Marc 10:1-52
10 Després, Jesús se’n va anar d’allí i va arribar a la frontera de Judea, a l’altra banda del Jordà. De nou, una gran multitud es va ajuntar al seu voltant, i ell es va posar a ensenyar-los tal com tenia per costum.
2 Aleshores, els fariseus se li acostaren per a posar-lo a prova i li preguntaren si estava permés que un home es divorciara de la seua dona.
3 Ell els va contestar: «Què vos va manar Moisés?».
4 I ells li van respondre: «Moisés va permetre que l’home li escriguera un certificat de divorç a la seua dona i que la despatxara».
5 Però Jesús els va dir: «Moisés vos va escriure este manament per la vostra cabuderia.*
6 Però al principi de la creació, “Déu els va fer home i dona.
7 Per això, l’home deixarà a son pare i a sa mare,
8 i els dos seran una sola carn”.* Aixina que ja no són dos, sinó una sola carn.
9 Per tant, el que Déu ha unit,* que no ho separe ningun home».
10 Quan van tornar a la casa, els deixebles començaren a preguntar-li sobre este assumpt.
11 I ell els va dir: «Qualsevol que es divorcia de la seua dona i es casa amb una altra comet adulteri contra la primera.
12 I si una dona es divorcia del seu home i es casa amb un altre, també comet adulteri».
13 Ara bé, la gent va començar a portar-li xiquets per a que posara les mans sobre ells,* però els deixebles els van reprendre.*
14 Al vore-ho, Jesús es va indignar i els va dir: «Deixeu que els xiquets s’acosten a mi; no els ho impediu, perquè el Regne de Déu és dels que són com ells.
15 Vos assegure que qui no accepte el Regne de Déu com un xiquet, de cap manera entrarà en ell».
16 Després, va abraçar els xiquets i va començar a beneir-los posant les mans sobre ells.
17 Mentres Jesús anava caminant, un home va córrer cap a ell, es va agenollar als seus peus i li va preguntar: «Bon Mestre, què he de fer per a heretar la vida eterna?».
18 Jesús li va contestar: «Per què em dius bo? No hi ha ningú bo, només Déu.
19 Ja coneixes els manaments: no assassines, no cometes adulteri, no robes, no dones fals testimoni, no estafes, honra a ton pare i a ta mare».
20 I l’home li va dir: «Mestre, tot això ja ho faig des de jove».
21 Jesús el va mirar, va sentir molt de carinyo per ell i li va dir: «Només et falta una cosa: ves, ven tot el que tens i dona els diners als pobres; aixina tindràs un tresor en el cel. Després, vine i seguix-me».
22 Però al sentir la resposta, l’home es va disgustar i se’n va anar molt trist, perquè tenia molts béns.
23 Després de mirar al seu voltant, Jesús va dir als seus deixebles: «Que difícil serà per als que tenen diners entrar en el Regne de Déu!».
24 Al sentir aquelles paraules, els deixebles es quedaren molt sorpresos. Per això, Jesús els va dir: «Fills meus, que difícil és entrar en el Regne de Déu!
25 És més fàcil que un camell passe per l’ull d’una agulla que no que un ric entre en el Regne de Déu».
26 Ells es quedaren encara més desconcertats i li van preguntar:* «En eixe cas, qui es podrà salvar?».
27 I mirant-los als ulls, els va dir: «Per als hòmens és impossible, però no per a Déu, perquè per a Déu tot és possible».
28 En això, Pere li va dir: «Mira, nosaltres ho hem deixat tot i t’hem seguit».
29 I Jesús va contestar: «Vos assegure que no hi ha ningú que haja deixat casa, germans, germanes, mare, pare, fills o camps per causa meua i de les bones notícies
30 que, en este temps, no en reba 100 voltes més —de cases, germans, germanes, mares, fills i camps—, encara que siga patint persecució, i en el futur sistema,* vida eterna.
31 Però molts dels primers seran els últims, i molts dels últims seran els primers».
32 Mentres anaven pel camí que puja a Jerusalem, Jesús anava davant, i els deixebles el seguien sorpresos. Però els que anaven darrere començaren a tindre por. Aleshores, Jesús es va endur els Dotze a part i els va recordar el que estava a punt de passar-li, dient:
33 «Mireu, estem pujant a Jerusalem, i el Fill de l’Home serà entregat als sacerdots principals i als escribes. Ells el sentenciaran a mort i l’entregaran a la gent de les nacions,
34 que es burlaran d’ell, li escopiran, l’assotaran i el mataran, però al cap de tres dies ressuscitarà».*
35 Jaume i Joan, els fills de Zebedeu, se li van acostar i li van dir: «Mestre, ens agradaria que feres per nosaltres el que et demanem».
36 Ell els va preguntar: «Què voleu que faça per vosaltres?».
37 I ells li contestaren: «Quan estigues en la teua glòria, deixa’ns assentar-nos amb tu, un a la teua dreta i l’altre a la teua esquerra».
38 Però Jesús els va respondre: «No sabeu el que esteu demanant. ¿Podeu beure de la copa que estic bevent o ser batejats amb el baptisme amb què estic sent batejat?».
39 Ells li contestaren: «Sí que podem». I Jesús els va dir: «Beureu de la copa que estic bevent i sereu batejats amb el baptisme amb què estic sent batejat.
40 Però això d’assentar-se a la meua dreta o a la meua esquerra no depén de mi. Eixos llocs són per a aquells per a qui han sigut preparats».
41 Quan els altres deu es van enterar, s’enfadaren molt amb Jaume i Joan.
42 Però Jesús els va cridar a tots i els va dir: «Ja sabeu que els que aparentment governen* les nacions les dominen com si foren els seus amos i que els hòmens poderosos imposen la seua autoritat sobre elles.
43 Però vosaltres no heu de ser aixina. Al contrari, qui vullga ser gran entre vosaltres ha de posar-se al servici* dels altres,
44 i qui vullga ser el primer entre vosaltres ha de ser l’esclau de tots.
45 Perquè inclús el Fill de l’Home ha vingut, no per a que el servisquen, sinó per a servir i donar la seua vida* com a rescat a canvi de moltes persones».
46 Aleshores, van arribar a Jericó. I mentres Jesús i els seus deixebles eixien de la ciutat acompanyats d’una gran multitud, hi havia un cego assentat a la vora del camí que demanava almoina i que es deia Bartimeu (el fill de Timeu).
47 Al sentir que qui passava era Jesús el Natzaré, va començar a cridar: «Jesús, Fill de David!* Tin compassió* de mi!».
48 En eixe moment, molts es posaren a reprendre’l i li deien que callara. Però ell cridava encara més fort: «Fill de David! Tin compassió de mi!».
49 Aixina que Jesús es va parar i va dir: «Digueu-li que vinga». Ells cridaren el cego i li digueren: «Ànim! Alça’t, que està cridant-te».
50 Ell es va llevar ràpidament el mantell, es va alçar d’un bot i es va acostar a Jesús.
51 En això, Jesús li va preguntar: «Què vols que faça per tu?». El cego li va respondre: «Rabuni,* fes que recupere la vista».
52 I Jesús li va dir: «Ves, la teua fe t’ha curat». A l’instant, el cego va recuperar la vista i va començar a seguir-lo pel camí.
Notes
^ Lit. «per la duresa del vostre cor».
^ O «un sol ser».
^ O «ha posat davall del mateix jou».
^ És a dir, per a que els beneïra.
^ O «bonegar», «marmolar».
^ O possiblement «i es van preguntar els uns als altres».
^ Lit. «s’alçarà».
^ O «els que són considerats governants de».
^ O «ser ministre».
^ O «ànima».
^ Lit. «misericòrdia».
^ Que significa ‘mestre’.
