Mateu 25:1-46
25 »Aleshores, el Regne del cel es pot comparar a deu verges que van agarrar les seues làmpares d’oli* i eixiren a rebre el nóvio.
2 N’hi havia cinc insensates i cinc sensates.*
3 Les insensates s’endugueren les làmpares, però no van agarrar oli,
4 mentres que les sensates, a més d’agarrar les làmpares, s’emportaren gerretes amb oli.
5 Com el nóvio tardava, a totes els va entrar son i es van adormir.
6 En plena nit, es va sentir un crit: “El nóvio ja està ací! Eixiu a rebre’l”.
7 En eixe moment, totes les verges s’alçaren i prepararen les seues làmpares.
8 Les insensates van dir a les sensates: “Doneu-nos un poquet d’oli, que les nostres làmpares estan a punt d’apagar-se”.
9 Però les sensates els van respondre: “Si vos en donem, és possible que no en tinguem prou per a totes. Millor aneu als venedors d’oli i compreu-se’n”.
10 Mentres eixien a comprar l’oli, va arribar el nóvio. Les verges que estaven preparades entraren al banquet de bodes amb ell, i la porta es va tancar.
11 Després, van arribar les altres verges i digueren: “Senyor, Senyor, obri’ns!”.
12 Però ell els va respondre: “Vos assegure que no vos conec”.
13 »Per tant, estigueu sempre alerta, perquè no sabeu ni el dia ni l’hora.
14 »El Regne també es pot comparar a un home que, abans de viatjar a l’estranger, va reunir els seus esclaus i els va confiar els seus béns.
15 A un li va donar cinc talents,* a un altre dos i a un altre un, segons la capacitat de cada un d’ells, i després se’n va anar a l’estranger.
16 En seguida, el que havia rebut cinc talents se’n va anar, va fer negoci amb ells i en va guanyar cinc més.
17 Igualment, el que havia rebut dos talents en va guanyar dos més.
18 Però l’esclau que només havia rebut un talent va fer un clot i va amagar allí els diners* del seu amo.
19 »Després de molt de temps, l’amo va tornar i va aclarir comptes amb els seus esclaus.
20 El que havia rebut cinc talents es va presentar davant d’ell amb cinc talents més i li va dir: “Amo, em vas confiar cinc talents i, mira, n’he guanyat cinc més”.
21 L’amo li va dir: “Ben fet, eres un esclau bo i fidel! Com has sigut fidel en unes poques coses, et posaré a càrrec de moltes. Vine i compartix l’alegria del teu amo”.
22 Després, el que havia rebut dos talents es va presentar davant de l’amo i li va dir: “Amo, em vas confiar dos talents i, mira, n’he guanyat dos més”.
23 L’amo li va dir: “Ben fet, eres un esclau bo i fidel! Com has sigut fidel en unes poques coses, et posaré a càrrec de moltes. Vine i compartix l’alegria del teu amo”.
24 »Finalment, l’esclau que havia rebut un talent es va presentar davant de l’amo i li va dir: “Amo, com sabia que eres exigent, que segues on no has sembrat i reculls on no has aventat,
25 em va agarrar por i vaig enterrar el teu talent. Ací tens el que és teu”.
26 L’amo li va respondre: “Esclau roín i gandul! Si sabies que segue on no he sembrat i recull on no he aventat,
27 per què no has posat els meus diners* en el banc? Aixina, al tornar, els hauria recuperat amb interessos”.
28 »Després va dir: “Lleveu-li el talent i doneu-li’l al que en té deu.
29 Perquè a qui té, se li donarà més i en tindrà en abundància, però a qui no té, se li llevarà inclús lo poc que té.
30 I a este esclau inútil, llanceu-lo fora, a la foscor. Allí és on plorarà i apretarà les dents”.*
31 »Quan el Fill de l’Home vinga en la seua glòria acompanyat de tots els àngels, s’assentarà en el seu tron gloriós.
32 Totes les nacions seran reunides davant d’ell, i ell separarà les persones en dos grups, igual que un pastor separa les ovelles de les cabres.
33 Posarà les ovelles a la seua dreta i les cabres a la seua esquerra.
34 »Aleshores el Rei dirà als de la seua dreta: “Veniu, vosaltres que heu sigut beneïts per mon Pare, hereteu el Regne preparat per a vosaltres des de la fundació del món.
35 Perquè vaig tindre fam i em donàreu menjar, vaig tindre set i em donàreu a beure, vaig ser un foraster i m’acollíreu amb hospitalitat,
36 vaig estar nuet* i em vestíreu, vaig caure malalt i em cuidàreu, vaig estar en la presó i vinguéreu a vore’m”.
37 Aleshores els justos li contestaran: “Senyor, ¿quan et vam vore passar fam i et donàrem menjar, o amb set i et donàrem a beure?
38 ¿Quan vas ser un foraster i t’acollírem amb hospitalitat, o vam vore que estaves nuet i et vestírem?
39 ¿Quan vas estar malalt o en la presó i anàrem a vore’t?”.
40 I el Rei els respondrà: “Vos assegure que tot el que li féreu a un d’estos germans meus més menuts, m’ho féreu a mi també”.
41 »Aleshores, dirà als de la seua esquerra: “Aparteu-vos de mi, vosaltres que heu sigut maleïts, aneu al foc etern preparat per al Diable i els seus àngels.
42 Perquè vaig tindre fam i no em donàreu menjar; vaig tindre set i no em donàreu a beure;
43 vaig ser un foraster, però no m’acollíreu amb hospitalitat; vaig estar nuet, però no em vestíreu; vaig estar malalt i en presó, però no em cuidàreu”.
44 I ells també li contestaran: “Senyor, ¿quan et vam vore passar fam o set, o quan vas ser un foraster o vas estar nuet, malalt o en la presó, i no t’ajudàrem?”.
45 I ell els respondrà: “Vos assegure que tot el que no li féreu a un d’estos més menuts, tampoc m’ho féreu a mi”.
46 Estos patiran la destrucció* eterna, però els justos rebran la vida eterna».
Notes
^ O «cresols», «llànties».
^ O «sàvies».
^ Lit. «la plata».
^ Lit. «la meua plata».
^ Un gest de ràbia i desesperació.
^ O «no tenia prou roba».
^ Lit. «tallament», «poda», «esporga».
