Romans 14:1-23
14 Accepteu* a qui té debilitats en la seua fe i no jutgeu qüestions d’opinió personal.*
2 A un home, la fe li permet menjar de tot, però a un altre que és dèbil, només li permet menjar verdures.
3 Per tant, qui menja que no menyspree a qui no menja, i qui no menja que no jutge a qui menja, perquè Déu l’ha acceptat.
4 Qui eres tu per a jutjar el servent d’un altre? Si cau o es manté dret, això és cosa del seu amo. De fet, es mantindrà dret perquè Jehovà* pot fer que es mantinga dret.
5 Un home pensa que uns dies són més importants que altres, mentres que un altre pensa que tots els dies són iguals. Que cada u estiga plenament convençut del que pensa.
6 Qui celebra un dia en particular, el celebra per a Jehovà.* Igualment, qui menja, ho fa per a Jehovà,* ja que li dona gràcies a Déu. I qui no menja, també ho fa per a Jehovà,* i aixina i tot li dona gràcies a Déu.
7 De fet, ningú de nosaltres viu només per a si mateix, i ningú mor només per a si mateix.
8 Perquè si vivim, vivim per a Jehovà,* i si morim, morim per a Jehovà.* Aixina que, tant si vivim com si morim, som de Jehovà.*
9 Crist va morir i va tornar a la vida justament per a açò: per a ser Senyor de morts i de vius.
10 Aleshores, per què jutges el teu germà? I tu igual, per què menysprees el teu germà? Al cap i a la fi, tots estarem drets davant del tribunal de Déu.
11 Perquè està escrit: «Tan cert com que estic viu —diu Jehovà—,* davant de mi es doblegaran tots els genolls, i tota llengua reconeixerà obertament que jo soc Déu».
12 Per tant, cada un de nosaltres haurà de donar comptes de si mateix a Déu.
13 Aixina que deixem de jutjar-nos els uns als altres. En comptes d’això, decidim-nos a no posar davant del nostre germà res que puga fer-lo entropessar o caure.*
14 Sé i estic convençut en el Senyor Jesús que res és impur en si mateix. Només quan algú pensa que una cosa és impura, és impura per a ell.
15 Perquè si ofens el teu germà pel que menges, ja no seguixes el camí de l’amor. No permetes que el que menges destruïsca a aquell per qui va morir Crist.
16 Per tant, no doneu motius per a que es parle malament de les coses bones que feu.
17 Perquè el Regne de Déu no consistix en menjar i beure, sinó en la justícia, la pau i el goig que dona l’esperit sant.
18 Perquè qui servix a Crist com a esclau d’esta manera agrada a Déu i té l’aprovació dels hòmens.
19 Per tant, busquem les coses que promouen la pau i les que ens edifiquen els uns als altres.
20 Deixeu de tirar avall l’obra de Déu per una qüestió de menjar. És de veres que totes les coses són pures, però no està bé* que algú menge si això fa entropessar.
21 És millor no menjar carn ni beure vi ni fer res que faça entropessar el teu germà.
22 La fe que tens, que es quede entre tu i Déu. Feliç l’home que no es condemna a si mateix pel que ha decidit fer.
23 Però si té dubtes i aixina i tot menja, ja està condemnat, perquè no menja per fe. De fet, tot el que no es fa per fe és pecat.
Notes
^ Lit. «Rebeu».
^ O possiblement «dubtes interns».
^ Lit. «cap pedra que fa entropessar ni cap obstacle».
^ O «però és perjudicial».
