Romans 3:1-31
3 Per tant, quin avantatge té ser jueu? O per a què aprofita la circumcisió?
2 És un gran avantatge en tots els sentits. Per a començar, als jueus se’ls van confiar les declaracions sagrades de Déu.
3 Aleshores, què passa amb els jueus a qui els va faltar fe? Deixa Déu de ser fidel perquè a ells els faltara fe?
4 Ni pensar-ho! Encara que tots els hòmens siguen uns mentirosos, Déu sempre serà veraç, tal com està escrit: «Per a que les teues paraules demostren que eres just i guanyes quan et jutgen».
5 Ara bé, si la nostra injustícia fa ressaltar la justícia de Déu, què direm? Que Déu és injust quan expressa la seua ira? (Parle en termes humans.)
6 D’això res! Si fora aixina, com podria Déu jutjar el món?
7 Però alguns podrien preguntar-se: «Si per la meua mentira es destaca encara més la veritat de Déu —cosa que li dona glòria—, per què se’m jutja com a pecador?».
8 I per què no diem: «Fem coses roïns per a que passen coses bones», tal com alguns ens acusen falsament de dir? Els que ens acusen d’això rebran una condemna justa.
9 Aleshores, què? Estem els jueus en millor posició? Clar que no! Perquè ja hem deixat clara esta acusació: que tots, tant jueus com grecs, estan sotmesos al domini del pecat,
10 tal com està escrit: «No hi ha cap humà just, ni tan sols un;
11 no hi ha ningú amb perspicàcia, no hi ha ningú que busque a Déu.
12 Tots s’han desviat, tots s’han fet inútils; no hi ha ningú que mostre bondat, ni tan sols un»;
13 «la seua gola és una tomba oberta; la seua llengua està plena d’engany»; «en els seus llavis hi ha verí d’escurçó»;*
14 «la seua boca està plena de malediccions i amargor»;
15 «els seus peus s’afanyen a derramar sang»;
16 «en els seus camins hi ha ruïna i desgràcia,
17 i no han conegut el camí de la pau»;
18 «davant dels seus ulls no hi ha temor a Déu».
19 Ara bé, sabem que tot el que diu la Llei va dirigit als que estan davall la Llei per a tapar-los la boca a tots i per a que tot el món siga responsable del seu castic davant de Déu.
20 Per tant, ningú* serà declarat just davant d’ell per fer les obres de la llei, perquè és precisament la llei la que ens ajuda a entendre més clarament què és el pecat.
21 Però ara, la justícia de Déu ha sigut revelada sense dependre de la llei, tal com ho confirmen la Llei i els Profetes,
22 sí, la justícia de Déu per mitjà de la fe en Jesucrist per a tots els que tenen fe. De fet, no hi ha distinció,
23 perquè tots han pecat i no arriben a la glòria de Déu.
24 Ell, per la seua bondat immerescuda,* els ha concedit el regal de declarar-los justos alliberant-los per mitjà del rescat que Crist Jesús va pagar.
25 Déu el va presentar com a ofrena de reconciliació* per mitjà de la fe en la seua sang. Açò ho va fer per a demostrar la seua pròpia justícia, perquè Déu va ser pacient* i va perdonar els pecats del passat.
26 Ho va fer per a demostrar la seua pròpia justícia en este temps, per a ser just inclús quan declara justos els que tenen fe en Jesús.
27 Per tant, tenim algun motiu per a presumir? No, no en tenim cap. I hauríem de presumir de la llei de les obres? No, només de la llei de la fe.
28 Perquè nosaltres sabem que una persona és declarada justa per la fe, i no per les obres de la llei.
29 O és que ell només és el Déu dels jueus? No és també el Déu de la gent de les nacions? Sí, també ho és de la gent de les nacions.
30 Com només hi ha un Déu, ell declararà justos tant els circumcisos com els incircumcisos per mitjà de la seua fe.
31 Aleshores, anul·lem la llei amb la nostra fe? Clar que no! Al contrari, confirmem la llei.