va dir: «Algú m’ha tocat, perquè he notat que ha eixit poder de mi».
47 Al vore que no havia passat desapercebuda, la dona es va acostar a Jesús tremolant, va caure als seus peus i va contar davant de tots per què l’havia tocat i com s’havia curat a l’instant.
48 Però ell li va dir: «Filla, la teua fe t’ha curat. Ves-te’n en pau».
49 Mentres encara estava parlant, va arribar un home de la casa del president de la sinagoga i li va dir a este: «La teua filla s’ha mort. Ja no cal que molestes al Mestre».
50 Al sentir-ho, Jesús li va dir a Jaire: «No tingues por. Només tin fe i ella se salvarà».
51 Quan va arribar a la casa, només va deixar que entraren amb ell Pere, Joan, Jaume i el pare i la mare de la xiqueta, ningú més.
52 Tots estaven plorant i colpejant-se el pit en senyal de dol. Però ell va dir: «Deixeu de plorar, perquè no està morta, està dormint».
53 Al sentir això, començaren a burlar-se d’ell amb menyspreu, perquè sabien que la xiqueta havia mort.
54 Però ell la va agarrar de la maneta i la va cridar dient: «Xiqueta, alça’t!».
55 El seu esperit* va tornar a ella, i ella es va alçar en seguida. Aleshores, Jesús va manar que li donaren alguna cosa per a menjar.
56 Com és normal, els pares de la xiqueta no podien contindre l’alegria, però ell els va ordenar que no li contaren a ningú el que havia passat.
Notes
^ O «una comparació», «una paràbola».
^ Lit. «orelles».
^ O «no porten res a la maduresa».
^ O «cresol», «llàntia».
^ Lit. «sobre un portallàntia».
^ O «bonegar», «marmolar».
^ O «tombes commemoratives».
^ O «Què tinc a vore amb tu».
^ Lit. «impur».
^ O possiblement «a qui havia tingut ben agarrat durant molt de temps».
^ Lit. «unigènita».
^ O «l’arrepretava».
^ O «de la peça de roba exterior».
^ O «La seua força de vida».
