Mateu 11:1-30
11 Quan Jesús va acabar de donar instruccions als seus 12 deixebles, se’n va anar d’allí per a predicar i ensenyar en altres ciutats.
2 Però Joan el Baptiste, que estava en la presó i havia sentit el que estava fent el Crist, va enviar els seus deixebles
3 per a preguntar-li: «Eres tu el que ha de vindre, o n’hem d’esperar un altre?».
4 Jesús els va respondre: «Aneu i conteu-li a Joan el que esteu veient i sentint:
5 els cegos ara veuen, els coixos caminen, els leprosos queden nets,* els sords escolten, els morts ressusciten,* i als pobres se’ls anuncien les bones notícies.
6 Feliç aquell que no entropessa per causa meua».*
7 Mentres ells se n’anaven, Jesús va començar a parlar a les multituds sobre Joan dient: «Què esperàveu vore en el desert? Una canya sacsada pel vent?
8 Si no, a què vau anar? A vore un home vestit amb roba luxosa?* Però si els que porten roba luxosa viuen en palaus reials!
9 Vau eixir a vore un profeta, veritat? I això és el que heu trobat. Però vos assegure que és molt més que un profeta.
10 De fet, és d’ell de qui es va escriure: “Mira! Enviaré el meu missatger davant de tu,* i ell et prepararà el camí”.
11 Vos assegure que entre els sers humans* no hi ha hagut ningú més gran que Joan el Baptiste. Aixina i tot, el més menut en el Regne del cel és més gran que ell.
12 Des dels dies de Joan el Baptiste, l’objectiu que la gent perseguix és el Regne del cel, i els que s’esforcen per alcançar-lo sense rendir-se, el conseguixen.*
13 Perquè els Profetes i la Llei van profetitzar fins que va arribar Joan.
14 I, vullgueu creure-ho o no, ell és “Elies, el que havia de vindre”.
15 Qui tinga oït,* que escolte.
16 »A què compararé esta generació? És com quan els xiquets que estan assentats en les places* criden els seus amiguets
17 dient: “Vos tocàrem la flauta, però no ballàreu. Vos cantàrem cançons de dol, però no vos lamentàreu”.*
18 De la mateixa manera, ha vingut Joan, que no menja ni beu, i la gent diu d’ell: “Està endimoniat”.
19 Però del Fill de l’Home, que sí que menja i beu, diuen: “Mira este! Li agrada fartar i beure vi, i és amic dels cobradors d’impostos i dels pecadors”. En qualsevol cas, la saviesa queda demostrada pels seus resultats».*
20 Després, Jesús va començar a reprendre les ciutats on havia fet la majoria dels seus milacres perquè no s’havien penedit.
21 Va dir: «Ai de tu, Corazín! Ai de tu, Betsaida! Perquè si els milacres que heu vist s’hagueren fet en Tir i Sidó, ja fa temps que s’haurien penedit vestint-se de sac i assentant-se en la cendra.
22 Però jo vos dic que el Dia del Juí serà més suportable per a Tir i Sidó que per a vosaltres.
23 I tu, Cafarnaüm, et creus que seràs enaltida fins al cel? A la Tomba* és on aniràs. Perquè si els milacres que has vist s’hagueren fet en Sodoma, encara existiria hui en dia.
24 Però jo et dic que el Dia del Juí serà més suportable per a Sodoma que per a tu».
25 En aquella ocasió, Jesús va dir: «T’alabe públicament, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè els has amagat estes coses als savis i intel·lectuals, i les has fet saber als xiquets.
26 Sí, Pare, perquè aixina és com ho has volgut fer».
27 I va afegir: «Mon Pare m’ha confiat a mi totes les coses. Ningú coneix realment al Fill excepte el Pare; i ningú coneix realment al Pare excepte el Fill i tot aquell a qui el Fill li’l vol revelar.
28 Veniu a mi tots els que esteu cansats i sobrecarregats, i jo vos reconfortaré.
29 Poseu-vos davall del meu jou* i apreneu de mi, perquè soc dòcil* i humil de cor, i amb mi trobareu repòs.
30 Perquè el meu jou és fàcil de portar,* i la meua càrrega és lleugera».
Notes
^ O «curats», «purificats».
^ Lit. «són alçats».
^ O «que no té obstacles per a posar fe en mi».
^ Lit. «suau».
^ Lit. «del teu rostre».
^ Lit. «entre els nascuts de dona».
^ O «l’atrapen», «l’agarren».
^ Lit. «orelles».
^ O «places de mercat».
^ Lit. «no vos colpejàreu el pit en senyal de dol».
^ O «és declarada justa per les seues obres».
^ O «Accepteu el meu jou».
^ O «mans».
^ O «agradable».
